Si Don Miguel de Unamuno aixequés el cap, bé podria tornar a pronunciar la cèlebre sentència “que país, que paisaje y que paisanaje”. Parlo, naturalment, del patètic espectacle que des de fa uns quants dies ens estan oferint els responsables del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, arran de l’ús fraudulent d’imatges d’arreu del món per promocionar la Costa Brava.
Certament, quin país (el nostre), quin paisatge (el de la Costa Brava), i quin paisanatge (el del Patronat de Turisme Costa Brava Girona), que ni tant sols s’ha plantejat la possibilitat de dimitir, després de fer-se evident l’engany als potencials turistes i el menyspreu al paisatge que, suposadament, haurien de promocionar.
Pel que es veu, aquest paisanatge (començant pel President de la Diputació, continuant per la Directora i acabant pels publicistes) , encara no s’ha adonat que la raó de ser del Patronat que els paga la nòmina és, precisament, el paisatge que han menyspreat. . Estem arreglats.
(Foto de La Vanguardia)
2 comentaris:
qualsevol diria que el paisatge de la Costa Brava no és prou atraient com per fer una campanya de les nostres contrades.
Paisatges encisadors de la Costa Brava oblidats per una publicitat d'uns paratges que hom creu idílics.
Publica un comentari a l'entrada