L’impost del temps.

(article inèdit)


Avui hem votat (en contra nosaltres i a favor el tripatit) la nova Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats. Es tracta de la llei que regula els procediments administratius que han de seguir les activitats que tinguin algun tipus d’afectació al medi ambient. La llei, per dir-ho telegràficament, les ordena en funció del seu potencial impacte sobre el mesi, i estableix quins requeriments i quins tràmits han de seguir per legalitzar-se. Així, correspondrà a la Generalitat l’autorització de les activitats amb major impacte sobre el medi i als ajuntaments les que tenen menor impacte. D’entre aquestes darreres, les més potencialment contaminants requeriran una llicència, mentre que la resta es podran autoritzar per règim de comunicació.

Nosaltres hi hem votat en contra per considerar que hem perdut una oportunitat de fer una llei molt més àgil i molt menys cara pels emprenedors i per les PIMES, i que alhora oferís major seguretat jurídica als administrats. Però, sobre tot, hi hem votat en contra perquè ens sembla que ja és hora de reduir dràsticament un impost del que no se’n parla, però que paguen (i de quina manera !) totes les empreses d’aquest país: l’impost del temps. És aquell impost invisible que paguen totes les empreses que esperen i esperen un permís d’alguna administració. És aquell impost que, en definitiva, no ajuda, sinó tot el contrari, a fer més competitives les nostres PIMES.

Que l’actual llei millora la precedent és cert (només faltaria !). Així ho hem reconegut des de la tribuna del Parlament. Però ens queda el regust amarg d’haver perdut una bona oportunitat de legislar pensant en les PIMES, pensant primer a petita escala, tal i com aconsellen les modernes recomanacions de la Comissió al Consell i Parlament Europeu. Malauradament, els uns s’han conformat amb legislar mirant el retrovisor i comparant-se amb la vella Llei Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, mentre que els altres (nosaltres), hauríem preferit legislar mirat parabrises enllà, en la mateixa direcció que ens indica la Unió Europea en el seu document Small Business Act: al servei de la competitivitat de les PIMES, que, per cert, constitueixen el gruix més important del nostre món productiu.