Najat El Hachmi, la primera vigatana que guanya el Ramon Llull

(inèdit)

La vigatana Najat El Hachmi Ha guanyat el XXVIIIè Premi Ramon Llull de les lletres catalanes amb la novel•la El patriarca. Najat, autora d’un altre llibre titulat Jo també soc catalana, afirma en alguna de les moltes entrevistes conseqüència del Premi que no se sent símbol de res. Si ella ho diu, jo m’ho crec. Però per les persones que creiem en la bondat de la integració dels nouvinguts des del respecte mutu, la Najat sí que té un valor simbòlic. I tant si el té ! Fer seva la nostra llengua amb naturalitat i sense escarafalls, i fer-se una més sense renegar de les pròpies arrels, és tota una lliçó. És una mostra explícita de la seva voluntat de respectar, però és també la millor manera de demanar respecte.

Però veient la premsa d’avui decepciona veure com de la Najat interessa més el seu origen que no pas pel seu destí. Titulars com “Un Llull con acento marroquí” (La Vanguardia), o bé “Una autora de orígen marroquí gana el Llull” (El País), o “Una noia marroquina guanya el gran premi de novel•la en català” (El Periodico), demostren que encara tenim feina per fer.

“Una vigatana guanya el Ramon Llull”, o bé “Najat, la primera vigatana que guanya el Ramon Llull” haurien estat titulars més precisos, més justos i més afortunats. Perquè, al capdavall, Najat fa vint-i-cinc anys que ha volgut ser vigatana, i jo que me’n alegro.