(inèdit)
Dissabte passat a Vic, Josep A. Duran Lleida no tan sols va parlar d’immigració, sinó que va raonar perquè considerava que era necessari parlar-ne en el context d’una campanya electoral. Deia Duran que la immigració és una qüestió que preocupa a la ciutadania, raó per la qual no pot esdevenir un tema tabú en el context de la present campanya, ans el contrari.
Entre les moltes coses que es van apuntar en aquella roda de premsa, Duran va assenyalar el risc d’afrontar el procés de reagrupament familiar que tenim a les portes sense criteris clars i amb la mateixa màniga ampla amb la que s’han afrontat processos anteriors.
A la Sra. Imma Mayol li ha faltat temps per recriminar-li una suposada contradicció entre aquesta advertència i la defensa de la família, consubstancial a l’adscripció democrsistiana de Duran i del partit al que representa, Unió Democràtica de Catalunya.
Agraeixo a la candidata eco-socialista el reconeixement que fa a la democràcia cristiana com un corrent polític defensor de la família. Però amb igual cordialitat li recrimino el fet d’haver intentat evidenciar una contradicció que no és tal.
La proposta de Duran de ser curosos amb el procés de reagrupament familiar no és cap mena d’atemptat contra la família, ans el contrari. Duran i Unió defensem el reagrupament de la família nuclear, és a dir de pares i fils. O, el que és el mateix, exigim que s’acabi d’una vegada per totes l’aplicació laxa del concepte de reagrupament familiar que, com s’ha demostrat, acaba esdevenint una porta d’entrada de vuit o deu o més persones per cada nouvingut.
Nosaltres diem sí a la família, diem sí al reagrupament de la família nuclear, diem sí a que el pare, la mare i els fills tenen el dret d’estar junts. Ho diem perquè defensem la família i ho diem perquè la integració dels nouvinguts és objectivament més factible si es planteja en termes de família nuclear. Però amb igual fermesa diem no a aquelles pràctiques abusives consistents en utilitzar el concepte de reagrupament familiar per tal d’obrir la porta a cosins, cunyats, oncles, nores, nebots, renebots i tota mena de parentela de segon i tercer grau, de manera que cada nouvingut acabi esdevenint porta d’entrada d’una dotzena o més de persones. A parer nostre això s’ha d’acabar pel bé de totes les parts.
Ho diré en altres termes que potser entendrà millor la Sra. Mayol: Duran ha dit el mateix que diuen (i practiquen) els democristians alemanys els quals –com nosaltres- defensen la família i malden –també com nosaltres- per preservar la cohesió i la convivència als nostres veïnats, pobles i ciutats.
En resum: de contradiccions cap ni una. Només sentit comú, rigor i claredat expositiva, precisament perquè estem en una campanya electoral en la que volem parlar d’allò que preocupa a la gent.
1 comentari:
Imma Mayol ens te acostumats a fer demagogia i llençar als quatre vents precuinats ideològics com allò de 'l'anti sistema'.
Com a empresari agrícola contracto immigrants regularitzats per a les tasques del camp i visc els seus desassossecs de molt a prop, entre d'altres coses perquè dinem tots plegats. Acollir-los amb feina i un mínim de dignitat de vida és una satisfacció a més a més d'un dret fonamental com a éssers humans, però tenim capacitat suficient per acollir als que entren dia a dia cercant en paraules seves 'una vida mejor'?
Els immigrants rumanesos, per exemple, d'ètnia gitana, són clans familiars amb gran nombre de membres.
El problema de fluxes migratoris va més enllà de la futilesa de fer apologia de la diversitat i de la llibertat de moviments. La solució rau en una revisió conscient dels organismes internacionals i el seu paper en la política intercional, des del FMI a l'OMC. Poder garantir un desenvolupament dels païssos generadors d'immigració.
És una frivolitat més de la Imma questionar 'els valors' de la democràcia cristiana, presents a Europa des de fa molts anys i defensats amb cohesió i rigor per moltes generacions de la família democristiana.
Paradoxalment, un gruix important de la immigració que rebem procedeix de païssos que van sofrir règims comunistes. Resulta sospitós i fa de malfiar la observança que mentre que els democrata cristians no ens amaguem de la nostra identitat històrica -malgrat les llums i les ombres- d'altres han de reinventar els seus cognoms històrics i esdevenir mutacions estranyes de les seves fonts originals com ara els nous 'eco socialistes'...
Una abraçada Ramon. Al final, des de Miravet vas cridar al bon temps, no ha plogut i s'han pogut collir cireres!
Publica un comentari a l'entrada