dilluns, 17 de maig del 2010
Diagonal, amb C de Canvi, amb C de CiU.
Lamentable i car l'espectacle del Referèndum sobre la Diagonal. Un referèndum que mesura amb prou precisió la distància abismal que separa l'Alcalde Hereu de la ciutadania. Un Referèndum que, fent una simple divisió, surt a 20€ el vot (amb la que està caient...). Referèndum, al capdevall, en el que s'ha imposat la C, la C de Canvi, la C de CiU. Vinga Trias ! Ajudan'ns a posar sentit comú a tanta disbauxa biopija, que això encara té remei. Que la ciutat s'ho mereix.
De la conjunció, a la col•lisió Planetària: el petit error de predicció de Leyre Pajín.
(Article inèdit)
Qui no recorda l’anunci de la Sra. Pajín, segons el qual havíem d’estar atents a la imminent conjunció planetària entre Obama i ZP, President dels Estats Units d’Amèrica, l’un, i de torn de la Unió Europea, l’altre ? Sens dubte, un anunci per recordar per més d’una raó: en primer lloc, perquè retratava la distància sideral entre la Sra. Pajin i la realitat, en segon lloc, perquè denotava la ridícula idolatria de l’aparell socialista respecte ZP (m’ensumo que més caducada que un iogurt), o perquè exemplificava, potser com cap altre, l’autisme del President ZP respecte la situació econòmica que ja aleshores vivia el conjunt de l’estat. Tant se val. El cas és que la conjunció no va ser ben be planetària, sinó més aviat telefònica i que, concretament, es va produir el dimarts al vespre –hora local- . I a fe de Déu que hi va haver conjunció astro-planetària ! conjunció i xoc -diria jo- i no precisament en els termes augurats per la Pajín, sinó d’un signe lleugerament diferent: vaja, que més que una conjunció Obama / ZP, dimarts al vespre es va produir una col•lisió planetària. Una col•lisió d’aquelles que, en altra temps, va fer desaparèixer els dinosaures... Pensions, funcionaris, persones i famílies amb dependència, indústria farmacèutica, ajudes a les famílies amb fills... en són els primers efectes. On és la Pajín ? Ah.. sorpresa, sorpresa... vegeu què diu una nota d'agències d'avui mateix:
Pajín traslada "todo el apoyo" del PSOE a Hereu
MADRID, 17 May. (EUROPA PRESS) -
La secretaria de Organización del PSOE, Leire Pajín, salió hoy en defensa del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, tras las críticas que está recibiendo ante el fracaso de su consulta sobre la avenida Diagonal por los tres millones de euros que ha supuesto...
Pobre Hereu...
Qui no recorda l’anunci de la Sra. Pajín, segons el qual havíem d’estar atents a la imminent conjunció planetària entre Obama i ZP, President dels Estats Units d’Amèrica, l’un, i de torn de la Unió Europea, l’altre ? Sens dubte, un anunci per recordar per més d’una raó: en primer lloc, perquè retratava la distància sideral entre la Sra. Pajin i la realitat, en segon lloc, perquè denotava la ridícula idolatria de l’aparell socialista respecte ZP (m’ensumo que més caducada que un iogurt), o perquè exemplificava, potser com cap altre, l’autisme del President ZP respecte la situació econòmica que ja aleshores vivia el conjunt de l’estat. Tant se val. El cas és que la conjunció no va ser ben be planetària, sinó més aviat telefònica i que, concretament, es va produir el dimarts al vespre –hora local- . I a fe de Déu que hi va haver conjunció astro-planetària ! conjunció i xoc -diria jo- i no precisament en els termes augurats per la Pajín, sinó d’un signe lleugerament diferent: vaja, que més que una conjunció Obama / ZP, dimarts al vespre es va produir una col•lisió planetària. Una col•lisió d’aquelles que, en altra temps, va fer desaparèixer els dinosaures... Pensions, funcionaris, persones i famílies amb dependència, indústria farmacèutica, ajudes a les famílies amb fills... en són els primers efectes. On és la Pajín ? Ah.. sorpresa, sorpresa... vegeu què diu una nota d'agències d'avui mateix:
Pajín traslada "todo el apoyo" del PSOE a Hereu
MADRID, 17 May. (EUROPA PRESS) -
La secretaria de Organización del PSOE, Leire Pajín, salió hoy en defensa del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, tras las críticas que está recibiendo ante el fracaso de su consulta sobre la avenida Diagonal por los tres millones de euros que ha supuesto...
