dijous, 26 de novembre del 2009

Carta oberta a l'Hble. Sr. Ernest Maragall: I quines pistes d’esquí ens recomana, Senyor Conseller ?

(article inèdit)


Llegeixo amb perplexitat les declaracions del Conseller Ernest Maragall sobre com omplir la setmana de vacances hivernals que el nou calendari escolar ens depara. El Conseller ens recomana anar a esquiar, i es queda tan ample...

Només tinc un petit dubte, Sr. Conseller: quines pistes creu que són millors per anar a passar la setmaneta a la neu en família ? Què li sembla millor, Conseller ? ens quedem als Pirineus o, posats a fer, practiquem idiomes i ens arribem als Alps, al Tirol o als Dolomites ?
Francament, Conseller Maragall, no sabem ben bé si es tracta d’un mal moment (tots en podem tenir un), d’una boutade al més pur estil de la gauche divine, o bé si estem davant una proposta raonada i que va de veres. Crec que tenim dret a saber quin és l’origen de les seves desafortunades declaracions.

Si la cosa ha estat fruit d’un mal moment, no se’n parli més. Tema tancat. Quedi en el capítol de les anècdotes (altrament dites maragallades). Per contra, si la cosa és pura provocació des de la comoditat benestant del progressisme oficial, em sembla que faria bé de recapacitar. Pels temps que corren, la seva proposta és insultant per a moltes famílies que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. No és seriós que un representant qualificat del Govern catalanista i d’esquerres ens proposi anar-nos-en a esquiar en família tota una setmaneta. I, menys encara, que això es faci des de la suposada superioritat moral que s’acostuma a auto atribuir l’esquerra oficial d'aquest país i que, per cert, ja cansa.

El més preocupant, però, seria que la proposta de la setmana blanca, fos fruit d’un procés de reflexió. Si així fos, no només es palesaria el preocupant desconeixement de la realitat que té el nostre Govern, sinó que, sobre tot, s’evidenciaria la imperiosa i urgent necessitat de canvi. Per decència, Conseller.

2 comentaris:

enricatnomia ha dit...

molt bo allò de la boutade, la gauche divina i les anècdotes, altrament dites maragallades,

sempre m'has agradat Ramon, crec que ets molt bon polític i que hauries d'ocupar un lloc cabdal en la política catalana,

records d'un admirador

Enric

P.D: on és La Garida?

enricatnomia ha dit...

perdó, la Gariga...