(inèdit)
Avui el Govern presentarà a bombo i platerets el tristament famós Decret de sequera. Els importants canvis en la pluviometria esdevinguts aquests darrers anys han convertit aquest Decret en un clàssic. Des de CiU ens sentim propers al Govern i li fem costat en totes aquelles mesures que ajudin a gestionar l’aigua amb criteris de sostenibilitat. Això no obstant, la nostra responsabilitat com a primera força parlamentària, és la de denunciar responsablement tot allò que el Govern no ha fet prou bé. En aquest capítol, hem de dir que el Govern ha estat altament incompetent en tot allò que té a veure amb l’extensió arreu del país de les xarxes d’abastament d’aigua que ajudin a garantir un subministrament de qualitat.
Alguns exemples que clamen al cel: la garantia de subministrament de les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages depèn de l’abastament des de la Llosa del Cavall. Aquesta obra, planificada ja pel Govern de CiU i assumida pel Tripartit ja a la passada legislatura, té un cost de 40’73 milions d’€, dels quals 34’61 milions havien de procedir dels fons europeus. Doncs bé: Europa no ha aportat ni un sol euro, l’Estat (amb el vist-i-plau de la Generalitat) se’n renta les mans i la Generalitat no pot fer front al seu finançament. Conclusió: la sequera a la cantonada, i el més calent a l’aigüera.
Aquesta sí que és una responsabilitat del Govern. Aquesta sí que és una mostra del mal Govern, com ho són la millora (inexistent) del l’abastament a les Garrigues, dels abastaments (igualment inexistents) a la Terra Alta, al Montsià o a la Ribera d’Ebre, entre moltes altres. Obres totes elles incloses en el malaurat conveni que la Generalitat va signar amb el Govern central i que, com s’ha demostrat, ha estat una autèntica aixecada de camisa.
Algun dia parlarem d'una curiositat: els fons europeus només han fallat en les obres no-metropolitanes. No us sembla curiós ?
dijous, 22 de març del 2007
dimecres, 21 de març del 2007
Mal negoci (Entre la sequera i el mal Govern 2a part)
(inèdit)
En el seu dia ja varem denunciar en seu parlamentària el conveni signat entre la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge i el Ministerio de Medio Ambiente. Varem advertir del risc exagerat que la Generalitat assumia en cas de no aconseguir el finançament sol•licitat. Varem demanar-li a l’aleshores Conseller Milà, que no acceptés la clàusula del conveni que deia que en cas de no rebre els fons europeus sol•licitats, l’Estat no estava compromès a aportar-los. Doncs bé, les pitjors hipòtesis s’han acomplert: la Generalitat esperava rebre 1.032’75 milions d’€ del tram Estatal de Fons Europeus per a finançar deu importants obres hidràuliques, dels quals finalment només n’han arribat 761’97. En conseqüència, els 270’8 milions d’€ restants, ara per ara ni són enlloc, ni –conveni en mà- el Govern de l’estat té cap obligació d’aportar-los.
Diuen els responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua que aquests 270’78 milions d’€ que s’han volatilitzat, els traurem dels fons de cohesió que corresponen al Ministerio de Medio Ambiente pels anys 2007-2013. Doncs encara pitjor !
En primer lloc, cal tenir present que l’Estat Espanyol rebrà per al nou període 2007-2013 molts menys Fons Europeus. Hi haurà, doncs, molt menys pastís a repartir. I en segon lloc, haver de dedicar aquests 270 milions d’€ del calaix del 2007-2013 (quan haurien d’haver sortit del calaix 2000-2006, ja ens indica que hipotequem altres inversions. Mal negoci, entre altres coses, perquè això vol dir més cànon.
Continuarà.
En el seu dia ja varem denunciar en seu parlamentària el conveni signat entre la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge i el Ministerio de Medio Ambiente. Varem advertir del risc exagerat que la Generalitat assumia en cas de no aconseguir el finançament sol•licitat. Varem demanar-li a l’aleshores Conseller Milà, que no acceptés la clàusula del conveni que deia que en cas de no rebre els fons europeus sol•licitats, l’Estat no estava compromès a aportar-los. Doncs bé, les pitjors hipòtesis s’han acomplert: la Generalitat esperava rebre 1.032’75 milions d’€ del tram Estatal de Fons Europeus per a finançar deu importants obres hidràuliques, dels quals finalment només n’han arribat 761’97. En conseqüència, els 270’8 milions d’€ restants, ara per ara ni són enlloc, ni –conveni en mà- el Govern de l’estat té cap obligació d’aportar-los.
Diuen els responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua que aquests 270’78 milions d’€ que s’han volatilitzat, els traurem dels fons de cohesió que corresponen al Ministerio de Medio Ambiente pels anys 2007-2013. Doncs encara pitjor !
En primer lloc, cal tenir present que l’Estat Espanyol rebrà per al nou període 2007-2013 molts menys Fons Europeus. Hi haurà, doncs, molt menys pastís a repartir. I en segon lloc, haver de dedicar aquests 270 milions d’€ del calaix del 2007-2013 (quan haurien d’haver sortit del calaix 2000-2006, ja ens indica que hipotequem altres inversions. Mal negoci, entre altres coses, perquè això vol dir més cànon.
Continuarà.
dimecres, 14 de març del 2007
Entre la sequera i el mal Govern.
