dilluns, 29 de novembre de 2010

Mas, President.

video
El 28-N des del balcó del Majestic.

El 28-N des del balcó del Majestic. Finalment hem obert les urnes i el veredicte ha estat clar: una majoria amplia de catalans han dit que volen l'Artur Mas al capdevant de la Generalitat, al capdevant del país. Aquell Artur Mas que ahir a la nit, es proclamava més servidor que salvador de Catalunya. Sens dubte, tota una lliçó de saber estar i de saber entendre el missatge de les urnes. Gràcies a tots aquells que amb la suma de petits gestos sovint anònims, han fet possible aquesta victòria de Mas i de Ciu

divendres, 26 de novembre de 2010

Tot està per fer, tot és possibe !

Amb Artur Mas al mitin de Vic.




Arribem al final de la campanya electoral. Hem anat arreu del país amb tota mena d'actes i de formats, per explicar que volem una Catalunya millor. Que, malgrat les dificultats de tota mena per les que passem, aquest país se'n sortirà si, entre tots, fem una aposta decidida pel canvi, recolzant un Govern fort, coherent i amb les mans lliures. El Govern que, amb el suport de tots, farà l'Artur Mas.

Sembla que és al nostre abast, però no ens podem confiar: tot està per fer, tot és possible. De nosaltres depen que, amb el gest del nostre vot el proper diumenge, ho fem possible. Força, Artur ! Força CiU ! Catalunya s'ho mereix.

divendres, 19 de novembre de 2010

El nostre compromís amb Santa Cristina: subsidiarietat, respecte i sentit comú...

Reunió a Lloret de Mar amb els representants de l'Obreria de Santa Cristina, amb l'Alcalde i Diputat Xavier Crespo i el cap de llista de CiU a Girona, Santi Vila.


Aquest matí, juntament amb en Santi Vila i en Xavier Crespo, ens hem reunit amb representants de l'Obreria de Santa Cristina de Lloret. Estan preocupats per la manera com el Govern està tractant el tema de la protecció de Santa Cristina en el marc del PEIN i PNIN de Pinya de Rosa. Resula que fa més de 600 anys que l'Obreria de Santa Cristina s'ocupa de la preservació d'aquest meravellós espai. Un espai natural situat al terme municipal de LLoret de Mar, protegit tant pel Pla General de Lloret, com el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Però és tal la dèria invasora de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que tant si vols, com si no vols, els va annexar per decret (mai millor dit) a l'espai veí de Pinya de Rosa (al Terme de Blanes) per fer un nou PEIN i, de passada, per imposar-los uns òrgans de govern que ignoren la centenària institució de l'Obraria. Un atemptat en tota regla al principi de subsidiarietat: perquè, essent un espai ja protegit i correctament gestionat des de la iniciativa social local, ha de venir l'Administració a ficar-hi el nas, expulsant els que n'han tingut cura des de fa 600 anys ?

No hi ha dret. No hi ha dret perquè, a més de l'Obreria, el Govern de la Generalitat han menystingut sengles acords de Ple dels Ajuntaments de LLoret i de Blanes, així com dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que donaven la raó a l'Obreria i a l'Ajuntament lloretenc en la demanda de que aquest espai continués com fins ara, en lloc de ser incorporat per decret a un nou PEIN.

I com que no hi ha dret, com que el Govern tripartit ha atemptat contra el principi de subsidiarietat i contra la voluntat manifestada en Ple pels dos Ajuntaments i contra la Sentència del TSJC, nosaltres -la gent de CiU- no sols els expressem un cop més el nostre suport, sinó que ens comprometem -si tenim la responsabilitat de governar Catalunya- a desllindar els dos espais (Pinya de Rosa i Santa Cristina) pel bé d'ambdós, tot deixant a l'Obreria la responsabilitat de cura i custòdia d'aquest espai. Aquest és el nostre compromís.

dilluns, 15 de novembre de 2010

No es governa amb enquestes, sinó amb vots.




Amb un Pavelló Poliestportiu ple de gom a gom, dissabte al migdia vam celebrar un acte pólític rellevant a Amposta. Queda clar que la gent de CiU del Montsià ja fa temps que està preparada pel canvi i, sobre tot, predisposada a deixar-hi la pell fins el darrer minut de la campanya. Així va quedar demostrat en un multitudinari dinar-mitin en el que va prendre la paraula les candidates del Montsià, així com altres representants polítics de les Terres de l'Ebre. Un objectiu clar: una Catalunya millor. I un compromís ferm: aquest país sortirà del túnel. Res ens preocupa més a la gent de CiU que el trionfalisme estèil al que ens podríen abocar algunes enquestes. Quedi clar: no es governa amb enquestes, sinó amb vots. I de vot, avui per avui, encara no en tenim cap al sac i ben lligat.

divendres, 12 de novembre de 2010

Una Catalunya millor.



Acte d'obertura de la campanya electoral.