Pobre Hereu...
dilluns, 3 de maig del 2010
Sanejar l'aigua, sanejar l'ACA.
(article inèdit)
Dimecres passat, i com a consequència d'un intens debat substanciat al Ple anterior amb el Conseller Baltasar, el Ple del Parlament va aprovar una Moió (el text de la qual adjunto al capdevall d'aquest article), en la que fonamentalment es fan tres coses: reconèixer implícitament la delicadíssima situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA, en endavent), dibuixar les línies mestres per sortir d'aquesta situació i -no menys important- ampliar el termini per a la presentació d'al.legacions al Pla de Districte Fluvial de Conca de Catalunya i al Programa que se'n deriva.
El text, inicialment proposat per CiU, va acabar incorporant aportacions tant dels grups que donen duport al Govern, com del grup parlamentari Popular. Assolir un acord a aquestes alçades de la Legislatura, a quatre dies d'unes eleccions i en matèria d'aigua (amb tot el que ha passat al llarg de la present Legislatura), és poc menys que un miracle... És, ara dit molt seriosament, un exercici de responsabilitat per part d'uns i altres. És, en definitiva, intentar facilitar les coses al proper Govern, sigui del signe que sigui (jo espero per raons òbvies que sigui de CiU !), de manera que tingui un marc clar per a prendre decisions,una part de les quals segurament s'hauríen d'haver pres aquesta mateixa Legislatura.
Així mateix, l'acord parlamentari significa poder debatre amb major tranquilitat un document transcendent per a la política de l'aigua com ho és el Pla de Districte Fluvial de Conca de Catalunya, marc i esboç de les línies mestres de la política de l'aigua de la propera dècada. El raonament per allargar-ne el període d'esmenes és ben simple: abans de prendre nous compromisos que de ben segur impactaran severament les finances ja prou depauperades de l'ACA, millor encarrilar la seva delicada situió financera.
Intervenció en defensa de la proposta de CiU sobre l'endeutament de l'ACA i sobre el Pla de districte de conca fluvial de Catalunya:
Intevenció consensuant el text definitiu:
Text íntegre i definitiu de la Moció aprovada al Ple:
1.- L’Agència Catalana de l’Aigua, en tant que administració hidràulica i organisme de conca del Govern de la Generalitat que és, executa les funcions que resulten de la legislació d’aigües de Catalunya i de l’aplicació de la Directiva Marc de l’aigua i les que, en aplicació d’aquest marc normatiu, l’hi encomana el mateix Govern. És per això que cal continuar dotant-la d’instruments financers suficients, estables i duradors en el temps que assegurin la seva estabilitat econòmica i financera.
2.-Definir les bases econòmico-financeres de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’horitzó 2010-2020, tenint en compte els següents criteris:
- Tendir a l’estabilització i a la posterior reducció gradual del deute, considerat en termes d’apalancament, que ha acumulat per l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant l’elaboració d’un programa financer a mig i llarg termini.
- Impulsar l’actualització del contracte-programa pel període 2011-2018, per tal de consolidar el marc financer que garanteixi la viabilitat econòmica a llarg termini. Aquesta major implicació financera del Govern de la Generalitat en el finançament de l’administració hidràulica catalana haurà de permetre fer front a les despeses de tipus general i transversal i no associades a la disponibilitat i depuració de l’aigua.
- Finançar les inversions en curs i pendents, d’acord amb el Programa de Mesures, amb càrrec al finançament previst per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en la seva Disposició Addicional 3ª, i en concordança amb el que preveu el Pla Catalunya per a les infraestructures hidràuliques.
