Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ZP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ZP. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 maig de 2010

De la conjunció, a la col•lisió Planetària: el petit error de predicció de Leyre Pajín.

(Article inèdit)


Qui no recorda l’anunci de la Sra. Pajín, segons el qual havíem d’estar atents a la imminent conjunció planetària entre Obama i ZP, President dels Estats Units d’Amèrica, l’un, i de torn de la Unió Europea, l’altre ? Sens dubte, un anunci per recordar per més d’una raó: en primer lloc, perquè retratava la distància sideral entre la Sra. Pajin i la realitat, en segon lloc, perquè denotava la ridícula idolatria de l’aparell socialista respecte ZP (m’ensumo que més caducada que un iogurt), o perquè exemplificava, potser com cap altre, l’autisme del President ZP respecte la situació econòmica que ja aleshores vivia el conjunt de l’estat. Tant se val. El cas és que la conjunció no va ser ben be planetària, sinó més aviat telefònica i que, concretament, es va produir el dimarts al vespre –hora local- . I a fe de Déu que hi va haver conjunció astro-planetària ! conjunció i xoc -diria jo- i no precisament en els termes augurats per la Pajín, sinó d’un signe lleugerament diferent: vaja, que més que una conjunció Obama / ZP, dimarts al vespre es va produir una col•lisió planetària. Una col•lisió d’aquelles que, en altra temps, va fer desaparèixer els dinosaures... Pensions, funcionaris, persones i famílies amb dependència, indústria farmacèutica, ajudes a les famílies amb fills... en són els primers efectes. On és la Pajín ? Ah.. sorpresa, sorpresa... vegeu què diu una nota d'agències d'avui mateix:

Pajín traslada "todo el apoyo" del PSOE a Hereu
MADRID, 17 May. (EUROPA PRESS) -


La secretaria de Organización del PSOE, Leire Pajín, salió hoy en defensa del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, tras las críticas que está recibiendo ante el fracaso de su consulta sobre la avenida Diagonal por los tres millones de euros que ha supuesto...



Pobre Hereu...

dijous, 10 setembre de 2009

L’altra pregunta.

(article inèdit)


Ja sigui per l’interès dels mitjans de comunicació d’un i altre signe, per la perplexitat que generen determinades resolucions judicials, o pel temor dels uns i desig dels altres d’un possible efecte viral, la consulta popular sobre la independència que es farà aquest cap de setmana a Arenys de Munt està ocupant ones, pàgines i tertúlies de tota mena, fins l’extrem d’impedir-nos copsar la gravetat d’alguns esdeveniments que estan succeint al nostre voltant.

En aquest sentit, i vist el debat sobre la situació econòmica que es va substanciar ahir al Congrés dels Diputats, em sembla que els catalans (d’Arenys de Munt i dels altres 945 municipis) tenim una altra pregunta per fer-nos: quina part pagarem els catalans dels 15.000 Milions d’€ de la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero ?
Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta és transcendent per diverses raons. La primera, perquè fa quatre dies que el tripartit va assumir (i aplaudir) el nou model de finançament que, vull recordar, repartirà entre el conjunt de comunitats autònomes de l’Estat 12.000 Milions d’euros, és a dir 3.000 milions d’euros menys dels que ingressarà l’Estat amb la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero. En segon lloc, perquè després d’assistir al sainet de l’estira i arronsa entre el nostre Govern i el de l’Estat per veure quina part del pastís dels 12.000 milions ens tocava, els catalans ara tenim el dret (i el Govern de la Generalitat, l’obligació) de conèixer quina part ens toca de l’altre pastís, del dels 15.000 d’increment de recaptació. Digueu-me pessimista, però molt em sembla que ens acaben d’aixecar la camisa, i de quina manera...

I en tercer lloc, conèixer la xifra del que haurem de pagar de més els catalans amb aquesta puja d’impostos, és important perquè el President Zapatero, aplicant allò de les millors majories que es fan i es desfan, només la pot fer viable amb el suport dels diputats catalans del PSC (digui el que digui l’Honorable Castells), d’ICV (tot i que s’auto-tranquil•litzarà amb allò de que els rics pagaran la festa) i d’ERC (que ja ha dit amén als Pressupostos del Govern Zapatero, en un signe més de la desorientació política que fa temps que pateix).

