dijous, 3 març de 2011

Debat al programa "59 Segons sobre les mesures d'estalvi energètic.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110302/les-mesures-destinades-estalviar-energia-segons/1034184.shtml

dimecres, 2 març de 2011

dissabte, 5 febrer de 2011

Vigència i futur d’ Arrels cristianes de Catalunya en el 25è aniversari de la seva publicació.


El passat 27 de desembre es varen complir 25 anys de la publicació d’Arrels cristianes de Catalunya, una de les cartes pastorals més emblemàtiques del nostre temps, per dir-ho en paraules de l’Arquebisbe Joan Pujol. La reflexió dels nostres bisbes sobre el fet nacional, així com sobre els reptes de la Catalunya d’ara fa vint-i-cinc anys des d’una perspectiva cristiana fou, sense cap mena de dubte, una valuosa aportació la vigència de la qual cal reivindicar avui dia.

Més enllà de la sempre oportuna relectura de la carta pastoral, us voldria recomanar la lectura del número 238 de “Qüestions de vida cristiana” dedicat a Arrels Cristianes de Catalunya en el que s’hi recullen textos de l’esmentat Arquebisbe Pujol, de l’Abat Soler o, entre d'altres, dels Doctors Joan Costa o Antoni M. Oriol Tataret, experts en DSE.

Si bé és cert que s’han alçat algunes veus sobre la discreció de tal aniversari, no ho és menys que la millor remembrança que podem fer d’Arrels cristianes és la seva relectura des dels ull de la Catalunya d’avui. Segur que són moltes i perfectament vàlides les pautes de la pastoral respecte el nostre fet nacional, així com sobre els reptes d’una Catalunya que, com la de l’estimat bisbe Carrera, ha continuat rebent allaus migratoris, per bé que aquests darrers de rel, cultura i religió ben diferent d’aquella immigració que ell va entendre i atendre.

Mireu si no és d’actualitat la reflexió sobre la immigració que ens fa Arrels Cristianes de Catalunya: La consciència catòlica ens apressa, amb vista al futur, (...) a acollir els qui han vingut a compartir la nostra vida des d’altres terres, bo i instant llur solidarització amb la nova comunitat. Tot un repte, encara més gran en temps de temptació electoral...

dimecres, 2 febrer de 2011

Bestiari.


Llegeixo amb perplexitat unes declaracions de Joan Boada a Rac 1 en les que qualifica literalment de rates als seus antics socis de Govern, als qui acusa d’haver abandonat el vaixell Tripartit just a les acaballes de la passada Legislatura en el tema dels 80 Km/h. Que la relacions al si del Tripartit s’assemblaven més un camí d’espines, que no pas a un camí de roses, era una evidència amplament compartida. Però, francament, no m’hauria imaginat mai que la cosa hagués arribat a tal nivell de deslleialtat i, si se’m permet, de grolleria. Ja s’ho faran...
Però el que em crida més poderosament l’atenció, és el fet que a ran de la supressió de la zona 80 anunciada pel Govern, el Tripartit s’ha tornat a mostrar amb la mala salut de ferro de sempre: unit com un sol home a l’hora de dir pestes de CiU, i enfrontat i dividit (com sempre) a l’hora de defensar les que havien estat les seves pròpies polítiques. Res de nou, no ?

dimecres, 26 gener de 2011

M'ha canviat l'ofici...

Després d'un llarg parèntesi -del que en demano disculpes a tots aquells que m'heu enviat correus o sms per interessar-vos per l'aturada del blog- torno a estar al peu del canó. Perfectament instal.lat en la nova responsabilitat de portaveu adjunt del nostre Grup Parlamentari, reprenc la pràctica de penjar reflexions, propostes i crítiques en aquest espai que, com haureu pogut veure, ha canviat lleugerament de cara. Un canvi de look, d'acord al canvi d'ofici. M'explico: si bé és cert que continuo essent Diputat del Grup de CiU, no ho és menys que la meva actual feina poc té a veure amb la que he desenvolupat els darrers set anys. Per a mi el canvi ha estat doble: passar de ser Diputat d'oposició a ser diputat del Grup que dóna suport al Govern té conseqüències d'ordre pràctic: De posar l'accent en les tasques de control i d'impuls, hem passat a posar-lo en les tasques més legislatives i de suport (i defensa) del Govern. No cal que ens enganyem: com de la nit al dia... Però en el meu cas particular, el canvi té encara una altra dimensió: de responsabilitzar-me de qüestions sectorials com les ambientals, he passat a exercir de Portaveu adjunt del nostre Grup Parlamentari. Aquesta nova responsabilitat (que agraeixo als qui me l'han assignat), em dóna una visió i una perspectiva diferents de la que havia tingut fins ara del propi grup, alhora que m'obre una nova xarxa de relacions tant portes endins (amb els companys de Grup), com portes enfora (amb la resta de portaveus). És per això que goso afirmar que m'ha canviat l'ofici.

dilluns, 29 novembre de 2010

Mas, President.

video
El 28-N des del balcó del Majestic.

El 28-N des del balcó del Majestic. Finalment hem obert les urnes i el veredicte ha estat clar: una majoria amplia de catalans han dit que volen l'Artur Mas al capdevant de la Generalitat, al capdevant del país. Aquell Artur Mas que ahir a la nit, es proclamava més servidor que salvador de Catalunya. Sens dubte, tota una lliçó de saber estar i de saber entendre el missatge de les urnes. Gràcies a tots aquells que amb la suma de petits gestos sovint anònims, han fet possible aquesta victòria de Mas i de Ciu

divendres, 26 novembre de 2010

Tot està per fer, tot és possibe !

Amb Artur Mas al mitin de Vic.




Arribem al final de la campanya electoral. Hem anat arreu del país amb tota mena d'actes i de formats, per explicar que volem una Catalunya millor. Que, malgrat les dificultats de tota mena per les que passem, aquest país se'n sortirà si, entre tots, fem una aposta decidida pel canvi, recolzant un Govern fort, coherent i amb les mans lliures. El Govern que, amb el suport de tots, farà l'Artur Mas.

Sembla que és al nostre abast, però no ens podem confiar: tot està per fer, tot és possible. De nosaltres depen que, amb el gest del nostre vot el proper diumenge, ho fem possible. Força, Artur ! Força CiU ! Catalunya s'ho mereix.