(Article inèdit, a partir d'una rigorosa i sensata reflexió de l'amic Ivan)
La legislació de residus municipals de Catalunya estableix, des de fa uns quants anys, que els municipis tenen l’obligació de recollir selectivament els seus residus municipals, amb l’objecte de reduir al màxim la quantitat de brossa amb destí als abocadors. Per aconseguir aquest objectiu, la llei ha estat modificada dues vegades (l’any 2003 i l’any passat) primer per introduir (i més tard per ampliar) una taxa de 10€ per cada tona de brossa urbana que vagi a abocador. Aquesta taxa va a parar a un Fons governat per un òrgan participat per la Generalitat i els Ajuntaments, els quals s’encarreguen de retornar-lo als municipis en funció de l’esforç que hagin fet en el camí de la recollida selectiva. Per dir-ho de manera senzilla, qui més residus recupera (és a dir qui menys en porta a l’abocador), més diners se li retornen.
Res a dir fins aquí: es tracta d’un mecanisme senzill, la bondat del qual ningú discuteix, tal i com va quedar demostrat en el tràmit parlamentari. El problema que ara s’albira, però, no té tant a veure amb la lletra de la llei, com amb la lletra petita del que en podríem dir el reglament (Previsió de retorn del cànon per al 2009). Resulta que d’un any per l’altre, l’òrgan de govern del Cànon (diguem-ho tot, per acord de totes les parts) ha modificat els criteris (els coeficients) del repartiment de manera que, segurament de manera no conscient, s’acaba perjudicant notablement als municipis que han fet l’esforç d’implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica amb el sistema porta a porta. M’explico: la recollida porta a porta de la matèria orgànica és el sistema que permet recollir més percentatge de fracció orgànica, alhora que probablement sigui el sistema d’implementació més complex.
El canvi dels criteris representa, a efectes pràctics, una important minva dels ingressos que aquest municipi tenia del Fons per haver fet les coses bé. I això és greu per dues raons: perquè no es premia a qui més esforç ha fet, i perquè s’està dient als municipis que encara no han decidit el sistema, que no optin pel sistema porta a porta, ja que, des de la perspectiva de recuperació de costos, no els sortirà a compte. Alguna volta hi haurem de donar entre tots per fer justícia.
En la mateixa línia, sorprèn que, després d’anys i panys d’obligació per llei de recollir selectivament els residus, les sancions per als municipis que no ho fan en el cas de la fracció orgànica, no s’hagin concretat fins ara. Em pregunto si hi té alguna cosa a veure el fet que Barcelona –aquella ciutat que té tan significats verds al Govern- no s’ha decidit fins ara a iniciar la recollida selectiva de l’orgànica. Quina casualitat, no ?
