(inèdit)
El nostre és un país estrany. Mireu, si no: mentre els de Premià de Mar han hagut de fer tots els papers de l’auca i esmerçar una bona pila d’anys per poder disposar d’un simple baixador a la línia de la Renfe, a El Prat de Llobregat, sense ni tant sols haver-ho demanat, els hi ha aparegut com un bolet una estació sencera de l’AVE. Coses de la Magdalena... Però, el més curiós de tot, és que no passa res.
Perquè ? doncs, probablement, perquè tant la dimensió, com la freqüència dels despropòsits és tal, que ens ha fet perdre la mesura real de les coses. Són tants els esvorancs, les falles, les catenàries que fan figa o les esquerdes que apareixen i desapareixen, que hem acabat perdent perspectiva i visió de conjunt. I, quan això passa, pot passar de tot: estacions que es fan i es desfan, traçats que venen i van, alteracions diàries de calendaris i compromisos, etc.
Una confusió que, més enllà de dilapidar d’esvoranc en esvoranc la credibilitat dels polítics, permet la supervivència política de personatges com la inefable Margdalena, això sí: convenientment apimparada pel tarannà del seu cap de files. D’aquell que escriu el nom amb “Z”. Amb "Z" de Zero. De Zero a l’esquerra, naturalment...
dimecres, 31 d’octubre del 2007
dimecres, 3 d’octubre del 2007
De la Mercè al vel: tenim un problema.
(inèdit)
Els reculls de premsa són una manera com qualsevol altra de llegir els diaris. I com tot en aquesta vida, aquest mètode té avantatges i desavantatges. Si per un costat és útil tenir en un sol document i de manera ordenada tot el que els principals diaris han escrit respecte un tema, per l’altre és un xic confusionari posar en peu d’igualtat les notícies aparegudes a diferents pàgines de mitjans de tirades encara més diferents. Aquest, però, no és el tema del que volia parlar, almenys de manera directa. Avui volia parlar del resultat –sovint curiós- de contraposar notícies esgarrapades d’un i altre dossier de premsa.
M’explico. Fent una mica d’endreça de la taula, em cau a les mans una notícia publicada al El Punt el dimecres 19 de setembre d’enguany titulada “IC-EUiA es nega a assistir a la missa de la Mercè”. Una notícia que contrasta amb la publicada avui al Diari de Girona, segons la qual la Regidora d’Educació de Girona (adscrita a IC-EUiA) parlant de la polèmica del vel a l’escola que s’ha obert aquests dies a casa nostra, afirma amb rotunditat que “cal respectar les manifestacions culturals i religioses”.
La juxtaposició d’ambdues notícies (separades per menys d’un mes de temps) i emeses des d’una mateixa força política, és preocupant. Ara resulta que quan la simbologia religiosa pertany a una cultura diferent de la nostra (com més diferent millor), aquesta ha de ser respectada, mentre que quan es tracta de símbols arrelats i integrants de la nostra cultura, el políticament correcte –des del punt de vista progressista- és prescindir-ne. Quanta contradicció, no?
La feblesa d’aquest pensament auto-catalogat de progressista, i que té com a màxima expressió la defensa de la multiculturalitat, ens duu al fracàs. Com a comunitat nacional, fracassarem si neguem allò que som col•lectivament, de la mateixa manera que fracassarem com a persones si el preu de la nostra integració comunitària és la renúncia a les pròpies creences.
Els reculls de premsa són una manera com qualsevol altra de llegir els diaris. I com tot en aquesta vida, aquest mètode té avantatges i desavantatges. Si per un costat és útil tenir en un sol document i de manera ordenada tot el que els principals diaris han escrit respecte un tema, per l’altre és un xic confusionari posar en peu d’igualtat les notícies aparegudes a diferents pàgines de mitjans de tirades encara més diferents. Aquest, però, no és el tema del que volia parlar, almenys de manera directa. Avui volia parlar del resultat –sovint curiós- de contraposar notícies esgarrapades d’un i altre dossier de premsa.
M’explico. Fent una mica d’endreça de la taula, em cau a les mans una notícia publicada al El Punt el dimecres 19 de setembre d’enguany titulada “IC-EUiA es nega a assistir a la missa de la Mercè”. Una notícia que contrasta amb la publicada avui al Diari de Girona, segons la qual la Regidora d’Educació de Girona (adscrita a IC-EUiA) parlant de la polèmica del vel a l’escola que s’ha obert aquests dies a casa nostra, afirma amb rotunditat que “cal respectar les manifestacions culturals i religioses”.