- Tendir, de manera concertada amb els agents econòmics i socials, cap al mandat de recuperació de costos que estableix la Directiva Marc de l’Aigua, vetllant per tal que aquest procés, que haurà de ser necessàriament gradual, no afecti a la competitivitat dels sectors productius, ni a la situació de les economies domèstiques, i aplicant les alternatives que comportin major eficàcia i eficiència. Millorar els mecanismes de tarifació social en l’abastament d’aigua domiciliària, per tal de garantir el dret de tota persona a rebre un subministrament d’aigua potable suficient per a cobrir les seves necessitats bàsiques, sigui quina sigui la seva situació econòmica".
3.- Ampliar el període d’exposició pública del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del Programa que se’n deriva fins a finals de juliol del 2010, atesa la seva complexitat, l’impacte econòmic que se’n deriva, i per tal de disposar d’un període de temps més ampli per al coneixement i debat del seu contingut, i facilitar la participació dels ens i entitats interessades i de la ciutadania en general".
Palau del Parlament, 29 d'abril de 2010
Dimecres passat, i com a consequència d'un intens debat substanciat al Ple anterior amb el Conseller Baltasar, el Ple del Parlament va aprovar una Moió (el text de la qual adjunto al capdevall d'aquest article), en la que fonamentalment es fan tres coses: reconèixer implícitament la delicadíssima situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA, en endavent), dibuixar les línies mestres per sortir d'aquesta situació i -no menys important- ampliar el termini per a la presentació d'al.legacions al Pla de Districte Fluvial de Conca de Catalunya i al Programa que se'n deriva.
El text, inicialment proposat per CiU, va acabar incorporant aportacions tant dels grups que donen duport al Govern, com del grup parlamentari Popular. Assolir un acord a aquestes alçades de la Legislatura, a quatre dies d'unes eleccions i en matèria d'aigua (amb tot el que ha passat al llarg de la present Legislatura), és poc menys que un miracle... És, ara dit molt seriosament, un exercici de responsabilitat per part d'uns i altres. És, en definitiva, intentar facilitar les coses al proper Govern, sigui del signe que sigui (jo espero per raons òbvies que sigui de CiU !), de manera que tingui un marc clar per a prendre decisions,una part de les quals segurament s'hauríen d'haver pres aquesta mateixa Legislatura.
Així mateix, l'acord parlamentari significa poder debatre amb major tranquilitat un document transcendent per a la política de l'aigua com ho és el Pla de Districte Fluvial de Conca de Catalunya, marc i esboç de les línies mestres de la política de l'aigua de la propera dècada. El raonament per allargar-ne el període d'esmenes és ben simple: abans de prendre nous compromisos que de ben segur impactaran severament les finances ja prou depauperades de l'ACA, millor encarrilar la seva delicada situió financera.
Intervenció en defensa de la proposta de CiU sobre l'endeutament de l'ACA i sobre el Pla de districte de conca fluvial de Catalunya:
Intevenció consensuant el text definitiu:
Text íntegre i definitiu de la Moció aprovada al Ple:
1.- L’Agència Catalana de l’Aigua, en tant que administració hidràulica i organisme de conca del Govern de la Generalitat que és, executa les funcions que resulten de la legislació d’aigües de Catalunya i de l’aplicació de la Directiva Marc de l’aigua i les que, en aplicació d’aquest marc normatiu, l’hi encomana el mateix Govern. És per això que cal continuar dotant-la d’instruments financers suficients, estables i duradors en el temps que assegurin la seva estabilitat econòmica i financera.
2.-Definir les bases econòmico-financeres de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’horitzó 2010-2020, tenint en compte els següents criteris:
- Tendir a l’estabilització i a la posterior reducció gradual del deute, considerat en termes d’apalancament, que ha acumulat per l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant l’elaboració d’un programa financer a mig i llarg termini.
- Impulsar l’actualització del contracte-programa pel període 2011-2018, per tal de consolidar el marc financer que garanteixi la viabilitat econòmica a llarg termini. Aquesta major implicació financera del Govern de la Generalitat en el finançament de l’administració hidràulica catalana haurà de permetre fer front a les despeses de tipus general i transversal i no associades a la disponibilitat i depuració de l’aigua.