(inèdit)
Fa massa dies que no plou. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, les reserves a les Conques Internes de Catalunya estan al 42% (avui fa un any estaven al 70%), amb l’agreujant que enguany –a diferència d’altres anys- tampoc hi ha reserva d’aigua en forma de neu a la muntanya. Res de tot això és cupla del Govern. Només faltaria. El Govern, però, en té unes altres de responsabilitats, i són molt greus. El Govern tripartit va fer un mal negoci quan el 9 de juny de 2005 va signar un conveni amb el Govern de l’Estat acceptant que un conjunt molt important d’obres d’abastament hidràulic deixessin de ser declarades d’interès general, a canvi de que l’Estat es comprometés a sol•licitar fons europeus per al seu finançament.
Que una obra –hidràulica o no- sigui declarada d’interès general, implica que el Govern de l’Estat està compromès per llei en el seu co-finançament. Que la Unió Europea financïi -o no- una obra a l’Estat Espanyol és una qüestió força més aleatòria. És a dir: el Govern va decidir renunciar a quelcom segur (la catalogació d’interès general), per una realitat incerta (rebre o no fons europeus). I, com tantes vegades passa, la llei de Murphi s’ha imposat, i el Govern (i amb ell mig país) ha perdut. Avui, a Catalunya hi ha un conjunt d’obres d’abastament que ni són d’interès general ni són finançades per Europa, ni les pot pagar la Generalitat. Hem perdut bous i esquelles.
La manca de pluja i un mal conveni ens ha deixat a l’intempèrie en un moment en el que la sequera a la cantonada... Comencem-nos a preparar per sentir aquella cantarella que tot plegat és culpa de 23 anys de Govern de CiU. I, per més que els pesi, ara ja no cola.
Fa massa dies que no plou. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, les reserves a les Conques Internes de Catalunya estan al 42% (avui fa un any estaven al 70%), amb l’agreujant que enguany –a diferència d’altres anys- tampoc hi ha reserva d’aigua en forma de neu a la muntanya. Res de tot això és cupla del Govern. Només faltaria. El Govern, però, en té unes altres de responsabilitats, i són molt greus. El Govern tripartit va fer un mal negoci quan el 9 de juny de 2005 va signar un conveni amb el Govern de l’Estat acceptant que un conjunt molt important d’obres d’abastament hidràulic deixessin de ser declarades d’interès general, a canvi de que l’Estat es comprometés a sol•licitar fons europeus per al seu finançament.
Que una obra –hidràulica o no- sigui declarada d’interès general, implica que el Govern de l’Estat està compromès per llei en el seu co-finançament. Que la Unió Europea financïi -o no- una obra a l’Estat Espanyol és una qüestió força més aleatòria. És a dir: el Govern va decidir renunciar a quelcom segur (la catalogació d’interès general), per una realitat incerta (rebre o no fons europeus). I, com tantes vegades passa, la llei de Murphi s’ha imposat, i el Govern (i amb ell mig país) ha perdut. Avui, a Catalunya hi ha un conjunt d’obres d’abastament que ni són d’interès general ni són finançades per Europa, ni les pot pagar la Generalitat. Hem perdut bous i esquelles.
La manca de pluja i un mal conveni ens ha deixat a l’intempèrie en un moment en el que la sequera a la cantonada... Comencem-nos a preparar per sentir aquella cantarella que tot plegat és culpa de 23 anys de Govern de CiU. I, per més que els pesi, ara ja no cola.
dilluns, 5 de març del 2007
En defensa de la vida (a propòsit de de Juana Chaos)
(inèdit)
M'agrada que entre els arguments del President Zapatero i el Ministre Rubalcaba per a justificar la presó atenuada per al pres José Ignacio de Juana Chaos hi hagi el del dret a la vida. És un argument solvent que jo comparteixo. Estic d'acord amb que la vida (i la preservació de la mateixa per part de l'Estat) és un bé suprem que, com a tal, s'ha de protegir.
És tal el meu acord amb aquest argument, que, sense matisos de cap mena (que per altra part serien inacceptables atès que estem parlant de vida mateixa), sense matisos -insisteixo- l'extrapolo a àmbits com el dret a la vida d'aquells que encara són més febles, molt més febles, que l'assassí de Juana Chaos. Del dret a la vida d'aquells que encara ni tant sols han tingut opció de malbaratar-la. Del dret a la vida d'aquells que, per no tenir, no tenen ni veu.
Comparteixo sense matisos la posició segons la qual l'Estat ha de vetllar per la vida, fins i tot per la d'aquells que estan disposats a acabar-la artificialment.
Benvinguda la defensa de la vida, ni que sigui la d'un criminal miserable. Benvinguda la defensa de la vida, sempre.
M'agrada que entre els arguments del President Zapatero i el Ministre Rubalcaba per a justificar la presó atenuada per al pres José Ignacio de Juana Chaos hi hagi el del dret a la vida. És un argument solvent que jo comparteixo. Estic d'acord amb que la vida (i la preservació de la mateixa per part de l'Estat) és un bé suprem que, com a tal, s'ha de protegir.
És tal el meu acord amb aquest argument, que, sense matisos de cap mena (que per altra part serien inacceptables atès que estem parlant de vida mateixa), sense matisos -insisteixo- l'extrapolo a àmbits com el dret a la vida d'aquells que encara són més febles, molt més febles, que l'assassí de Juana Chaos. Del dret a la vida d'aquells que encara ni tant sols han tingut opció de malbaratar-la. Del dret a la vida d'aquells que, per no tenir, no tenen ni veu.
Comparteixo sense matisos la posició segons la qual l'Estat ha de vetllar per la vida, fins i tot per la d'aquells que estan disposats a acabar-la artificialment.
Benvinguda la defensa de la vida, ni que sigui la d'un criminal miserable. Benvinguda la defensa de la vida, sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)