Moment del lliurament de la Medalla Carrasco i Formiguera al Dr. Pottering.
(Text íntegre del discurs de lliurament)
Quan Unió Democràtica de Catalunya va decidir instituir la medalla Manuel Carrasco i Formiguera, ens guiava el propòsit d’honorar aquelles persones o institucions que més intensament haguessin treballat en defensa de l’ideari humanista que professem. Un ideari que, juntament amb el compromís, la voluntat de servei i la coherència, constitueixen el patrimoni més preuat d’Unió Democràtica de Catalunya, partit que va néixer fa gairebé vuitanta anys amb la ferma voluntat de promoure els valors humanistes d’inspiració cristiana al si de la comunitat nacional que per a nosaltres ha estat i és Catalunya.
Honorar la medalla amb el nom de Manuel Carrasco i Formiguera també ens obliga. Per a Unió Democràtica, Carrasco representa el compromís amb uns valors i amb un país. Carrasco fou un cristià, humanista integral, demòcrata convençut i persona lleial al seu país i les seves institucions. Avui dia és molt senzill ser demòcrata, estimar la pròpia terra i pregonar la pròpia fe. No ho era tant en els temps en que Carrasco es va comprometre amb Unió Democràtica. Quan va esclatar la Guerra Civil a Espanya, Carrasco va haver de fugir de Catalunya perquè el volien matar per catòlic. La dramàtica paradoxa és que fou capturat pels franquistes, per l’altre bàndol, i que aquests el varen afusellar per catalanista i demòcrata.
Carrasco representa, doncs, el camí de compromís, de servei als altres, de democràcia i de valors pel qual volem transitar tots els que compartim el seu ideari humanista. Per això, aquest guardó només podia portar el seu nom, un nom de pau, de tolerància, de respecte, de fermesa i d’integritat. Afortunadament, Carrasco no és l’únic nom possible entre les moltes persones d’Unió que en els moments més difícils es van distingir per la defensa compromesa de la democràcia i per la lluita per la pau. És evident, però, que la seva figura els representa a tots.
Aquest any el guardó arriba a la desena edició. L’han rebut, i ens han honorat acceptant-lo, figures de prestigi mundial com Ibrahim Rugova, Oswaldo Payá o Vaclav Havel, i també persones que, tot i que el seu nom no hagi transcendit les nostres fronteres, s’han distingit en la defensa de l’humanisme d’arrel cristiana. Cadascun dels guardonats ha atorgat prestigi, honor i brillantor a la medalla.
I avui, en aquesta mateixa línia de reconèixer persones de trajectòria exemplar, tenim l’honor de fer entrega de la medalla al Dr. Hans-Gert Pöttering. És prou sabut que és el President del Parlament Europeu des del 16 de gener del 2007, i que, des de la constitució d’aquest Parlament l’any 1979, li ha dedicat bona part de la seva vida i de la seva activitat política. Ell és un dels (pocs) diputats que ha mantingut ininterrompudament el seu escó al llarg de les diferents Legislatures del Parlament Europeu des del seu origen. Tal i com va tenir ocasió de dir-li el Sr. Duran Lleida en motiu de la recent visita que va fer a Barcelona per parlar de l’Europa social, trenta anys vivint Europa en primera línia li atorguen una autoritat i un coneixement excepcionals.
Pöttering també és una persona de profundes conviccions. Militant de la CDU alemanya des de ben jove, ben aviat va anar lligant la seva activitat a la seva passió europeista. Elegit diputat l’any 79, la seva activitat parlamentària s’ha centrat en la política de seguretat i defensa, àmbit que impulsà de manera decidida com a president de la Subcomissió de Seguretat i Defensa, en la reforma de les institucions europees per adequar-les a l’ampliació als nous països de l’Europa central i oriental i, especialment, en la defensa de la integració i consolidació política i institucional de la Unió. Pöttering, no cal dir-ho, va ser un dels grans impulsors del Tractat de la Constitució Europea i de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió.