- Finançar les inversions en curs i pendents, d’acord amb el Programa de Mesures, amb càrrec al finançament previst per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en la seva Disposició Addicional 3ª, i en concordança amb el que preveu el Pla Catalunya per a les infraestructures hidràuliques.
- Tendir, de manera concertada amb els agents econòmics i socials, cap al mandat de recuperació de costos que estableix la Directiva Marc de l’Aigua, vetllant per tal que aquest procés, que haurà de ser necessàriament gradual, no afecti a la competitivitat dels sectors productius, ni a la situació de les economies domèstiques, i aplicant les alternatives que comportin major eficàcia i eficiència. Millorar els mecanismes de tarifació social en l’abastament d’aigua domiciliària, per tal de garantir el dret de tota persona a rebre un subministrament d’aigua potable suficient per a cobrir les seves necessitats bàsiques, sigui quina sigui la seva situació econòmica".
3.- Ampliar el període d’exposició pública del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del Programa que se’n deriva fins a finals de juliol del 2010, atesa la seva complexitat, l’impacte econòmic que se’n deriva, i per tal de disposar d’un període de temps més ampli per al coneixement i debat del seu contingut, i facilitar la participació dels ens i entitats interessades i de la ciutadania en general".
Palau del Parlament, 29 d'abril de 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
De l’autoestima, l’Ètica i els xiclets.
(article inèdit)
Autoestima.
M’esgarrifa veure com el Govern tripartit es passa pel clatell la resolució unànime del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que ha servit per imposar el Sr. Marin al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. M’esgarrifa, més si cal, perquè menystenir el Dictamen de l’esmentat Consell, equival a menystenir el nostre Estatut, justament en un moment en el que ens l’ataquen amb virulència inusitada.
Em costa entendre els recursos d’inconstitucionalitat del PP, del Defensor del Pueblo, del governs (per cert socialistes) de l’Aragó o de la Rioja, etc. respecte l’Estatut. Però encara em costa més entendre que la devaluació de l’Estatut vingui, precisament, de a mà del propi Govern de la Generalitat. Em pregunto com podrem demanar respecte per l’Estatut als de fora, si el mateix Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que el suporten són els primers de violentar-lo, tot passant-se pel forro les resolucions unànimes de l'estatutari Consell de Garanties Estatutàries.
Ètica
L’Honorable Conseller Saura es creu amb la superioritat moral suficient per imposar la seva ètica al Cos dels Mossos, a través d’un Codi ètic que aquests rebutgen per activa i per passiva. I això passa en el moment que el Consell de Garanties Estatutàries, per la unanimitat dels seus membres (poca broma...) ha declarat no-estatutària la fórmula que el Govern tripartit s’ha empescat per imposar el Sr. Marín al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i televisió.
I xiclet.
Conclusió: això de l’ètica, a les mans del Tripartit, és com un xiclet que s’estira i s’arronsa. S’estira quan el Conseller Saura imposa per la cabota el seu Codi Ètic als Mossos, i s’arronsa quan l’exigència, va del Consell de Garanties Estatutàries cap al Govern i aquest, aferrat a la cadira, no mou fitxa.
Autoestima.
M’esgarrifa veure com el Govern tripartit es passa pel clatell la resolució unànime del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que ha servit per imposar el Sr. Marin al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. M’esgarrifa, més si cal, perquè menystenir el Dictamen de l’esmentat Consell, equival a menystenir el nostre Estatut, justament en un moment en el que ens l’ataquen amb virulència inusitada.
Em costa entendre els recursos d’inconstitucionalitat del PP, del Defensor del Pueblo, del governs (per cert socialistes) de l’Aragó o de la Rioja, etc. respecte l’Estatut. Però encara em costa més entendre que la devaluació de l’Estatut vingui, precisament, de a mà del propi Govern de la Generalitat. Em pregunto com podrem demanar respecte per l’Estatut als de fora, si el mateix Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que el suporten són els primers de violentar-lo, tot passant-se pel forro les resolucions unànimes de l'estatutari Consell de Garanties Estatutàries.
