dijous, 27 de setembre de 2007

Ventdelplà i el debat de política general.

(inèdit)

No conec les estadístiques, però intueixo que entre els televidents de la nostra hi deu haver més seguidors del Ventdelplà, que no pas del debat de política general. És per això que m’indigna pensar que a Catalunya hi ha més gent que s’ha empassat la insensatesa d’una mestra fastiguejada, d’una doctora irresponsable i d’un mosso delinqüent (com si es tractés d’actituds normals), que no pas ha pogut conèixer la importància que el nostre Govern diu que dóna a l’educació, a la salut i a la seguretat.

És cosa sabuda que salut, seguretat i educació constitueixen tres pilars bàsics de l’estat de dret: sense educació no hi ha igualtat d’oportunitats, sense seguretat no hi ha llibertat i sense salut és difícil el desenvolupament personal, raó per la qual es tracta de tres àmbits on queda abastament justificada la intervenció pública, per bé que amb intensitat i formes diferents. És per això que em va indignar veure l’altre dia al Ventdelpla (sèrie emblemàtica de la nostra), com una servidora pública de l’educació abandonava la seves responsabilitats, com una servidora pública de la sanitat ocupava el seu temps laboral mantenint relacions sexuals al CAP amb un conegut, i com un servidor de la seguretat es dedicava, ras i curt, a delinquir.

Davant aquest espectacle, tinc seriosos dubtes sobre si el nostre Govern es creu de veritat allò que predica aquests dies per boca del seu President al debat de política general. Tinc seriosos dubtes respecte si el Govern és plenament conscient del paper que juguen els professionals de la salut, de la seguretat i de l’educació, i del respecte que col•lectivament i individual es mereixen.

Em dol constatar com Ventdelpla, que tan bé ens ha alliçonat sobre la maldat dels camps de golf i dels purins i sobre la bondat de les medicines alternatives i de la nova immigració (cosa que està molt bé), no es preocupi gens ni mica d’il•lustrar-nos tot ensenyant-nos una mestra vocacional, un policia honest i una doctora responsable. Per una vegada, estaria bé que les exigències ètiques estiguessin per damunt de les exigències del guió...