(artcle inèdit)
Primer va ser la solemne declaració de Govern no transvasista feta des de la tribuna mateixa del Parlament. Després va ser el transvasament del Segre cap al Llobregat passant pel Túnel del Cadí. Es tractava, segons afirmacions del Conseller Baltasar, del President Montilla i del portaveu de facto del Govern Sr. Zaragoza d’una qüestió de vida o mort. Tant, que fins i tot es va afirmar que el Govern català executaria l’obra, posant entre espasa i paret al Govern de l’Estat el qual suposadament no tindria nassos de tancar l’aixeta. Però va venir el PSOE (per cert, passades les eleccions) i va dir que res de res.
Més tard, en el més pur estil Capitan, mande firmes !, el PSOE va ordenar la connexió de les xarxes d’abastament de Tarragona i Barcelona, el CAT / ATLL. Una obra que el mateix President Montilla va definir com l’extintor que Barcelona i l'Àrea Metropolitana necessitaven. I tots a creure.
Però, ai las ! entre tant La Moreneta va decidir fer cas a l’agnòstic Baltasar obrint l’aixeta. Obrint-la fins el punt de doblar les reserves i de negar (entre ella i la CHE, tot s’ha de dir) la part baixa de l’Ebre, raó suficient per tal que el Govern central i ordenés al de la Generalitat deixar de fer la connexió, sobre tot per estalviar-se la baralla amb el Govern amic de Saragossa i amb els governs no tan amics de València i Múrcia.
Resumint: milions i milions llençats amb vaixells amunt i avall, ridícul de la nostra capital als ulls del món, demostració fefaent de qui mana i qui no mana a Catalunya (quan hi ha problemes gruixuts mana Madrid) i, per si no fos prou, un enfrontament creixent entre territoris, sobre tot perquè qui paga els plats trencats de tot plegat és un riu Ter que ja fa anys que ha deixat de ser solidari, per passar a la categoria d’aquells a qui sembla que se’ls pot prendre el pel sistemàticament. Quina vergonya tot plegat: en aquest País, qui fa la política de l’aigua és la Moreneta (fent ploure) i el PSOE, decidint el que més li convé a ell (que no a Catalunya) en cada moment. Difícil fer-ho pitjor. Continuarà.
dijous, 29 de maig del 2008
dilluns, 26 de maig del 2008
Si us plau, Conseller Baltasar, no us escolteu els vostres.
(article inèdit)
Demà hi ha la segona reunió de la Taula Nacional de la Sequera. Ja varem dir al sortir de la soporífera sessió de la primera reunió que hi havíem entrat escèptics i n’havíem sortit decebuts. Sincerament penso que aquesta deuria ser una sensació força generalitzada. En qualsevol cas, demà hi tornarem. Hi tornarem per respecte institucional (és un Conseller del Govern qui ens hi convoca); hi tornarem per respecte a la resta d’integrants (més enllà de les discrepàncies que segurament tenim amb alguns dels participants, tots ells ens mereixen molt respecte); i hi tornarem per plantejar noves qüestions al Govern.
En primer lloc, demanarem al Conseller Baltasar que no faci cas de les veus que li demanen que s’oblidi de la connexió de les xarxes d’abastament d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter Llobregat. Aquesta vegada ens veiem en l’obligació de demanar-li al Conseller Baltasar que sigui ferm. Que no faci cas del seu propi partit el qual per boca del Senador Guillot, del Delegat del Govern a l’Ebre o de les seves Joventuts d’ICV), han dit que ja no cal la connexió CAT-ATLL. Li demanarem que tampoc faci cas al seu assessor el Dr. Narcís Prats que afirma que al no haver-hi ja sequera, ja no té sentit la connexió. Li demanarem que no s’escolti els seus socis de Govern d’ERC els quals per boca del mateix Sr. Carod (entre molts d’altres) han manifestat la seva oposició a la ditxosa connexió. I li demanarem que tampoc s’escolti les velades amenaces del PSOE, el qual, per boca de la mateixa Ministra d’Agricultura i Medi Ambient, ha dubtat de la necessiat del CAT-ATLL, o del President de l’Aragó, que ja hi ha un contenciós en contra.