Ètica
L’Honorable Conseller Saura es creu amb la superioritat moral suficient per imposar la seva ètica al Cos dels Mossos, a través d’un Codi ètic que aquests rebutgen per activa i per passiva. I això passa en el moment que el Consell de Garanties Estatutàries, per la unanimitat dels seus membres (poca broma...) ha declarat no-estatutària la fórmula que el Govern tripartit s’ha empescat per imposar el Sr. Marín al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i televisió.
I xiclet.
Conclusió: això de l’ètica, a les mans del Tripartit, és com un xiclet que s’estira i s’arronsa. S’estira quan el Conseller Saura imposa per la cabota el seu Codi Ètic als Mossos, i s’arronsa quan l’exigència, va del Consell de Garanties Estatutàries cap al Govern i aquest, aferrat a la cadira, no mou fitxa.
dijous, 8 d’abril del 2010
Les anècdotes del Conseller Baltasar (i la descomposició del Govern).
Com pot dir el Conseller Baltasar que, si no hagués estat per la fallada del subministrament elèctric, la darrera nevada hauria estat una simple anècdota ? com pot fer aquesta afirmació i quedar-se tan ample quan, el seu mateix Departament, ha hagut de dedicar 22 milions d’€ per a netejar els boscos malmesos per les nevades ? 22 milions d’€ són una anècdota pel Conseller Baltasar ? Com pot dir que el caos de Barcelona (on no es va pas apagar el llum) va ser una anècdota ?
Em sembla que l’inefable Conseller avui ha anat una mica endormiscat a la ràdio.... Em sembla que la disbauxa al si del Govern ha arribat a tal punt, que la improvisació ha esdevingut norma. Només així s’explica que, mentre el seu col•lega Saura parlava d’excepcionalitat al Parlament, ell ho feia d’anècdota a la ràdio. O que mentre ell es referia a la nevada com una anècdota, el seu predecessor Salvador Milà, s’escarrassava (mapa en mà) a subratllar l’excepcionalitat de la nevada a la Comissió Parlamentària corresponent. Molta disbauxa i pocs objectius: altra vegada tants caps tants barrets, altra vegada ningú disposat a assumir responsabilitats. Un Govern en caiguda lliure i mortificat per la Llei de Murphi i víctima d’unes inclemències meteorològiques segons ells sempre excepcionals (que si pluja, que si vent, que si neu, que si foc, que si...).
Que la fallida de la llum va comportar una alteració inacceptable de la vida quotidiana de milers de ciutadans, és una evidència, com ho és el fet que cal escatir fins el final les responsabilitats tant de les empreses subministradores, com del Govern tripartit (que ja fa algun any, va aprovar una llei per a garantir la qualitat del subministrament elèctric). Però amagar-se darrera la faldilla de les elèctriques per dissimular l’enèsim episodi d’incompetència, és un signe evident de la desintegració (en vida) d’un Govern tocat de mort.
dimecres, 24 de març del 2010
Vegueries, corrridas de toros i altres misèries...
(article inèdit)
Aquest matí he assistit a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, convocada mitja hora abans del Ple per decidir quines persones i institucions hauran de comparèixer en el procés d’elaboració de la llei de les Vegueries proposada pel Tripartit. Ha estat una experiència frustrant. Comptat i debatut, els representants d’ERC, del PSC i d’ICV han fet us de la seva majoria parlamentària per vetar qualsevol compareixença diferent de les proposades per ells. El Tripartit només ens deixarà escoltar en seu parlamentària aquelles institucions que ells volen escoltar i no permetrà que puguem sentir la veu d’aquells representants d’institucions públiques i privades que ells no volen sentir. Francament llastimós, més encara si es té en compte que ni tan sols s’han dignat a raonar aquesta postura.
