Tzipi Livni: lliçó de responsabilitat i exemple de coherència.

(Article inèdit)


No conec la política israeliana en profunditat. Simplement la segueixo des de les seccions d’internacional dels principals diaris de casa nostra. He de reconèixer, però, que aquests dies m’ha cridat poderosament l’atenció el gest de renunciar a fer govern protagonitzat per Tzipi Livni, la qual ha acabat proposat un avançament electoral al Cap d’Estat Shimon Peres. Un gest sens dubte tant valent, com controvertit.

Tzipi Livni és la candidata del Kadima, el partit centrista fundat per Sharon, que no ha volgut pagar l’elevat peatge que, segons ella mateixa ha dit, li exigien els partits ultraortodoxes a canvi de donar-li el suport que li calia per convertir-se en Primera Ministra. Ras i curt, Livni ha afirmat amb contundència que “hi ha preus que altres estan disposats a pagar, però que jo rebutjo només per ser la Primera Ministra. Em nego a hipotecar Israel per ocupar el lloc de premier” En concret, ha afirmat que no està disposada a renunciar d’antuvi a negociar sobre el futur de Jerusalem, o a aprovar ajudes per a les famílies més pobres, dues exigències dels partits ultraortodoxes, tan minoritaris com imprescindibles per a formar govern.

Es tracta d’un gest que, a parer meu, l’honora. És un d’aquells gestos que, sens dubte, ajuden a restablir la malmesa confiança en allò que hem convingut anomenar la classe política i el conjunt de la ciutadania. En efecte, veure com algú és capaç de posar límits clars al preu de governar i que hi ha algú disposat a no ser Primera Ministra a qualsevol preu, obre una petita finestra d’esperança.

Naturalment, hi haurà qui voldrà veure en aquest gest un posicionament purament tàctic o electoral, i potser alguna cosa d’això hi hagi. Això no obstant, el fet objectiu és que avui Tzipi Livni no és Primera Ministra perquè no ha volgut pagar determinats peatges. Una actitud que contrasta amb la que veiem en altres situacions més properes -potser no del tot comparables- en les que sembla que només compta el mantenir-se al govern, tant se val a quin preu. O situacions en les que, quan es tracta d’aprovar uns Pressupostos, tant se val d’on venen els vots, quin preu s’ha de pagar per ells, o quines coses cal oblidar transitòriament.



Post data: No entenc com alguns diaris, entre ells l’ Avui i el Periódico, han posat un suspens a Tzipi Livni pel fet de no haver pogut fer govern.