De l’autoestima, l’Ètica i els xiclets.

(article inèdit)

Autoestima.

M’esgarrifa veure com el Govern tripartit es passa pel clatell la resolució unànime del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que ha servit per imposar el Sr. Marin al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. M’esgarrifa, més si cal, perquè menystenir el Dictamen de l’esmentat Consell, equival a menystenir el nostre Estatut, justament en un moment en el que ens l’ataquen amb virulència inusitada.

Em costa entendre els recursos d’inconstitucionalitat del PP, del Defensor del Pueblo, del governs (per cert socialistes) de l’Aragó o de la Rioja, etc. respecte l’Estatut. Però encara em costa més entendre que la devaluació de l’Estatut vingui, precisament, de a mà del propi Govern de la Generalitat. Em pregunto com podrem demanar respecte per l’Estatut als de fora, si el mateix Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que el suporten són els primers de violentar-lo, tot passant-se pel forro les resolucions unànimes de l'estatutari Consell de Garanties Estatutàries.

Ètica
L’Honorable Conseller Saura es creu amb la superioritat moral suficient per imposar la seva ètica al Cos dels Mossos, a través d’un Codi ètic que aquests rebutgen per activa i per passiva. I això passa en el moment que el Consell de Garanties Estatutàries, per la unanimitat dels seus membres (poca broma...) ha declarat no-estatutària la fórmula que el Govern tripartit s’ha empescat per imposar el Sr. Marín al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i televisió.

I xiclet.

Conclusió: això de l’ètica, a les mans del Tripartit, és com un xiclet que s’estira i s’arronsa. S’estira quan el Conseller Saura imposa per la cabota el seu Codi Ètic als Mossos, i s’arronsa quan l’exigència, va del Consell de Garanties Estatutàries cap al Govern i aquest, aferrat a la cadira, no mou fitxa.

Les anècdotes del Conseller Baltasar (i la descomposició del Govern).

Com pot dir el Conseller Baltasar que, si no hagués estat per la fallada del subministrament elèctric, la darrera nevada hauria estat una simple anècdota ? com pot fer aquesta afirmació i quedar-se tan ample quan, el seu mateix Departament, ha hagut de dedicar 22 milions d’€ per a netejar els boscos malmesos per les nevades ? 22 milions d’€ són una anècdota pel Conseller Baltasar ? Com pot dir que el caos de Barcelona (on no es va pas apagar el llum) va ser una anècdota ?

Em sembla que l’inefable Conseller avui ha anat una mica endormiscat a la ràdio.... Em sembla que la disbauxa al si del Govern ha arribat a tal punt, que la improvisació ha esdevingut norma. Només així s’explica que, mentre el seu col•lega Saura parlava d’excepcionalitat al Parlament, ell ho feia d’anècdota a la ràdio. O que mentre ell es referia a la nevada com una anècdota, el seu predecessor Salvador Milà, s’escarrassava (mapa en mà) a subratllar l’excepcionalitat de la nevada a la Comissió Parlamentària corresponent. Molta disbauxa i pocs objectius: altra vegada tants caps tants barrets, altra vegada ningú disposat a assumir responsabilitats. Un Govern en caiguda lliure i mortificat per la Llei de Murphi i víctima d’unes inclemències meteorològiques segons ells sempre excepcionals (que si pluja, que si vent, que si neu, que si foc, que si...).

Que la fallida de la llum va comportar una alteració inacceptable de la vida quotidiana de milers de ciutadans, és una evidència, com ho és el fet que cal escatir fins el final les responsabilitats tant de les empreses subministradores, com del Govern tripartit (que ja fa algun any, va aprovar una llei per a garantir la qualitat del subministrament elèctric). Però amagar-se darrera la faldilla de les elèctriques per dissimular l’enèsim episodi d’incompetència, és un signe evident de la desintegració (en vida) d’un Govern tocat de mort.