(Article inèdit)
No conec la política israeliana en profunditat. Simplement la segueixo des de les seccions d’internacional dels principals diaris de casa nostra. He de reconèixer, però, que aquests dies m’ha cridat poderosament l’atenció el gest de renunciar a fer govern protagonitzat per Tzipi Livni, la qual ha acabat proposat un avançament electoral al Cap d’Estat Shimon Peres. Un gest sens dubte tant valent, com controvertit.
Tzipi Livni és la candidata del Kadima, el partit centrista fundat per Sharon, que no ha volgut pagar l’elevat peatge que, segons ella mateixa ha dit, li exigien els partits ultraortodoxes a canvi de donar-li el suport que li calia per convertir-se en Primera Ministra. Ras i curt, Livni ha afirmat amb contundència que “hi ha preus que altres estan disposats a pagar, però que jo rebutjo només per ser la Primera Ministra. Em nego a hipotecar Israel per ocupar el lloc de premier” En concret, ha afirmat que no està disposada a renunciar d’antuvi a negociar sobre el futur de Jerusalem, o a aprovar ajudes per a les famílies més pobres, dues exigències dels partits ultraortodoxes, tan minoritaris com imprescindibles per a formar govern.
Es tracta d’un gest que, a parer meu, l’honora. És un d’aquells gestos que, sens dubte, ajuden a restablir la malmesa confiança en allò que hem convingut anomenar la classe política i el conjunt de la ciutadania. En efecte, veure com algú és capaç de posar límits clars al preu de governar i que hi ha algú disposat a no ser Primera Ministra a qualsevol preu, obre una petita finestra d’esperança.
Naturalment, hi haurà qui voldrà veure en aquest gest un posicionament purament tàctic o electoral, i potser alguna cosa d’això hi hagi. Això no obstant, el fet objectiu és que avui Tzipi Livni no és Primera Ministra perquè no ha volgut pagar determinats peatges. Una actitud que contrasta amb la que veiem en altres situacions més properes -potser no del tot comparables- en les que sembla que només compta el mantenir-se al govern, tant se val a quin preu. O situacions en les que, quan es tracta d’aprovar uns Pressupostos, tant se val d’on venen els vots, quin preu s’ha de pagar per ells, o quines coses cal oblidar transitòriament.
Post data: No entenc com alguns diaris, entre ells l’ Avui i el Periódico, han posat un suspens a Tzipi Livni pel fet de no haver pogut fer govern.
1 comentari:
Per un efecte esquizofrènic de dislocació de l’individu, el sistema capitalista atroç i desbocat ha acabat per convertir en una mercaderia quasi bé tot. Ningú, o ben pocs, s’esgarrifa avui quan escolta que ‘’tot te un preu’’.
No feia gaire vaig tenir la desgràcia d’acudir a l’acte de condol d’un pare d’un amic en un tanatori ‘últim model’. Els besllums artificials clarament estudiats, els colors pastel, l’ambientador de llimona, les corones de flors exposades, els catàlegs de recordatoris o de caixes de totes fustes amb creus ... He de confessar que em venien basques de pensar que el moment del finir, del traspàs o del ‘game over’ s’hagi consolidat en un negoci més. Gràcies a Déu, al pare del meu amic – em consta- no li va demanar el sacerdot que el va atendre en els darrers moments allò del ‘bé d’ànimes’...
Al bell mig d’aquella tebior artificial, vaig tancar els ulls i vaig recordar el difunt, un tipus gras i de rialla d’orella a orella, en el darrer esmorzar d’una cacera, ara fa tres anys. Res tenia a veure amb aquell home embotit dins un calaixó amb folre de vellut de luxe, vestit de negre i amb les mans decorosament col•locades sobre les parts, com si fes de tanca en un partit de futbol, però inert i exsangüe. Se’m va passar pel cap que Cisco – així el cridàvem els amics – s’hagués estimat més fer cap al terra nu i servir d’adob als arbres fruiters entre els que va viure. Segur...
Vaig albirar amb estupefacció, quan sortia, una de les corones exposades com a model pels futurs familiars de difunts, els propers i possibles clients. Dos dones grans la miraven bocabadades amb una expressió d’admiració. Només li calia ja una llegenda penjada de ‘Corona super aromàtica de flors silvestres’ - com el ‘doble mac burger de queso i cebolla’ – ‘la corona de la teva vida’
Miquel Esteve
Publica un comentari a l'entrada