Que ningú ho dubti: per bé i per mal, hi ha vida més enllà d’Arenys de Munt. Vida, i preguntes. Moltes preguntes...

dimarts, 19 maig de 2009

La veritable España plural de ZP.



Avui diversos diaris (el requadre adjunt és tret de La Vanguardia) publiquen el mapa dels ajuds per a la compra d'automòbils que va prometre el President Zapatero en el transcurs del darrer Debate del estado de la Noción. De fet, si ens hi fixem bé, aquest mapa és la primera concreció tangible d'aqulla España Plural tantes vegades predicada i tantes vegades promesa pel President José Luís Rodríguez Zapatero..

Es veu que no ho haviem entès prou bé. Resulta que la pluralitat promesa per ZP no passava per la política, ni pel respecte a les forces més votades (vegeu els casos basc i català), com tampoc pel tracte fiscal just o no discriminatori. Res d'això. Per fi s'ha desvetllat el mapa de la pluralitat. Aquí el teniu. En ell s'hi representen amb tons diferenciats aquelles parts de l'España Plural zapaterista a les quals no els queda cap altre remei que fer cas al President (les Comunitats governades pel PSOE); les que no li fan cap cas (Comunitats Populars); i les que no saben o no contesten, entre les quals hi ha les que no contesten perquè no poden (cas de Catalunya) i les que, tot i poder, no contesten perquè no volen (cas de Madrid). Vaja, que tants cap tants barrets... Vista la qual cosa, em pregunto què en deu pensar José Bono, defensor a ultrança com era de la igualtat entre ciutadans i territoris de la pell de brau. De moment sembla que no piula...

dilluns, 7 juliol de 2008

El PSOE i el progressisme low cost.

(aticle inèdit)


He seguit amb interès el 27è Congrés del PSOE que, com tots els congressos, ha tingut la doble component de renovació d’algunes cares als òrgans de direcció, així com el debat i elaboració de propostes. Respecte la renovació de cares, no tinc opinió feta. En canvi, sí que m’agradaria dir alguna cosa sobre les propostes programàtiques suggerides i aprovades.

Pel que es veu, el PSOE ha tornat a optar per una aposta netament ideològica (avortament, eutanàsia, laïcitat) d’aquelles que marquen una frontera nítida, a l’hora que tenen la virtut (gens despreciable pels temps que corren) de ser poc gravoses per les arques de l’Estat.

En plena crisi econòmica (forta desacceleració, pels afins al Govern), el PSOE ha renovat intel•ligentment la seva aposta pel progressisme de baix cost. El PSOE torna a apostar per aquell progressisme que marca la diferencia respecte qui és per definició l’alternativa, però que no té impacte pressupostari. Al capdavall, suprimir els funerals d’Estat, treure els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, és quelcom tan suposadament progressista com atendre la dependència, eradicar la pobresa o dignificar les pensions més baixes, però amb una petita diferència: mentre que la pobresa, la dependència o les pensions costen diners, eradicar els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, surt més bé de preu.

I pel demés, ben poca cosa, llevat de la clucada d’ull al plurilingüisme de l’Estat i a la nova immigració. Dues propostes que, per cert, contrasten radicalment amb els fets, ja que per un costat aquest mateix PSOE manté viu del Reial Decret sobre la tercera hora del català i per l’altre beneeix sense immutar-se (amb la mà de ZP i de Corbacho) la nova Directiva comunitària sobre immigració.

Poca crisi , doncs, a la cúpula socialista. Tant poca, que el mateix ZP es va atrevir a demanar als congressistes socialistes (no sé si també obrers) que s’animessin a consumir. Vaja, com si això de l’aturada del consum fos una caprici d’una massa que juga a desaccelerar l’economia... Sens dubte, tot un exemple de proximitat del President Zapatero a la gent, als obrers, a les classes mitjanes. Tot un exemple de proximitat presidencial i governamental respecte tots aquells que, per culpa de la maleïda desacceleració (que no crisi), avui els costa més arribar a final de mes que no pas ahir.