Aquí tens, lector, un bloc de bona fe. Des de l'inici t'adverteixo que no m'hi he proposat cap altre fi que no sigui domèstic i privat. No he tingut en compte cap consideració sobre el teu servei, ni sobre la meva glòria. Les meves forces no són capaces d'un tal disseny.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Avui fa vint anys de l'esfondrament del Mur de Berlin.
Aquests dies molts mitjans de comunicació dediquen reportatges a la caiguda del Mur de Berlin, un esdeveniment sens dubte transcendent per als berlinesos i per als alemanys, però també per al conjunt d'Europa i del Món. He de reconèixer que, passats vint anys, encara avui se'm posa la pell de gallina quan torno a veure les imatges dels alemanys de l'Est creuant el Mur de la Vergonya camí de la llibertat, de la democràcia i del respecte als Drets de l'Home.
Com tantes i tantes persones, en LLuís (piqueta en mà), en Pepe (al meu costat), en Pere (que feia la foto) i jo mateix, varem aprofitar les primeres vacances que vam tenir després daqull 9 de novembre per participar simbòlicament i modesta d'un episodi que, ja leshores, teniem clar que passaria a la Història majúscula del segle XX.
Continuarà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada