El President Montilla promet flexibilitzar la prohibició de circular a més de 80 Km/h la propera legislatura. Més cinisme impossible...

L’anunci que ha fet aquest matí el President Montilla de flexibilitzar a l’alça la limitació de circular a més de 80 Km/h en determinats trams i franges horàries és un exercici de cinisme en tota regla. Deixin-me que els expliqui perquè.

En primer lloc, perquè el President Montilla, els Diputats del PSC i tot el Tripartit, tantes vegades com han pogut votar aquesta proposta, hi ha votat en contra. Reprodueixo a continuació el text literal que CiU va proposar al Parlament, i que el Tripartit, amb el President Montilla al capdavant, hi va votar en contra tant el 15 de febrer de 2009, com el 8 d’abril de 2010. Diu així:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Procedir de manera immediata a la flexibilització a l’alça la prohibició de circular a més de 80 Km/h en aquelles franges horàries o dies de la setmana que no hi ha congestió de trànsit a l’entorn metropolità de Barcelona, recuperant així els límits de velocitat existents a 31 de desembre de 2007, tal i com han sol•licitat tant les agrupacions d’usuaris del vehicle privat, com diversos alcaldes metropolitans, entre d’altres.


Segona raó: fa exactament quatre dies que he rebut (com suposo que han rebut tots els Diputats del Parlament) un document del Govern titulat “Compliment del Pla de Govern. Estat a 15 de setembre de 2010”. Es tracta d’un exhaustiu recull de l’acció de Govern que m’arriba a mans amb la targeta del President Montilla, a la pàgina 319 del qual (mesura 3.9.4: Reduir la contaminació atmosfèrica) es destaca precisament aquesta mesura com una de les més rellevants d’aquest capítol.

Com s’entén, doncs, que fa tres dies el President subratllés aquesta absurda prohibició i ara en prometi la seva flexibilització ? què ha canviat d’aleshores ençà ? Quan ens diu la veritat el President Montilla: quan recull la mesura com una de les claus no se sap ben bé de quin èxit, o quan n’anuncia la seva flexibilització ? Ens està dient el President Montilla que la flexibilització de la mesura és dolenta si la proposa CiU, però és bona si la proposa el PSC ?
Francament lamentable...

I tercera raó: l’anunci Presidencial d’aquest matí és un insult a tots aquells ciutadans que han estat multats per circular a més de 80 Km/h (i a menys de 120 Km/h, naturalment) per les vies ràpides metropolitanes en moments en els que no corria ni una ànima. Em pregunto si els tornaran els diners o si, com a mínim, algú els demanarà perdó....

Malament va aquest Tripartit, del que, quan s’acosten eleccions, en reneguen el seus mateixos integrants. Primer va ser Puigcercós proclamant-ne l’agonia, després fou Ernest Maragall definint-lo com un "artefacte inestable" i fa quatre dies la benvolguda Rocio Martinez Samper jurant i perjurant que els socialistes no repetirien tan maleïda formula...

L’anunci que ens acaba de fer avui el mateix President obre un nou capítol: si fins ara el dolent del Tripartit era la seva fórmula, a partir d’avui, es veu que també són dolentes les seves polítiques. Vaja, que ni Montilla segueix creient en les seves pròpies polítiques... (deu ser aquest el canvi real).

80 Km/h, tants caps tants barrets...

(segona intervenció respecte els 80 Km/h)

Perquè estem en contra de limitar la velocitat a 80 Km/h ?

Primera intervenció (de dues) al Ple del Parlament (5 de febrer de 2009)

Saura, la llibertat, la seguretat (i la responsabilitat).

(article inèdit)


Encara no fa vuit dies vaig intervenir al Ple del Parlament per interpel•lar en nom de CiU el Conseller Saura sobre la utilitat –a parer nostre, irrellevant- de la polèmica mesura de prohibir circular a més de 80 Km/h a les carreteres i autopistes de l’entorn de Barcelona. Tinc al meu davant la transcripció literal del debat perquè no vull especular. El Conseller Saura va cloure la rèplica amb la següent afirmació: “Quan es prenen mesures de disminució de la velocitat fins que hi hagin llindars de contaminació acceptables per la Unió Europea, es perd llibertat a canvi de més salut, de més seguretat, de menys congestió”. Una afirmació certament contundent, precedida per una curiosa reflexió sobre el guany en seguretat i la pèrdua de llibertat que, a parer seu, suposen els semàfors: miri –ens deia el Conseller Saura- quan es posen semàfors es perd llibertat, una part de llibertat, perquè quan es posa vermell no pots passar. La cita és literal.

