(article inèdit)
Veig que ERC ha afirmat que només farà pinya amb el Govern (al qual pertany) respecte el model de finançament que ens cal, si en aquesta empresa també hi és CiU. És d’agrair. És molt d’agrair que ERC, després de donar lliçons a tort i a dret, acabi adjudicant a CiU el paper de principal (i, de fet, únic) garant en el difícil procés d’establiment d’un nou model de finançament per Catalunya.
De les paraules de Joan Ridao se’n desprenen, entra d’altres, algunes consideracions interessants. En primer lloc, traspuen la confiança cega que ERC té respecte els seus socis de Govern, pel que fa a la capacitat d’influir o de condicionar al Govern amic de Madrid. En segon lloc, evidencien la incapacitat d’ERC de condicionar per ella mateixa als seus socis de Govern. I en tercer lloc retraten fins on és capaç d’arribar ERC en la pressió per a un bon finançament: ERC no està disposada a plantar el Govern. Pel que es veu, ERC només està disposada a amenaçar-lo amb el suport dels de fora del Govern, és a dir, de CiU.
Sens dubte, tot un exercici de sobirania partidària, tota una demostració de la capacitat d‘ERC de condicionar per ella mateixa al Govern (que ella mateixa ha volgut), i tot un retrat precís de capacitat de maniobra d’ERC al si del Govern... No anem bé.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finançament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Finançament. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de juliol del 2008
dimarts, 22 de maig del 2007
Descaradament ecologistes: tele sí, aigua no.
(Inèdit)
El passat 15 de maig el Govern de la Generalitat va acordar assumir íntegrament el deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Una quantitat d’aquelles que provoquen vertigen (1.046’7 milions d’euros o, el que és el mateix, més de 173.000 milions de pessetes). Poca broma.
Segurament el primer que ens hem de demanar és com s’ha pogut arribar aquí. Segurament la funció de normalització lingüística exercida per TV3 ha estat i és encomiable (i possiblement insubstituïble). Segurament hi ha responsabilitats tant de CiU com del Tripartit i, segurament, conclouríem que un país sense estructura d’Estat com el nostre necessita una eina de la potència de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal de preservar i difondre la nostra llengua, així com crear i omplir un espai nacional de comunicació. Ara bé, assumir de cop aquest deute i anunciar a més l’aportació a les arques de l’esmentada Corporació altres 1.161 milions d’euros addicionals per als propers tres anys, em sembla, pel cap baix, fora de mida.
Em sembla fora de mida per les xifres de les que estem parlant, però sobre tot per comparació amb altres empreses públiques del Govern igualment endeutades.
Potser alguns de vostès recordaran que ara fa escassament tres anys, l’aleshores Conseller de Medi Ambient i Habitatge H. Sr. Salvador Milà va posar el crit a cel per l’endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua que aleshores ascendia a 980 milions d’euros. Val a dir que la resposta de CiU a aquelles acusacions fou una simple pregunta: quina de les més de 300 depuradores, quina de les dotzenes de xarxes d’abastament d’aigua potable o quina de les canalitzacions de barrancs i torrents realitzades per evitar inundacions s’haurien d’haver deixat de fer. Encara esperem resposta.
Ara, però, som nosaltres els qui preguntem. Li preguntem al Govern com és que fa només tres anys un deute de 980 m€ era signe de mala gestió i ara (contracte programa de l’Agència Catalana de l’Aigua en mà) apujar-lo fins als 1.500 M€ és positiu. Li preguntem com és que es pot eixugar el deute de la CCRTV, i no es pot eixugar ni una part del deute (lleugerament inferior) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Li preguntem què té de progressista apostar per la tele, enlloc de fer-ho per una administració hidràulica eficient. Li preguntem a quin dels dos eslògans eco-socialistes respon aquesta decisió, si a un Govern amb “ecologistes de debò” o bé a un Govern “descaradament ecologista”. Ves a saber.
El passat 15 de maig el Govern de la Generalitat va acordar assumir íntegrament el deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Una quantitat d’aquelles que provoquen vertigen (1.046’7 milions d’euros o, el que és el mateix, més de 173.000 milions de pessetes). Poca broma.
Segurament el primer que ens hem de demanar és com s’ha pogut arribar aquí. Segurament la funció de normalització lingüística exercida per TV3 ha estat i és encomiable (i possiblement insubstituïble). Segurament hi ha responsabilitats tant de CiU com del Tripartit i, segurament, conclouríem que un país sense estructura d’Estat com el nostre necessita una eina de la potència de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal de preservar i difondre la nostra llengua, així com crear i omplir un espai nacional de comunicació. Ara bé, assumir de cop aquest deute i anunciar a més l’aportació a les arques de l’esmentada Corporació altres 1.161 milions d’euros addicionals per als propers tres anys, em sembla, pel cap baix, fora de mida.
Em sembla fora de mida per les xifres de les que estem parlant, però sobre tot per comparació amb altres empreses públiques del Govern igualment endeutades.
Potser alguns de vostès recordaran que ara fa escassament tres anys, l’aleshores Conseller de Medi Ambient i Habitatge H. Sr. Salvador Milà va posar el crit a cel per l’endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua que aleshores ascendia a 980 milions d’euros. Val a dir que la resposta de CiU a aquelles acusacions fou una simple pregunta: quina de les més de 300 depuradores, quina de les dotzenes de xarxes d’abastament d’aigua potable o quina de les canalitzacions de barrancs i torrents realitzades per evitar inundacions s’haurien d’haver deixat de fer. Encara esperem resposta.
Ara, però, som nosaltres els qui preguntem. Li preguntem al Govern com és que fa només tres anys un deute de 980 m€ era signe de mala gestió i ara (contracte programa de l’Agència Catalana de l’Aigua en mà) apujar-lo fins als 1.500 M€ és positiu. Li preguntem com és que es pot eixugar el deute de la CCRTV, i no es pot eixugar ni una part del deute (lleugerament inferior) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Li preguntem què té de progressista apostar per la tele, enlloc de fer-ho per una administració hidràulica eficient. Li preguntem a quin dels dos eslògans eco-socialistes respon aquesta decisió, si a un Govern amb “ecologistes de debò” o bé a un Govern “descaradament ecologista”. Ves a saber.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)