Saura, la llibertat, la seguretat (i la responsabilitat).

(article inèdit)


Encara no fa vuit dies vaig intervenir al Ple del Parlament per interpel•lar en nom de CiU el Conseller Saura sobre la utilitat –a parer nostre, irrellevant- de la polèmica mesura de prohibir circular a més de 80 Km/h a les carreteres i autopistes de l’entorn de Barcelona. Tinc al meu davant la transcripció literal del debat perquè no vull especular. El Conseller Saura va cloure la rèplica amb la següent afirmació: “Quan es prenen mesures de disminució de la velocitat fins que hi hagin llindars de contaminació acceptables per la Unió Europea, es perd llibertat a canvi de més salut, de més seguretat, de menys congestió”. Una afirmació certament contundent, precedida per una curiosa reflexió sobre el guany en seguretat i la pèrdua de llibertat que, a parer seu, suposen els semàfors: miri –ens deia el Conseller Saura- quan es posen semàfors es perd llibertat, una part de llibertat, perquè quan es posa vermell no pots passar. La cita és literal.

Curiosa reflexió, sobretot si tenim present que aquest no és precisament el criteri que ni ell ni ICV utilitzen, per exemple, a l’hora d’enfrontar-se al consum de determinades drogues, no ? Francament, em va sorprendre que Saura s’amagués darrera l’axioma de menys llibertat a canvi de més seguretat per defensar la polèmica mesura dels 80 Km/h. Però el més curiós de tot plegat és que aquell raonament que valia pel transit, no es va pas aplicar davant la maleïda ventada que tant i tant mal ens va fer el cap de setmana passat. En aquest cas, és evident que el Govern no va optar pel principi de reduir-nos la llibertat, prohibint les activitats a l’aire lliure, a fi d’ampliar-nos la seguretat. Perquè ?

De les darreres declaracions del Sr. Boada es desprèn que el Govern de la Generalitat ha optat per centrifugar responsabilitats cap al món local i per responsabilitzar del tema a un protocol obsolet (per cert, tan modificable com el Túnel de Bracons, el PHN o la Ciutat Judicial, entre moltes altres qüestions que bé ha pogut canviar el Govern Tripartit al llarg dels darrers cinc anys).

Temps hi haurà per poder-ho debatre serenament i constructiva al Parlament. Entre tant, uns i altres farem bé aportant rigor i llum a un debat que, més enllà d’escatir responsabilitats, haurà d’ajudar-nos a evitar que es repeteixin situacions com la viscuda el cap de setmana passat. Un debat en el qual la utopia del risc zero no hauria de ser ni un amagatall pel Govern, ni una exigència demagògica de l’oposició. Tant de bo uns i altres estiguem a l’alçada.

Ventdelplà i el debat de política general.

(inèdit)

No conec les estadístiques, però intueixo que entre els televidents de la nostra hi deu haver més seguidors del Ventdelplà, que no pas del debat de política general. És per això que m’indigna pensar que a Catalunya hi ha més gent que s’ha empassat la insensatesa d’una mestra fastiguejada, d’una doctora irresponsable i d’un mosso delinqüent (com si es tractés d’actituds normals), que no pas ha pogut conèixer la importància que el nostre Govern diu que dóna a l’educació, a la salut i a la seguretat.

És cosa sabuda que salut, seguretat i educació constitueixen tres pilars bàsics de l’estat de dret: sense educació no hi ha igualtat d’oportunitats, sense seguretat no hi ha llibertat i sense salut és difícil el desenvolupament personal, raó per la qual es tracta de tres àmbits on queda abastament justificada la intervenció pública, per bé que amb intensitat i formes diferents. És per això que em va indignar veure l’altre dia al Ventdelpla (sèrie emblemàtica de la nostra), com una servidora pública de l’educació abandonava la seves responsabilitats, com una servidora pública de la sanitat ocupava el seu temps laboral mantenint relacions sexuals al CAP amb un conegut, i com un servidor de la seguretat es dedicava, ras i curt, a delinquir.

Davant aquest espectacle, tinc seriosos dubtes sobre si el nostre Govern es creu de veritat allò que predica aquests dies per boca del seu President al debat de política general. Tinc seriosos dubtes respecte si el Govern és plenament conscient del paper que juguen els professionals de la salut, de la seguretat i de l’educació, i del respecte que col•lectivament i individual es mereixen.

Em dol constatar com Ventdelpla, que tan bé ens ha alliçonat sobre la maldat dels camps de golf i dels purins i sobre la bondat de les medicines alternatives i de la nova immigració (cosa que està molt bé), no es preocupi gens ni mica d’il•lustrar-nos tot ensenyant-nos una mestra vocacional, un policia honest i una doctora responsable. Per una vegada, estaria bé que les exigències ètiques estiguessin per damunt de les exigències del guió...