Consell Nacional d'Unió.

Roda de Premsa posterior al Consell Nacional d'Unió (31 de gener de 2009)

Intervenció a l'acde dels 77 anys d'Unió.

Intervenció al 24è Congrés d'Unió.

Duran, la immigració, la família (i la Sra. Mayol).

(inèdit)

Dissabte passat a Vic, Josep A. Duran Lleida no tan sols va parlar d’immigració, sinó que va raonar perquè considerava que era necessari parlar-ne en el context d’una campanya electoral. Deia Duran que la immigració és una qüestió que preocupa a la ciutadania, raó per la qual no pot esdevenir un tema tabú en el context de la present campanya, ans el contrari.

Entre les moltes coses que es van apuntar en aquella roda de premsa, Duran va assenyalar el risc d’afrontar el procés de reagrupament familiar que tenim a les portes sense criteris clars i amb la mateixa màniga ampla amb la que s’han afrontat processos anteriors.

A la Sra. Imma Mayol li ha faltat temps per recriminar-li una suposada contradicció entre aquesta advertència i la defensa de la família, consubstancial a l’adscripció democrsistiana de Duran i del partit al que representa, Unió Democràtica de Catalunya.

Agraeixo a la candidata eco-socialista el reconeixement que fa a la democràcia cristiana com un corrent polític defensor de la família. Però amb igual cordialitat li recrimino el fet d’haver intentat evidenciar una contradicció que no és tal.

La proposta de Duran de ser curosos amb el procés de reagrupament familiar no és cap mena d’atemptat contra la família, ans el contrari. Duran i Unió defensem el reagrupament de la família nuclear, és a dir de pares i fils. O, el que és el mateix, exigim que s’acabi d’una vegada per totes l’aplicació laxa del concepte de reagrupament familiar que, com s’ha demostrat, acaba esdevenint una porta d’entrada de vuit o deu o més persones per cada nouvingut.

Nosaltres diem sí a la família, diem sí al reagrupament de la família nuclear, diem sí a que el pare, la mare i els fills tenen el dret d’estar junts. Ho diem perquè defensem la família i ho diem perquè la integració dels nouvinguts és objectivament més factible si es planteja en termes de família nuclear. Però amb igual fermesa diem no a aquelles pràctiques abusives consistents en utilitzar el concepte de reagrupament familiar per tal d’obrir la porta a cosins, cunyats, oncles, nores, nebots, renebots i tota mena de parentela de segon i tercer grau, de manera que cada nouvingut acabi esdevenint porta d’entrada d’una dotzena o més de persones. A parer nostre això s’ha d’acabar pel bé de totes les parts.

Ho diré en altres termes que potser entendrà millor la Sra. Mayol: Duran ha dit el mateix que diuen (i practiquen) els democristians alemanys els quals –com nosaltres- defensen la família i malden –també com nosaltres- per preservar la cohesió i la convivència als nostres veïnats, pobles i ciutats.

En resum: de contradiccions cap ni una. Només sentit comú, rigor i claredat expositiva, precisament perquè estem en una campanya electoral en la que volem parlar d’allò que preocupa a la gent.

CiU no podria entrar en un govern de Rajoy.

(Entrevista de Lluís Bou publicada a l'Avui el dissabte 21 d'abril)

GOVERNABILITAT • "Plantejar la incorporació a l'executiu central no significa canviar les prioritats de CiU, que seguiran sent Catalunya, sinó l'estratègia"

AUTODETERMINACIÓ • "Passar del sí a l'Estatut a demanar un referèndum d'autodeterminació ens fa perdre centralitat i electorat"

Ramon Espadaler proposa en aquesta entrevista reforçar la centralitat de CiU, i aposta per entrar al govern central després de les eleccions generals.


Com veu les municipals del 27 de maig? Vostès havien parlat del risc d'una certa davallada...