Ja hi tornem a ser ! Una vegada més (i que sigui per molts anys !), som a les portes d'unes Eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions en les que, més que un Govern en sentit estrice, ens hi juguem el país. Resten quinze dies per explicar a tots els racons del país que la gent de CiU, amb l'Artur Mas al capdevant, volem una Catalunya millor. És per això que la nostra serà una campanya més de proposta que de protesta, més de mirar endavant que no pas de mirar enrere. Intentaré, des d'aquest blog, aportar dades, propostes i arguments, així com els suggeriments i comentaris que vagi recollint al llarg dels diferents actes que aquests dies anirem fent arreu de Catalunya. A la columna de la dreta hi trobareu els actes més rellevants en els que participaré al llarg de la campanya. Bona campanya!, que el país s'ho mereix.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Laïcitat positiva i catalanitat. Reflexió a propòsit de la visita de Benet XVI.


Moment de la Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família per part del Papa Benet XVI




(Article publicat a El 9 Nou)

La visita de Benet XVI a Barcelona per dedicar el temple de la Sagrada Família ha generat una munió de comentaris de naturalesa i intencionalitat diversa i, sovint, contradictòria. De fet, són molts i variats els angles des dels que podem aproximar-nos i opinar respecte la visita Papal. Així, darrerament hem assistit a un debat sobre el cost de la seguretat de la visita, sobre els beneficis econòmics pel conjunt de la ciutat de Barcelona o sobre l’impacte mediàtic que l’esdeveniment tindrà a nivell planetari. M’agradaria, amb aquestes ratlles, compartir algunes reflexions respecte dos aspectes que em sembla que venen a tomb a poques hores de la visita del Sant Pare. Per un costat voldria parlar del concepte de laïcitat positiva, netament contraposat al de laïcisme i per l’altre de l’existència d’una Església catalana partícep i forjadora, juntament amb d’altres tradicions, de la nostra realitat nacional. En un i altra cas, ho faig posant les cartes sobre la taula, és a dir, sense amagar la meva condició de persona catòlica.

Certament (i afortunada), el nostre és un Estat no confessional. La separació entre l’Església i l’Estat, entre Déu i el Cèsar, és una lloable característica de les societats modernes i de les seves estructures polítiques. Passa, però, que sovint es tendeix a confondre aquesta no confessionalitat de l’Estat amb el que anomenem laïcisme, entès aquest com una acció bel•ligerant i proactiva de l’Estat en contra del fet religiós. Un intent, el del laïcisme, orientat a arraconar el fet religiós a l’esfera estrictament privada, és a dir, a expulsar-lo per complet de la vida pública.

En aquest sentit, em semblen il•lustratives les paraules de Benet XVI en el seu darrer viatge a França en defensa d’una laïcitat (que no laïcisme) positiva, és a dir, de la necessitat i l’interès de l’Estat (naturalment aconfessional) no només de respectar i permetre la pràctica religiosa, sinó també d’emparar-la. Un raonament que no només ha formulat Benet XVI, sinó que ha estat també en boca de polítics i pensadors ubicats en diferents punts tant del ventall ideològic, com de la praxi religiosa, però que han sabut veure en el fet religiós, en la creença i en la seva pràctica un conjunt de valors positius per a la convivència harmònica tant entre els pobles, com al sí de les nostres societats.

És des d’aquest raonament, des de la defensa de la laïcitat positiva així entesa, que em dolen -per gratuïtes- algunes afirmacions poc afortunades sobre l’oportunitat i fins i tot sobre el dret (!) de Benet XVI de visitar Catalunya i de que aquesta visita sigui emparada des de les instàncies governamentals. De la mateixa manera que celebro la transparència de l’Arquebisbat de Barcelona a l’hora de referir-se als detalls organitzatius (cost econòmic inclòs) de la visita, així com de l’esforç de la comunitat catòlica de sufragar-ne una bona part.

Respecte la catalanitat, celebro sincerament la confirmació que ha fet la Santa Seu de l’ús del català per part del Sant Pare en part de les seves intervencions públiques a Barcelona. Més enllà de testimoniar el bon moment pel que passen les relacions de la nostra Església amb el Vaticà, aquest gest constitueix, en ell mateix, un explícit reconeixement d’aquesta Església catalana que tant ha contribuït a dibuixar la fesomia del nostre país, des de l’albada mateixa, amb el bisbe Oliba, fins a la Catalunya moderna i contemporània, amb el pensament de Balmes, la doctrina de Torras i Bages o la intel•lectualitat del pare Batllori. No debades, és precisament en les Homilies d’Organyà, on trobem el primer testimoni escrit de la nostra llengua.
Resta, però, el més important de tot: conèixer el sentit de les paraules que Benet XVI ens adreçarà des de la Sagrada Família i que, com ja ha estat anunciat, constituiran una nova invitació a la reflexió sobre aspectes tant seriosos com la vida mateixa, la família o el paper dels catòlics al sí de la nostra societat. Un conjunt de reflexions sobre les quals tant legítima és la discrepància, com el demanar-ne respecte. Al capdevall, aquest és el sentit profund de la laïcitat positiva que defensa Benet XVI, a qui donem la benvinguda a Catalunya.