S’ha dit sovint que els pares fundadors de la Unió Europea van ser persones amb un gran sentit de futur. Que van saber entendre que la pau s’havia de construir d’una altra manera. Que en aquella Europa fratricida que anava de guerra en guerra, hi havia un esperit i uns valors comuns, sobre els quals era possible construir una pau duradora i bastir un edifici polític de llibertat i de progrés col•lectiu. Que hi havia un esperit i unes arrels comunes que ens feien a tots membres d’una mateixa família. Fruit d’aquestes arrels, Europa podia compartir uns valors centrats en la llibertat i la democràcia, la defensa de la persona, la fraternitat i la solidaritat. Aquesta és la gran tasca de la Unió Europea i, alhora, el seu gran èxit: mai com ara, no hi ha hagut en la nostra història comuna un espai tan gran de pau, ni un procés tan intens de col•laboració mútua com el que estem construint, no sense dificultats.
Monet, Spaak, Adenauer, Schuman o De Gasperi ja no hi són, però la seva feina continua endavant gràcies a persones que, com el Dr. Pöttering, han sabut entendre el seu missatge i han volgut continuar lluitant per a fer-lo possible. Hi ha persones que honoren les institucions que presideixen; i hi ha institucions que honoren les persones que les presideixen. En el cas del Parlament Europeu i el Dr. Pöttering, institucions i presidents s’honoren mútuament.
Des d’Unió Democràtica, estem convençuts que Manuel Carrasco hauria estat un gran i ferm partidari de la Unió Europea. Ell pertanyia a un partit que ha estat considerat un dels primers exemples de partit demòcratacristià des de la seva fundació l’any 1931. Estem convençuts que s’hauria sentit còmode al costat d’il•lustres defensors del mateix ideari, com ara De Gasperi o Adenauer, que, després de la Segona Guerra Mundial, van treballar per una Europa unida com a garantia de pau, des de la defensa i promoció dels valors cristians del nostre continent, en clara contraposició amb els experiments totalitaris que varen sembrar Europa de cadàvers.
Van ser aquests dos grans totalitarismes que van acabar amb la vida de Carrasco, els mateixos que pocs anys després, també van voler acabar amb l’ànima d’Europa. Tots dos totalitarismes l’any 1936 van prendre Espanya com a veritable camp de batalla, i entre l’un i l’altre van acabar matant Carrasco. Dos totalitarismes que haurien pogut acabar amb Europa. De fet, gairebé ho varen aconseguir. La Unió Europea, doncs, és, per ella mateixa, una forma de reivindicar la memòria de Carasco i de preservar Europa dels mateixos errors que van acabar amb la seva vida. L’Europa que persones com el Dr. Pöttering construeixen cada dia amb el seu esforç, és l’Europa de la llibertat i de la democràcia, del respecte i dels valors; en definitiva, l’Europa que Carrasco hauria desitjat i que també hauria defensat amb tota convicció.
L’any 1931 Carrasco i Formiguera escrivia que les llibertats de Catalunya havien de servir per a fer més sòlida la unió dels diferents pobles d’Espanya, els quals, des de la fesomia i personalitat pròpies, se sentirien més forts i més units. Un nacionalisme català, doncs, entès com “la derivació d’un superior humanisme i de l’afany que els pobles siguin lliures per sentir-se tots més germans per tal de fer l’obra magna i conjunta de la pau, del progrés i de la fraternitat universal”.
Algú que escrivia això ara fa vuitanta anys, per força, hauria de ser avui un convençut defensor de la Unió Europea, entesa aquesta com un espai de pau, de progrés i de fraternitat, edificat sobre la voluntat lliure dels pobles que l’integren. I Carrasco, com l’amic i President Hans Gert Pöttering, com a humanistes que són, voldrien i volen una Unió Europea edificada sobre la llibertat de les nacions, una Europa de les nacions, més que no pas una Europa dels estats. Una Europa amb ànima. Una Europa pàtria comuna, que, com a tal, és molt més que la simple suma d’un seguit de tractats.
Per a Unió Democràtica de Catalunya és un honor atorgar aquesta medalla al Dr. Hans-Gert Pöttering. Estem convençuts que si Carrasco fos avui entre nosaltres, seria un europeista convençut. Un europeista capaç d’apreciar i reconèixer l’ingent treball de l’amic Pöttering al servei d’aquesta Europa. Estem convençuts, que compartiria la necessitat de construir l’Europa unida que necessitem, per tal de preservar la pau, de garantir el progrés material i espiritual, d’aprofundir en la llibertat i d’eixamplar la democràcia. Per això, des d’Unió Democràtica de Catalunya, hem considerat just i oportú, atorgar aquesta medalla a algú que ha consagrat bona part de la seva vida a defensar els mateixos valors que van guiar, fins a l’últim minut, la vida de Manuel Carrasco i Formiguera.