La juxtaposició d’ambdues notícies (separades per menys d’un mes de temps) i emeses des d’una mateixa força política, és preocupant. Ara resulta que quan la simbologia religiosa pertany a una cultura diferent de la nostra (com més diferent millor), aquesta ha de ser respectada, mentre que quan es tracta de símbols arrelats i integrants de la nostra cultura, el políticament correcte –des del punt de vista progressista- és prescindir-ne. Quanta contradicció, no?
La feblesa d’aquest pensament auto-catalogat de progressista, i que té com a màxima expressió la defensa de la multiculturalitat, ens duu al fracàs. Com a comunitat nacional, fracassarem si neguem allò que som col•lectivament, de la mateixa manera que fracassarem com a persones si el preu de la nostra integració comunitària és la renúncia a les pròpies creences.
(inèdit)
Els reculls de premsa són una manera com qualsevol altra de llegir els diaris. I com tot en aquesta vida, aquest mètode té avantatges i desavantatges. Si per un costat és útil tenir en un sol document i de manera ordenada tot el que els principals diaris han escrit respecte un tema, per l’altre és un xic confusionari posar en peu d’igualtat les notícies aparegudes a diferents pàgines de mitjans de tirades encara més diferents. Aquest, però, no és el tema del que volia parlar, almenys de manera directa. Avui volia parlar del resultat –sovint curiós- de contraposar notícies esgarrapades d’un i altre dossier de premsa.
M’explico. Fent una mica d’endreça de la taula, em cau a les mans una notícia publicada al El Punt el dimecres 19 de setembre d’enguany titulada “IC-EUiA es nega a assistir a la missa de la Mercè”. Una notícia que contrasta amb la publicada avui al Diari de Girona, segons la qual la Regidora d’Educació de Girona (adscrita a IC-EUiA) parlant de la polèmica del vel a l’escola que s’ha obert aquests dies a casa nostra, afirma amb rotunditat que “cal respectar les manifestacions culturals i religioses”.
La juxtaposició d’ambdues notícies (separades per menys d’un mes de temps) i emeses des d’una mateixa força política, és preocupant. Ara resulta que quan la simbologia religiosa pertany a una cultura diferent de la nostra (com més diferent millor), aquesta ha de ser respectada, mentre que quan es tracta de símbols arrelats i integrants de la nostra cultura, el políticament correcte –des del punt de vista progressista- és prescindir-ne. Quanta contradicció, no?
La feblesa d’aquest pensament auto-catalogat de progressista, i que té com a màxima expressió la defensa de la multiculturalitat, ens duu al fracàs. Com a comunitat nacional, fracassarem si neguem allò que som col•lectivament, de la mateixa manera que fracassarem com a persones si el preu de la nostra integració comunitària és la renúncia a les pròpies creences.
Els reculls de premsa són una manera com qualsevol altra de llegir els diaris. I com tot en aquesta vida, aquest mètode té avantatges i desavantatges. Si per un costat és útil tenir en un sol document i de manera ordenada tot el que els principals diaris han escrit respecte un tema, per l’altre és un xic confusionari posar en peu d’igualtat les notícies aparegudes a diferents pàgines de mitjans de tirades encara més diferents. Aquest, però, no és el tema del que volia parlar, almenys de manera directa. Avui volia parlar del resultat –sovint curiós- de contraposar notícies esgarrapades d’un i altre dossier de premsa.
M’explico. Fent una mica d’endreça de la taula, em cau a les mans una notícia publicada al El Punt el dimecres 19 de setembre d’enguany titulada “IC-EUiA es nega a assistir a la missa de la Mercè”. Una notícia que contrasta amb la publicada avui al Diari de Girona, segons la qual la Regidora d’Educació de Girona (adscrita a IC-EUiA) parlant de la polèmica del vel a l’escola que s’ha obert aquests dies a casa nostra, afirma amb rotunditat que “cal respectar les manifestacions culturals i religioses”.
La juxtaposició d’ambdues notícies (separades per menys d’un mes de temps) i emeses des d’una mateixa força política, és preocupant. Ara resulta que quan la simbologia religiosa pertany a una cultura diferent de la nostra (com més diferent millor), aquesta ha de ser respectada, mentre que quan es tracta de símbols arrelats i integrants de la nostra cultura, el políticament correcte –des del punt de vista progressista- és prescindir-ne. Quanta contradicció, no?
La feblesa d’aquest pensament auto-catalogat de progressista, i que té com a màxima expressió la defensa de la multiculturalitat, ens duu al fracàs. Com a comunitat nacional, fracassarem si neguem allò que som col•lectivament, de la mateixa manera que fracassarem com a persones si el preu de la nostra integració comunitària és la renúncia a les pròpies creences.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)