Som conscients que potser és molt demanar, però s’ha d’entendre que així ho fem. I al costat d’aquesta petició, li formularem tres preguntes sobre quatre qüestions esdevingudes aquesta darrera setmana. La primera: és cert o no que el CAT va intentar decantar voluntats d’Alcaldes prometent-los resoldre alguns informes urbanístics encalats a l’ACA, com ha afirmat l’Alcalde de Montblanc ? Segona: és cert que es va portar aigua de l’Ebre a Barcelona en vaixell abans que estigués legalment permès com han publicat diversos mitjans de comunicació ? I tercera: Si és cert el rumor que diu que l’aigua del Roine és tant contaminada: perquè ens la porten en vaixell a Barcelona ?
Demà hi ha la segona reunió de la Taula Nacional de la Sequera. Ja varem dir al sortir de la soporífera sessió de la primera reunió que hi havíem entrat escèptics i n’havíem sortit decebuts. Sincerament penso que aquesta deuria ser una sensació força generalitzada. En qualsevol cas, demà hi tornarem. Hi tornarem per respecte institucional (és un Conseller del Govern qui ens hi convoca); hi tornarem per respecte a la resta d’integrants (més enllà de les discrepàncies que segurament tenim amb alguns dels participants, tots ells ens mereixen molt respecte); i hi tornarem per plantejar noves qüestions al Govern.
En primer lloc, demanarem al Conseller Baltasar que no faci cas de les veus que li demanen que s’oblidi de la connexió de les xarxes d’abastament d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter Llobregat. Aquesta vegada ens veiem en l’obligació de demanar-li al Conseller Baltasar que sigui ferm. Que no faci cas del seu propi partit el qual per boca del Senador Guillot, del Delegat del Govern a l’Ebre o de les seves Joventuts d’ICV), han dit que ja no cal la connexió CAT-ATLL. Li demanarem que tampoc faci cas al seu assessor el Dr. Narcís Prats que afirma que al no haver-hi ja sequera, ja no té sentit la connexió. Li demanarem que no s’escolti els seus socis de Govern d’ERC els quals per boca del mateix Sr. Carod (entre molts d’altres) han manifestat la seva oposició a la ditxosa connexió. I li demanarem que tampoc s’escolti les velades amenaces del PSOE, el qual, per boca de la mateixa Ministra d’Agricultura i Medi Ambient, ha dubtat de la necessiat del CAT-ATLL, o del President de l’Aragó, que ja hi ha un contenciós en contra.
Som conscients que potser és molt demanar, però s’ha d’entendre que així ho fem. I al costat d’aquesta petició, li formularem tres preguntes sobre quatre qüestions esdevingudes aquesta darrera setmana. La primera: és cert o no que el CAT va intentar decantar voluntats d’Alcaldes prometent-los resoldre alguns informes urbanístics encalats a l’ACA, com ha afirmat l’Alcalde de Montblanc ? Segona: és cert que es va portar aigua de l’Ebre a Barcelona en vaixell abans que estigués legalment permès com han publicat diversos mitjans de comunicació ? I tercera: Si és cert el rumor que diu que l’aigua del Roine és tant contaminada: perquè ens la porten en vaixell a Barcelona ?
dimecres, 14 de maig del 2008
De la sequera i el mal Govern.
(article inèdit)
Fa més de tretze mesos que el Govern va aprovar l’anomenat Decret de la sequera. D’aleshores ençà han passat moltes coses (ja m’entendran que en aquest cas no utilitzi l’expressió “ha plogut molt”...). I entre les coses bones que han esdevingut succeït hi ha la conscienciació i l’estalvi que hem fet els ciutadans d’una manera cívica i generalitzada, així com l’expressió sincera de la generositat entre territoris. Esforços, un i altre, fruit d’una pedagogia que ara es podría malmetre, segons com actuï el Govern.
Les pluges del cap de setmana han incrementat les reserves dels pantans i això és positiu. Però no podem oblidar que encara abastim parcialment l’entorn metropolità de Barcelona a través de mesures tan excepcionals i cares com els vaixells d’aigua provinents avui de Tarragona, demà de Marsella (és a dir, del Roine) i demà passat d’Almeria.
Pretendre aixecar les actuals restriccions de cop i volta, com s’ha afanyat a dir el Conseller Baltasar, és un error des d’almenys tres perspectives. En primer lloc perquè atempta contra la pedagogia feta, en segon lloc perquè no contribueix, sinó tot el contrari, a teixir una relació pacífica i harmònica entre territoris i en tercer lloc perquè pot acabar generant l’efecte invers al perseguit. Si no ho fem bé, podríem acabar disparant el consum i llençant així per la borda bona part del progrés col•lectiu cap a un ús responsable de l’aigua.
