Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mossos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mossos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 d’abril del 2010

De l’autoestima, l’Ètica i els xiclets.

(article inèdit)

Autoestima.

M’esgarrifa veure com el Govern tripartit es passa pel clatell la resolució unànime del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que ha servit per imposar el Sr. Marin al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. M’esgarrifa, més si cal, perquè menystenir el Dictamen de l’esmentat Consell, equival a menystenir el nostre Estatut, justament en un moment en el que ens l’ataquen amb virulència inusitada.

Em costa entendre els recursos d’inconstitucionalitat del PP, del Defensor del Pueblo, del governs (per cert socialistes) de l’Aragó o de la Rioja, etc. respecte l’Estatut. Però encara em costa més entendre que la devaluació de l’Estatut vingui, precisament, de a mà del propi Govern de la Generalitat. Em pregunto com podrem demanar respecte per l’Estatut als de fora, si el mateix Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que el suporten són els primers de violentar-lo, tot passant-se pel forro les resolucions unànimes de l'estatutari Consell de Garanties Estatutàries.

Ètica
L’Honorable Conseller Saura es creu amb la superioritat moral suficient per imposar la seva ètica al Cos dels Mossos, a través d’un Codi ètic que aquests rebutgen per activa i per passiva. I això passa en el moment que el Consell de Garanties Estatutàries, per la unanimitat dels seus membres (poca broma...) ha declarat no-estatutària la fórmula que el Govern tripartit s’ha empescat per imposar el Sr. Marín al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i televisió.

I xiclet.

Conclusió: això de l’ètica, a les mans del Tripartit, és com un xiclet que s’estira i s’arronsa. S’estira quan el Conseller Saura imposa per la cabota el seu Codi Ètic als Mossos, i s’arronsa quan l’exigència, va del Consell de Garanties Estatutàries cap al Govern i aquest, aferrat a la cadira, no mou fitxa.

dijous, 19 de març del 2009

Un Govern cohesionat.

(article inèdit)

El desallotjament dels estudiants tancats al rectorat de la Universitat de Barcelona i les posteriors càrregues policials han posat una altra vegada de manifest l’evident manca de cohesió dels partits que donen suport al Govern. Vegeu, si no, les frases que han pronunciat diferents responsables polítics dels diversos partits que suporten l’actual Govern: Totes les cites que reprodueixo a continuació són literals i, encara que no ho sembli, en cap cas –en cap- han estat pronunciades pels partits de l’oposició.

“Han de dimitir els responsables d’Universitats d’aquests moments per no saber explicar els beneficis que comporta Bolònia”. Pablo Fernández, dirigent de les Joventuts del PSC.

“Els errors continus de Joan Saura han demostrat la seva incapacitat per continuar al capdavant de la conselleria d’Interior. Eexigim, per tant, el seu cessament o dimissió”. Uriel Bertran (Diputat d’ERC)

“En l’actual context de crisi econòmica, és inadmissible que els antiavalots dels Mossos d’Esquadra i el seu responsable polític Joan Saura, utilitzin aquests mètodes. Uriel Bertran (Diputat d’ERC). (1)

“Els membres d’EUiA presents a les manifestacions estan al costat dels ferits (...) Els fets són greus i inacceptables (...) El Govern ha de demanar perdó als estudiants, als periodistes i als ciutadans agredits”. (Nota oficial de la Comissió Política d’EUiA)

“Va fallar l’adequació i la proporcionalitat” Blanca Palmada (Comissionada d’Universitats, membre d’ERC).

Tota una exhibició d’unitat, de cohesió, de lleialtat, de solidaritat i de companyonia política al si del Govern Tripartit, no creieu ? D’això sí que se’n pot dir un Govern plural. Tant plural que integra dintre seu la més bel•ligerant de les oposicions.

La veritat és que, veient actuar aquest Govern, a vegades no se ben bé perquè em paguen el sou. Avui mateix, és d’aquells dies en els que els diputats de l’oposició en tenim ben be prou callant i observant les habilitats del Govern per exercir d’oposició. Crec francament que superen amb escreix la nostra capacitat opositora.


(1)Haurem de demanar al Diputat Bertran si aquests mateixos mètodes són admisibles en temps de puixança econòmica, no ?