dimecres, 28 de novembre del 2007

Barcelona, capital europea de l'avortament.

M’esborrona pensar que en una clínica de Barcelona s’han estat practicant avortaments de fetus de fins a set i més mesos, i em dol constatar que Barcelona ha esdevingut ciutat capital en aquesta matèria. No he amagat mai, i tampoc ho faré ara, que soc partidari de la vida. Per aquesta raó, haig de dir que em dol (per no dir que em repugna) tant la reacció del Col•legi de Metges de Barcelona, com la de la Conselleria de Salut del nostre Govern. Si bé és cert que la presumpció d’innocència ha de prevaldre també en aquest cas, no ho és menys que, en aquest cas, tant el Col•legi de Metges com la Generalitat, hi tenen algun tipus de responsabilitats (ni que sigui per omissió). Fer cas omís d’anteriors denúncies pel simple fet que venien d'on venien, és a dir de l’associació e-cristians (associació respecte la qual –dit sigui de passada- tinc algunes discrepàncies de fons) no és justificable des de cap punt de vista.

Que la Generalitat no fos capaç de trobar indicis de tanta misèria i que el Col•legi de Metges s’amagui ara darrera l’heterogeneïtat de la legislació europea al respecte, és quelcom més que amagar el cap sota l’ala. Si el jutge acaba demostrant que aquestes pràctiques han estat una realitat, tots plegats ens mereixem alguna cosa més que una simple explicació. Ens mereixem que, més enllà de demanar-nos perdó per tanta inutilitat governamental i per tant corporativisme col•legial malentès, algú assumeixi responsabilitats. Respecte els autors materials de tot plegat, em sembla que no és demanar massa si reclamem una aplicació rigorosa de la llei i, per damunt de tot, un esforç valent per eradicar aquestes pràctiques de casa nostra.

dijous, 15 de novembre del 2007

Lleis de residus: ICV-EUiA anuncia més expropiacions i més impostos, però accepta la incineració.

Ahir varem començar a debatre al Ple del Parlament les lleis de residus que ens ha enviat el Govern de la Generalitat a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Al marge de modificar alguns aspectes derivats de les noves directives comunitàries, respecte els quals ja hem manifestat el nostre suport, el Departament ens proposa altres canvis una part dels quals no compartim.

Ens proposa crear un nou cànon a la valorització energètica dels residus municipals, altrament coneguda com incineració (canviant el nom de les coses, de vegades s’aconsegueix despistar algú). Des de CiU ens hi oposem per tres raons. Primer perquè estem en contra de la creació de nous impostos, en aquest o en qualsevol altra àmbit. Segon perquè tant la seva naturalesa com la seva oportunitat són qüestionables (ho diem nosaltres i ho diuen amb boca petita tant el Departament d’Economia i Finances, com el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat). I en tercer lloc perquè incinerar bé (és a dir, amb una tecnologia moderna i garantista pel medi) és car. Molt més car que anar a l’abocador, raó per la qual creiem que, en aquest cas, gravar equival a penalitzar.

ICV-EUiA ens proposa més expropiacions. El concret se’ns demana que beneïm la incorporació a la llei de Residus del següent article: 15.3. la declaració d’un sol com a contaminat porta implícita la declaració d’utilitat pública als efectes de l’expropiació forçosa dels terrenys. Certament, marca de la casa ecosocialista: varen començar per obrir la porta a l’expropiació dels pisos buits i ara la pretenen obrir als sols contaminats. Des de CiU ens hi oposem per moltes raons. Sobre tot perquè tenim models molt diferents de societat i criteris encara més diferents respecte el que ha de fer i el que no ha de fer una administració. Però ens hi oposem, també, perquè ens fa basarda imaginar què podria arribar a fer una Conselleria de Medi Ambient i Habitatge regentada pels ecosocialistes , per exemple, amb els sols contaminats per purins a dotzenes de comarques, o al port de Badalona, o al terme municipal de Flix, per citar alguns exemples.

Però no tot és negatiu. La contrapartida a tant despropòsit és l’acceptació de iure i de facto de la incineració com una tècnica vàlida per a tractar els residus municipals. Un canvi històric. Un gir copernicà. Vegi’n, si no, en quins termes es referia a la incineració de residus l’aleshores Diputat d’ICV Joan Boada el 4 de juny de 2003 des de la tribuna mateixa del nostre Parlament: cal descartar aquest sistema tan poc ecològic com és la incineració de residus (...) vostès saben el poc ecològic, el contaminant, l’altament contaminant que és la incineració de residus. (...) ja saben vostès que és conegut que Iniciativa per Catalunya Verds és contrària a la incineració.

Hem passat d’aquestes proclames a la redacció d’un nou article 6.e que diu que el Govern ha de promoure: a) la reducció de la producció de residus (...), b) la reutilització dels residus, c) la recollida selectiva dels residus, d) el reciclatge i altres formes de valorització material (...), e) la valorització energètica dels residus, la recuperació dels quals es realitzi amb un alt nivell d’eficiència energètica, d’acord amb les millors tècniques disponibles, f) la disposició del rebuig. El subscrivim.

Ens preguntem, però, què ha passat entre el juny de 2004 i avui que justifiqui un gir tan espectacular com aquest. Intueixo alguns elements de la resposta: fins ara, ICV-EUiA ha fet la part amable de la gestió dels residus, com per exemple clausurar l’abocador del Garraf. Una clausura que, per cert, ha estat possible gràcies a que l’anterior Govern de CiU –malgrat la deslleial oposició d’ICV-EUiA- va ampliar i va obrir nous abocadors. I ara resulta que, o bé trobem nous emplaçaments per a fer-ne de nous, ja que aquells es van omplint, o bé optem d’una vegada per totes er fer el mateix que fan amb una part dels seus residus les ciutats europees més avençades que és incinerar-los, tot aprofitar-ne l’energia (d’aquí l’expressió valorització energètica).

Sigui com sigui, donem una cordial benvinguda a ICV-EUiA a l’acceptació de la incineració de residus, a l’hora que els felicitem per l’abandó del dogmatisme que orientava intervencions com la suara referida.

Per la nostra part, ens comprometem a exercir responsablement la tasca d’oposició sense més límits dels que ens hem autoimposat en el nostra programa electoral. Precisament per això ens oposarem a la creació de cànons, ens oposarem a les expropiacions-exprés dels sols contaminats, però els donarem tot el nostre suport per incorporar la pràctica de la incineració de residus, encara que l’anomenin valorització energètica Benvinguts al sentit comú.