Aleshores, on és el problema ? Doncs molt senzill: el problema és que el Decret de la Sequera està mal fet: no té sentit que l’únic indicador per activar o desactivar les restriccions d’aigua sigui l’estat dels pantans, quan al costat d’aquests hi ha vigents mesures tan excepcionals i cares com els vaixells.
Per aquesta raó, demanem al Govern que modifiqui el Decret de la sequera de manera que es pugui modular millor tant la implementació, com l’aixecament de les mesures restrictives d’aigua. Proposem que l’aixecament de les restriccions sigui més gradual, precisament perquè volem, en primer lloc, ultrapassar l’estiu i la tardor amb garantia d’aigua per tots els ciutadans, per tots els usos i per tots els territoris. En segon lloc, perquè creiem que cal evitar la sensació de presa de pel que es pot generalitzar en determinats territoris que veuen com la “seva” aigua va a altres indrets per omplir-los les piscines i regar-los els jardins (com ja han apuntat alguns alcaldes i més d’un titular de diari). I en tercer lloc, perquè en matèria d’aigua no podem córrer el risc d’haver d’ingressar altra cop a l’UVI, tal com diria el Conseller Baltasar.
Perquè se’m entengui, i seguint aquest símil, haver passat de l’UVI a Planta, no ens dóna dret ni a saltar-nos el règim, ni a fer un exercici físic desaforat. És per això qu demanem gradualitat en l’aixecament de les restriccions, començant per aixecar les restriccions a aquells sectors més castigats i dels que en depenen econòmicament moltes famílies. Aquest és el cas, entre d’altres, de la jardineria o del sector turístic, fins arribar, més endavant, a aixecar totes les restriccions. No pot ser que ens arrisquem a retornar a l’UVI omplint aquest cap de setmana totes les piscines privades quan, fent les coses ben fetes, les podrem igualment omplir d’aquí a un més, justament en el moment en el que les començarem a utilitzar.
Que ningú es confongui: no volem ser més papistes que el Papa. Simplement pretenem no haver de tornar a l’UVI i poder abandonar el més aviat possible l’habitació de planta. És per això que ni podem ni volem estirar més el braç que la màniga. És per això que ni podem ni volem escarnir aquells territoris que han demostrat amb escreix la seva generositat envers l’entorn metropolità de Barcelona.
Fa més de tretze mesos que el Govern va aprovar l’anomenat Decret de la sequera. D’aleshores ençà han passat moltes coses (ja m’entendran que en aquest cas no utilitzi l’expressió “ha plogut molt”...). I entre les coses bones que han esdevingut succeït hi ha la conscienciació i l’estalvi que hem fet els ciutadans d’una manera cívica i generalitzada, així com l’expressió sincera de la generositat entre territoris. Esforços, un i altre, fruit d’una pedagogia que ara es podría malmetre, segons com actuï el Govern.
Les pluges del cap de setmana han incrementat les reserves dels pantans i això és positiu. Però no podem oblidar que encara abastim parcialment l’entorn metropolità de Barcelona a través de mesures tan excepcionals i cares com els vaixells d’aigua provinents avui de Tarragona, demà de Marsella (és a dir, del Roine) i demà passat d’Almeria.
Pretendre aixecar les actuals restriccions de cop i volta, com s’ha afanyat a dir el Conseller Baltasar, és un error des d’almenys tres perspectives. En primer lloc perquè atempta contra la pedagogia feta, en segon lloc perquè no contribueix, sinó tot el contrari, a teixir una relació pacífica i harmònica entre territoris i en tercer lloc perquè pot acabar generant l’efecte invers al perseguit. Si no ho fem bé, podríem acabar disparant el consum i llençant així per la borda bona part del progrés col•lectiu cap a un ús responsable de l’aigua.
Aleshores, on és el problema ? Doncs molt senzill: el problema és que el Decret de la Sequera està mal fet: no té sentit que l’únic indicador per activar o desactivar les restriccions d’aigua sigui l’estat dels pantans, quan al costat d’aquests hi ha vigents mesures tan excepcionals i cares com els vaixells.
Per aquesta raó, demanem al Govern que modifiqui el Decret de la sequera de manera que es pugui modular millor tant la implementació, com l’aixecament de les mesures restrictives d’aigua. Proposem que l’aixecament de les restriccions sigui més gradual, precisament perquè volem, en primer lloc, ultrapassar l’estiu i la tardor amb garantia d’aigua per tots els ciutadans, per tots els usos i per tots els territoris. En segon lloc, perquè creiem que cal evitar la sensació de presa de pel que es pot generalitzar en determinats territoris que veuen com la “seva” aigua va a altres indrets per omplir-los les piscines i regar-los els jardins (com ja han apuntat alguns alcaldes i més d’un titular de diari). I en tercer lloc, perquè en matèria d’aigua no podem córrer el risc d’haver d’ingressar altra cop a l’UVI, tal com diria el Conseller Baltasar.