Curiosa reflexió, sobretot si tenim present que aquest no és precisament el criteri que ni ell ni ICV utilitzen, per exemple, a l’hora d’enfrontar-se al consum de determinades drogues, no ? Francament, em va sorprendre que Saura s’amagués darrera l’axioma de menys llibertat a canvi de més seguretat per defensar la polèmica mesura dels 80 Km/h. Però el més curiós de tot plegat és que aquell raonament que valia pel transit, no es va pas aplicar davant la maleïda ventada que tant i tant mal ens va fer el cap de setmana passat. En aquest cas, és evident que el Govern no va optar pel principi de reduir-nos la llibertat, prohibint les activitats a l’aire lliure, a fi d’ampliar-nos la seguretat. Perquè ?

De les darreres declaracions del Sr. Boada es desprèn que el Govern de la Generalitat ha optat per centrifugar responsabilitats cap al món local i per responsabilitzar del tema a un protocol obsolet (per cert, tan modificable com el Túnel de Bracons, el PHN o la Ciutat Judicial, entre moltes altres qüestions que bé ha pogut canviar el Govern Tripartit al llarg dels darrers cinc anys).

Temps hi haurà per poder-ho debatre serenament i constructiva al Parlament. Entre tant, uns i altres farem bé aportant rigor i llum a un debat que, més enllà d’escatir responsabilitats, haurà d’ajudar-nos a evitar que es repeteixin situacions com la viscuda el cap de setmana passat. Un debat en el qual la utopia del risc zero no hauria de ser ni un amagatall pel Govern, ni una exigència demagògica de l’oposició. Tant de bo uns i altres estiguem a l’alçada.

De 80 Km/h a 40 Km/h i a callar (i visca el diàleg i la participació...)

De 80 a 40 Km/h, o la venjança biopija de les bosses de plàstic i els bici-arbres de Nadal.

(article inèdit)

El Conseller Saura acaba d’anunciar (amb nocturnitat) que l’any que ve ens reduirà encara més la velocitat a determinats trams metropolitans. Segons Saura, el Servei Català de Trànsit (que a partir d’ara hauria d’anomenar-se de Trànsit i Recaptació) reduirà de 80 a 40 Km/h la velocitat màxima, en funció del volum de transit. Ben mirat, alguna raó té el Conseller en el seu plantejament, ja que si enlloc d’anar a 80 o a 40 Km/h anem a peu o a cavall d’un ruc, segur que encara contaminarem menys. Però em sembla que no es tracta d’això, sobre tot perquè encara és hora que el Govern demostri al Parlament i a l’opinió pública que existeix una correlació directa entre la limitació a 80 Km/h i la reducció efectiva de la contaminació atmosfèrica.

Els fets són ben clars i ben senzills: sets i vuits i cartes que no lliguen. Mentre que els de Medi Ambient asseguren que després d’uns mesos d’anar a 80 Km/h la contaminació s’ha reduït un 3’5%, els de Política Territorial afirmen que, Enquesta de Mobilitat en mà, el darrer any el volum de cotxes privats que circulen per l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha reduït un 9%. I ni els uns ni els altres, que tant sovint s’omplen la boca de participació, s’han dignat a comparèixer davant el Parlament per donar alguna explicació racional. No han vingut, perquè no tenen cap explicació raonable que els avali. No han vingut perquè només tenen la raó de la força que els donen els vots de tripartit), en lloc de tenir la força de la raó d’algun argument objectiu que els avali.

I ho anuncien precisament ara per allò del marcar paquet que en el seu dia ja va dir el Diputat Puigcercós. Ho treuen ara, perquè ICV fa quatre dies (després de mostrar-se més verda que un enciam) va haver de fer-se enrere en allò de les bosses de plàstic per les pressions dels seus socis de Govern. I ho treuen ara, després de sonat ridícul dels arbres de Nadal (naturalment laic) de la Senyora Mayol. Ho treuen ara, ras i curt, per veure si a la tercera va la vençuda. Des de la certesa, això sí, de que passi el que passi, hi ha una cosa que no els fallarà pas: la recaptació.