A mi em preocupa molt més l'abstenció que no pas el tripartit. Això, en el benentès que el tripartit es reproduirà clònicament allà on aritmèticament els resultats li ho permetin. I, per tant, és una prevenció que també hem de tenir. Ara bé, el gran missatge és que val la pena que vagin a votar els electors que vénen de la decepció d'haver votat CiU a les catalanes, d'haver guanyat, i després d'haver estat desplaçats a l'oposició.

Per què diu que els val la pena?

El vot de CiU a les municipals té un doble component: un component estrictament local, i aquí és on entren amb un pes molt important els candidats i candidates locals, i també un component nacional. No són dos conceptes divergents, dissociats, ni diferents. És el mateix projecte, i en part el vot no és només per al municipi sinó també un sí a Catalunya.

A CiU ara existeix un cert debat latent sobre si fer una oposició més intensa, per les topades dins el govern. Vostè és partidari de presentar tard o d'hora una moció de censura?

És evident que hi ha desacords dins el govern, i a cada ple n'hi ha nous exemples, com el Quart Cinturó. Però el que em preocupa més de la nostra oposició és que en queda finalment més la crítica que no pas la proposta, quan sempre la nostra crítica va acompanyada d'una alternativa. Per tant hem de ser molt propositius, malgrat que a vegades això pugui ser poc cridaner, més que accentuar la crítica. La població ja comparteix en bona part la crítica a la disfunció permanent del tripartit, i hem de fer més visible l'alternativa.

CiU ha de reforçar el perfil centrista o més aviat el perfil sobiranista?

Per mi no són dues qüestions contradictòries. La defensa radical de la nació, en el sentit etimològic de l'expressió, és consubstancial a CiU. Si es posa en qüestió és per desconeixement o per mala fe. Ara bé, això no pot ser tota l'actuació política. Aquesta doble lectura és present des del mateix origen d'Unió, ara fa 76 anys, i de CDC, ja en fa també una bona pila. Forma part de l'ADN de la federació. Massa vegades hem accentuat exclusivament la primera ànima quan tenim l'altra, que no és contradictòria sinó complementària, de fer les polítiques d'allò que ens reclama la gent.

Vostè on se sent més còmode?

Em sento més còmode reforçant les polítiques de centralitat. No sóc pardiari de fer excursions cap a no sé quin costat per agafar un determinat vot, perquè després en desatens molts d'altres.

Ara tenen sobre la taula la gran qüestió del pas de l'Estatut pel Constitucional, i de la possible retallada. Què passarà si es produeix?

Fins ara el TC mai no havia esmenat la plana a tot un poble, a un Estatut plebiscitat en referèndum. No és una qüestió menor. Ara bé, anar especulant exageradament sobre què succeirà l'endemà si passa això és donar ales a qui vol que succeeixi. És responsable tenir alternatives, i és irresponsable exhibir-les cada dia. CiU ha de tenir un full de ruta i hi està treballant.

Estudien demanar un referèndum d'autodeterminació?

Passar de demanar el sí a l'Estatut a demanar un referèndum de l'autodeterminació és d'aquelles coses que ens fa perdre centralitat, credibilitat i electorat. I altres qüestions que corren, com demanar canviar la Constitució, se'ns hauria de dir abans amb quins socis fer-ho.

És partidari que CiU entri al govern central després de les generals?
Sí. Plantejar l'entrada al govern central no significa canviar de prioritats, que seguiran sent Catalunya, sinó d'estratègia. Ha variat el paradigma: hem guanyat dues eleccions i no hem aconseguit pactar per governar, i això és un canvi substantiu. Per això no hem de canviar els objectius, en absolut, però sí les estratègies. Cal entrar al govern sobre la base dels programes, i, si cal, arribat el cas, sortir-ne.

S'incorporarien en un govern del PP?

En un govern del PP, tal com estan les coses, no s'hi pot entrar. No és possible per les seves actituds.