Perquè se’m entengui, i seguint aquest símil, haver passat de l’UVI a Planta, no ens dóna dret ni a saltar-nos el règim, ni a fer un exercici físic desaforat. És per això qu demanem gradualitat en l’aixecament de les restriccions, començant per aixecar les restriccions a aquells sectors més castigats i dels que en depenen econòmicament moltes famílies. Aquest és el cas, entre d’altres, de la jardineria o del sector turístic, fins arribar, més endavant, a aixecar totes les restriccions. No pot ser que ens arrisquem a retornar a l’UVI omplint aquest cap de setmana totes les piscines privades quan, fent les coses ben fetes, les podrem igualment omplir d’aquí a un més, justament en el moment en el que les començarem a utilitzar.
Que ningú es confongui: no volem ser més papistes que el Papa. Simplement pretenem no haver de tornar a l’UVI i poder abandonar el més aviat possible l’habitació de planta. És per això que ni podem ni volem estirar més el braç que la màniga. És per això que ni podem ni volem escarnir aquells territoris que han demostrat amb escreix la seva generositat envers l’entorn metropolità de Barcelona.
dissabte, 10 de maig del 2008
Els nostres vins (i els nostres Consellers).
(Article inèdit)
Fa quatre dies, el Conseller d’Agricultura, Alimentació i Medi Rural, l’Honorable Joaquim Llena, va anunciar una campanya per tal de promocionar els vins catalans als nostres restaurants. Es tracta, sens dubte, d’una bona pensada. Així mateix li ho vaig dir als passadissos del Parlament en una conversa al llarg del darrer Ple.
Promocionar els vins catalans és, en primer lloc, una responsabilitat dels propis viticultors, com ho és, també, dels restauradors, del Govern i de tots nosaltres quan ens convertim en clients.
Hi ha, però, un Conseller que hauria de fer un cas especial d’aquesta campanya. Em refereixo al Conseller Joan Saura, el mateix que fa quatre dies afirmava amb aquell punt de fatxenderia perdonavides que sol acompanyar els savis eco-socialistes, que preferia el Champagne francès al Cava català i que preferia el Ribera de Duero als Priorat, Montsant, Penedès, Pla del Bages, Alella, Empordà, Terra Alta, Catalunya, Costers del Segre, Conca de Barberà o Tarragona.
Mireu si en té de DO Catalanes el sostenible Saura, com per anar-se a encapritxar de les DO de fora... Deuen ser coses de l’eco-socialisme instal•lat.
Benvinguda sigui la campanya del Conseller Llena, a la qual desitgem tots els èxits del món, començant per la capacitat de persuadir el refinat paladar del Conseller Joan Saura i Laporta.
Fa quatre dies, el Conseller d’Agricultura, Alimentació i Medi Rural, l’Honorable Joaquim Llena, va anunciar una campanya per tal de promocionar els vins catalans als nostres restaurants. Es tracta, sens dubte, d’una bona pensada. Així mateix li ho vaig dir als passadissos del Parlament en una conversa al llarg del darrer Ple.
Promocionar els vins catalans és, en primer lloc, una responsabilitat dels propis viticultors, com ho és, també, dels restauradors, del Govern i de tots nosaltres quan ens convertim en clients.
Hi ha, però, un Conseller que hauria de fer un cas especial d’aquesta campanya. Em refereixo al Conseller Joan Saura, el mateix que fa quatre dies afirmava amb aquell punt de fatxenderia perdonavides que sol acompanyar els savis eco-socialistes, que preferia el Champagne francès al Cava català i que preferia el Ribera de Duero als Priorat, Montsant, Penedès, Pla del Bages, Alella, Empordà, Terra Alta, Catalunya, Costers del Segre, Conca de Barberà o Tarragona.
Mireu si en té de DO Catalanes el sostenible Saura, com per anar-se a encapritxar de les DO de fora... Deuen ser coses de l’eco-socialisme instal•lat.
Benvinguda sigui la campanya del Conseller Llena, a la qual desitgem tots els èxits del món, començant per la capacitat de persuadir el refinat paladar del Conseller Joan Saura i Laporta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)