dissabte, 29 de març del 2008

El Tripartit fa aigües.

(article inèdit)


Valga’m Déu, si en dóna de voltes la vida ! Si algú ens hagués dit que arribaria un dia en el que els ecosocialistes acusarien d’irresponsable, deslleial i traïdora (sic.) la Vicepresidenta del Govern Central, justament per declarar-se antitransvassista, l’hauríem engegat a dida en el millor dels casos. Dons això, ni més ni menys, és el que acaba de dir el Conseller Saura a la totpoderosa Vicepresidenta de la Vega: que el Govern de l’Estat és un irresponsable per negar-se a transvasar el Segre, que és profondament deslleial per no fer cas al seu amic Baltasar, i que ha traït no se sap ben bé si a ell i al seu amic Baltasar, al Tripartit o a Catalunya. Viure per veure...

Però encara hi ha més: mentre Saura va fent amics al Govern Central (per cert, el que li ha de donar o negar la concessió per qualsevol transvasament entre el Segre o l’Ebre i les conques interiors), el Conseller Joaquim Llena –socialista-, es desentén ostensiblement del seu col•lega Baltasar, donant a entendre que això dels transvasaments és més cosa de la gent d’Iniciativa i de Medi Ambient i Habitatge, que del Govern en el seu conjunt. I la cosa no acaba aquí, ja que mentre una part dels republicans parla del 2014 i l’altre del proper Congrés, encara no coneixem l’opinió hidràulica del recent estrenat Conseller del Segre, l’Honorable Jordi Ausàs. En altres paraules: sabem tot el que se’ns demanarà el 2014, però no sabem l’aigua que beurem (o no) demà passat.

I damunt de tan sòlids fonaments, el President Montilla, com qui no vol la cosa, va i s’atribueix la representativitat del catalanisme polític, sense manies i sense adonar-se (o potser sí) que el tripartit fa aigües (amb perdó de l’expressió).

Així les coses, dilluns, en un exercici de responsabilitat, una representació de CiU ens reunirem amb el Conseller Baltasar per parlar de sequera, amb dues preguntes importants sobre la taula. En primer lloc, hauríem de saber si el PSC comparteix o no les demolidores paraules que el Conseller Saura ha adreçat a la Vicepresidenta de la Vega. En segon lloc, és imprescindible aclarir si el PSC comparteix o no la posició rotundament antitransvasista de la Sra. de la Vega.

A ningú se li escapa que, segons quina sigui la resposta a una i altra pregunta, els escenaris seran radicalment diferents: si el PSC es posa al costat de la Sra. de la Vega (de l’Ebre ni una gota), Saura i Baltasar sobren al Govern. Per contra, si el PSC es posa al costat de Saura i Baltasar i acaba dient sí al transvasament del Segre, ens hauran d’explicar molt bé com s’ho pensen fer davant el Govern Central amic, tan lluny com estem del 2014...


Paradoxes de la vida: la continuïtat dels ecosocialistes al Govern ha quedat avui directament vinculada a la possibilitat d'un transvasament. Qui els ho havia de dir a Saura i Baltasar que esdevindrien els més transvasistes del Govern... Això sí: d'un Govern que fa aigües.

dilluns, 24 de març del 2008

Sequera: l'aigua clara.

(publicat a El Periodico, 24 març 2008)


Per més que ho intenti complicar el conseller Nadal amb una retòrica més pròpia del seu homònim de Polònia que no pas d'un portaveu del Govern, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix transvasament com l'acció de fer passar aigua d'un riu a un altre. És evident, doncs, que el Govern de la Generalitat va mentir al Parlament quan va afirmar que no s'havia plantejat transvasar aigua del Segre cap al Llobregat. Va mentir el conseller Baltasar quan va dir que els transvasaments no formaven part de la política hidràulica del tripartit. I va mentir el conseller Llena quan va acusar CiU d'haver-ho somniat en plena campanya electoral.
Però, com bé diu la dita, abans s'atrapa un mentider que un coix i vet aquí que, un cop desemmascarat, el Govern ha hagut de canviar d'estratègia. De negar l'evidència, ha passat a reclamar responsabilitat a totes les parts. De manera que aquell Govern tan antitransvasista que porta l'aigua amb vaixells i tan transparent que planifica les obres hidràuliques d'amagat del Parlament i dels ajuntaments, ha acabat descobrint que, en matèria d'aigua, només hi ha una Catalunya i que, per variar, la culpa de tot és dels altres, és a dir de CiU.

AIXÍ LES COSES,ens preguntem com pensa el Govern aplegar partits polítics, usuaris i
territoris a l'entorn d'una política de l'aigua tan opaca com la que ha practicat fins ara. I ens preguntem per quina raó hauríem de fer-li ara costat en una política que, en lloc d'haver-nos estat plantejada, l'hem hagut d'anar descobrint, per sorpresa de tots, com les estaques de Prats i Sansor.

Pel que es veu, aquella nova cultura de l'aigua del tripartit va ser més útil per fer d'oposició que no pas per resoldre els problemes reals del país des de la Generalitat. Si exceptuem la promoció de l'estalvi d'aigua, que de fet és patrimoni de tots, la resta de mesures que ara ens proposa el Govern no semblen precisament extretes del manual d'ús de l'anomenada nova cultura de l'aigua (vaixells carregats d'aigua, transvasaments del Segre al Llobregat, del Ter a Barcelona o de l'Ebre al Camp de Tarragona, sobreexplotació dels aqüífers tarragonins o del Baix Llobregat, etc.).I tot plegat per no voler acceptar l'evidència que cada vegada plou menys i que cada dia som més i que, per tant, calen solucions estructurals, més que no pas mesures de curta volada que acaben essent cares i dolentes.

Des del nostre punt de vista cal utilitzar amb responsabilitat i sense dogmatismes tots els recursos i totes les eines que tenim a l'abast. Cal estalviar, cal reutilitzar i cal gestionar millor l'aigua que tenim. És per això que apostem per la connexió de les principals xarxes de proveïment d'aigua catalanes entre elles i amb el Roine. Deixar tota l'aportació d'aigua a la dessalació és un error tant pel seu cost econòmic, com pel seu impacte ambiental. Un error tan gran com el de pretendre transvasar els rius des de la capçalera, amb la consegüent laminació dels seus cabals ecològics.

Per tot plegat, essent conscients de la situació en què vivim, que els uns defineixen com a economia de guerra i els altres preferiríem resoldre amb el diàleg i la concertació, les eines pròpies de la cultura de la pau, hem fet algunes propostes al Parlament.

Proposem que el Govern posi totes les cartes sobre la taula. Que sigui transparent. Proposem que el Parlament sigui informat de qualsevol transvasament que es vulgui fer en territori català i que es pronunciï sobre aquesta qüestió. I proposem crear una comissió parlamentària de seguiment de la sequera. Ras i curt: reclamem transparència i oferim responsabilitat. Aquella responsabilitat que no vàrem trobar davant nostre quan, des del Govern, vàrem impulsar obres com la portada d'aigües de l'Ebre al Camp de Tarragona o la construcció del pantà de la Llosa del Cavall, que, per cert, ens ajuden a fer força més suportable l'actual sequera