El populisme en política.

(Article inèdit)


Aquesta setmana he estat a Màxic per participar en un seminari sobre el fenomen del populisme organitzat per l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll Alentorn i la Fundación Rafael Preciado, del Partido Acción Nacional (PAN). L’evento –com dirien els nostres amics del PAN- ens ha donat l’oportunitat de debatre respecte els trets que defineixen els populismes (tant presents a l’Amèrica Llatina), així com sobre els efectes perversos que aquests generen sobre els sistemes democràtics, sobre l’estat de dret i també sobre les respectives economies.

Per bé que el populisme europeu té unes causes substancialment diferents de les que van fer néixer el populisme llatinoamericà, els efectes d’un i altre són igual de perversos. Si a l’Amèrica Llatina la fractura social és un important caldo de cultiu per als populismes (amb Hugo Chavez al capdavant), en el cas d’Europa, fenòmens populistes com el de Hayder a Àustria, de Le Penna França o algunes manifestacions tipus Lega di Norte a Itàlia, tenen la seva base no tant en la pobresa o la fractura social, com en la desvinculació social i l’individualisme, així com en la suposada existència d’un enemic a batre dins mateix de casa: la immigració.

Però si les causes són diverses segons les latituds, els efectes convergeixen: el populista tendeix a reforçar el poder executiu (és a dir el seu), en detriment del legislatiu i del mateix poder judicial, socavant així el mateix sistema democràtic. El populista (aqui i allà) tendeix a qüestionar la democràcia representativa per la via de la reivindicació (clarament interessada) de més democràcia directa. El populisme, d’aquí i d’allà, tendeix a proposar solucions fàcils a problemes complexes, generant especatives que mai podrà satisfer, però tant se val...

I davant d’això que? Doncs aquesta és la gran pregunta. Davant del populisme, coherència i fermesa ideològica (que no dogmàtica). Davant del populisme, compromís social i vinculació amb la comunitat. Davant del populisme una mirada més enllà de les properes eleccions. Davant el populisme, una mirada compromesa a les properes generacions.