(inèdit)
La vigatana Najat El Hachmi Ha guanyat el XXVIIIè Premi Ramon Llull de les lletres catalanes amb la novel•la El patriarca. Najat, autora d’un altre llibre titulat Jo també soc catalana, afirma en alguna de les moltes entrevistes conseqüència del Premi que no se sent símbol de res. Si ella ho diu, jo m’ho crec. Però per les persones que creiem en la bondat de la integració dels nouvinguts des del respecte mutu, la Najat sí que té un valor simbòlic. I tant si el té ! Fer seva la nostra llengua amb naturalitat i sense escarafalls, i fer-se una més sense renegar de les pròpies arrels, és tota una lliçó. És una mostra explícita de la seva voluntat de respectar, però és també la millor manera de demanar respecte.
Però veient la premsa d’avui decepciona veure com de la Najat interessa més el seu origen que no pas pel seu destí. Titulars com “Un Llull con acento marroquí” (La Vanguardia), o bé “Una autora de orígen marroquí gana el Llull” (El País), o “Una noia marroquina guanya el gran premi de novel•la en català” (El Periodico), demostren que encara tenim feina per fer.
“Una vigatana guanya el Ramon Llull”, o bé “Najat, la primera vigatana que guanya el Ramon Llull” haurien estat titulars més precisos, més justos i més afortunats. Perquè, al capdavall, Najat fa vint-i-cinc anys que ha volgut ser vigatana, i jo que me’n alegro.
3 comentaris:
Vaticinat el 2006 a: http://www.noemibages.cat/autorconvidat.php?id=2
Estic completament d'acord amb l'opinió que vostè manifesta sobre l'obra de la guanyadora del Ramon Llull i del seu domini de la llengua del país que la va acollir. De tota manera, què deu pensar la Najat de la campanya del seu partit sobre la nova fornada migratòria, que encara continua?
sí sí, és patètica l'actitud dels mitjans de comunicació amb aquest tema. Al veure que prioritzen el seu orígen a la seva obra, em pregunto si no són aquests mateixos mitjans de comunicació els grans corresponsables de la fòbia a la immigració. Tot i que no en siguin els únics, clar...
Publica un comentari a l'entrada