dijous, 26 de març de 2009

Política de medi natural: algú sap cap on anem ?

(article inèdit)

Superat l’equador de la Legislatura, hi ha poques coses més decebedores que el donar un cop d’ull als compromisos del Conseller Baltasar en matèria de medi natural. Al costat d’una discutida política de l’aigua, d’una dubitativa política de residus i d’una ineficaç política d’habitatge, el Conseller Baltasar exhibeix una desconcertant política de medi natural. El desconcert legislatiu, la deixadesa organitzativa i l’absència de criteris són, al costat d’una pèssima gestió, els principals trets que la caracteritzen.

Vegem, si més no, alguns exemples d’aquestes mancances. En matèria legislativa, poca cosa queda dels compromisos del Conseller davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament el 16 de març de 2007: ni llei catalana de la biodiversitat, ni llei d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes, ni la llei catalana de caça, ni la modificació de la llei d’accés motoritzat al medi natural, ni la llei de creació del Parc Natural de Montgrí Medes. Res de res. Llevat de la llei de pesca fluvial (que, veient com va, potser hauria estat millor no fer-la, tai i com ja ha demanat unànimement la Diputació de Lleida) la resta de projectes de llei, simplement allarguen la llarga llista d’incompliments del Govern.

Des del punt de vista organitzatiu, el panorama és encara pitjor. La seqüència és la següent: el tàndem Milà / Luque va prometre l’Agència Catalana de la Natura. El tàndem Baltasar / Pellissé, va prometre la remodelació de la Direcció General de Medi Natural i del Centre de la Propietat Forestal. A dia d’avui ni Agència ni remodelacions, de manera que el tàndem Baltasar / Buenaventura (pragmàtics com són) s’han apuntat al qui dia passa any empeny, que mai compromet tant com la promesa incompleta. I, mentre tant, el desànim entre els tècnics i el personal de la Direcció General va creixent (gairebé tant de pressa com la plantilla de l'empresa pública Forestal Catalana), cosa que s’acaba traduint en una gestió desgavellada: a dia d’avui encara no s’ha fet el reglament de la Llei de protecció dels animals (que és del 2003), ni tenim notícia de les plantes de biomassa forestal que el 2004 va prometre i comprometre el Govern per sustentar una correcta gestió dels boscos, o no coneixem cap programa nou de protecció d’espècies en perill d’extinció, per no parlar de la no-solució del tema dels micos de Camarles, del desmuntatge ignominiós del voluntariat a Vallcalent de Lleida, o de la inexistència de cap nou programa de control de les espècies invasores.

Una mala política que es complementa amb una preocupant absència de criteri i de priorització: on és el Pla General de Política Forestal que s’hauria d’haver aprovat el 2004 ? on són els Plans d’usos i gestió dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 ? On és el nou parc natural de Prades i Poblet, on és l’ampliació del Parc Natural de Montserrat, anunciats tots ells pel Conseller en seu parlamentària ara fa dos anys ?

Només la incompetència manifesta en política de l’aigua i el soroll (més que no pas les nous) en política d’habitatge poden dissimular l'indissimulable: l'erràtica i desconcertant política de Medi Natural del Govern català. Una política que, malauradament, avui ja només té un qualificatiu precís: la deixadesa.