(inèdit)
M'agrada que entre els arguments del President Zapatero i el Ministre Rubalcaba per a justificar la presó atenuada per al pres José Ignacio de Juana Chaos hi hagi el del dret a la vida. És un argument solvent que jo comparteixo. Estic d'acord amb que la vida (i la preservació de la mateixa per part de l'Estat) és un bé suprem que, com a tal, s'ha de protegir.
És tal el meu acord amb aquest argument, que, sense matisos de cap mena (que per altra part serien inacceptables atès que estem parlant de vida mateixa), sense matisos -insisteixo- l'extrapolo a àmbits com el dret a la vida d'aquells que encara són més febles, molt més febles, que l'assassí de Juana Chaos. Del dret a la vida d'aquells que encara ni tant sols han tingut opció de malbaratar-la. Del dret a la vida d'aquells que, per no tenir, no tenen ni veu.
Comparteixo sense matisos la posició segons la qual l'Estat ha de vetllar per la vida, fins i tot per la d'aquells que estan disposats a acabar-la artificialment.
Benvinguda la defensa de la vida, ni que sigui la d'un criminal miserable. Benvinguda la defensa de la vida, sempre.