Així les coses, resultarà que per fer una llei tan transcendent pel país com ho és la de la seva organització en Vegueries, el Parlament haurà escoltat a moltes menys persones i institucions que per decidir què hem de fer amb les corridas de toros. I a mi això no em sembla ni just, ni sensat, ni seriós. Gràcies a la intransigència del PSC, d’ERC i d’ICV, el Parlament farà novament el ridícul, amb una petita diferència: que el que es pretén decidir aquesta vegada no és què hem de fer amb els toros, sinó com organitzem territorialment el país. Francament, a mi em sembla que no són coses comparables, si de veritat ens creiem que això de l'organització territorial és una decisió històrica.
Però vist el panorama, el que em sembla que passarà a la història, serà l’autisme i les males formes del Tripartit a l’hora de legislar i, sobre tot, la descomunal hipocresia política d’un Govern (artefacte inestable en paraules d’Ernest Maragall), que per un costat manté una Conselleria anomenada de Participació i per l’altre la nega no ja als Grups Parlamentaris de la oposició, sinó al país mateix. Trist.
Aquest matí he assistit a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, convocada mitja hora abans del Ple per decidir quines persones i institucions hauran de comparèixer en el procés d’elaboració de la llei de les Vegueries proposada pel Tripartit. Ha estat una experiència frustrant. Comptat i debatut, els representants d’ERC, del PSC i d’ICV han fet us de la seva majoria parlamentària per vetar qualsevol compareixença diferent de les proposades per ells. El Tripartit només ens deixarà escoltar en seu parlamentària aquelles institucions que ells volen escoltar i no permetrà que puguem sentir la veu d’aquells representants d’institucions públiques i privades que ells no volen sentir. Francament llastimós, més encara si es té en compte que ni tan sols s’han dignat a raonar aquesta postura.
Així les coses, resultarà que per fer una llei tan transcendent pel país com ho és la de la seva organització en Vegueries, el Parlament haurà escoltat a moltes menys persones i institucions que per decidir què hem de fer amb les corridas de toros. I a mi això no em sembla ni just, ni sensat, ni seriós. Gràcies a la intransigència del PSC, d’ERC i d’ICV, el Parlament farà novament el ridícul, amb una petita diferència: que el que es pretén decidir aquesta vegada no és què hem de fer amb els toros, sinó com organitzem territorialment el país. Francament, a mi em sembla que no són coses comparables, si de veritat ens creiem que això de l'organització territorial és una decisió històrica.
Però vist el panorama, el que em sembla que passarà a la història, serà l’autisme i les males formes del Tripartit a l’hora de legislar i, sobre tot, la descomunal hipocresia política d’un Govern (artefacte inestable en paraules d’Ernest Maragall), que per un costat manté una Conselleria anomenada de Participació i per l’altre la nega no ja als Grups Parlamentaris de la oposició, sinó al país mateix. Trist.
dilluns, 8 de març del 2010
On és el Conseller Saura ?
Vic nevat.
Resulta que mentre mig país està col.lapsat per la nevada, el Conseller del ram fa conferències a Les Illes... Resulta que hi ha 200.000 persones sense llum, que Rodalies (ja traspassades) estan en fallida, que hi ha dotzenes de carreteres tallades, que cauen els pals de llum sobre les autopistes, però el Conseller Saura (aquell que tantes lliçons donava fa uns anys) ni hi és ni se l'espera !
Constatada una vegada més la seva incompetència (ja digne del Guinnes)..., la pregunta que ens fem és ben senzilla: perquè se n'ha anat a Mallorca a fer una conferència ? Perquè no fa cas dels avisos del seu mateix Departament que al llarg de tot ahir va estar anunciant la nevada ? No se'n va assabentar o, simplement, passa ? Li sembla normal al Sr. Saura desatendre la seva responsabilitat al capdevant d'Interior en un dia com aquest ?
Per cert, recordeu on era el Conseller Saura el dia del caos a l'aeroport del Prat ? us faré memòria: va marxar a les illes Canaries i, com avui, es va quedar tan ample. Benvolgut President, això ja no s'aguanta per enlloc. Em sembla que va sent hora d'enviar el Conseller Saura a una illa (i si pot ser, deserta !)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)