dilluns, 20 d’octubre de 2008

Com un bri d’herba al mig del blat.

El problema d’haver deixat aparcat el blog durant tant de temps, és que hom podria esperar (i fora raonable que així fos) un escrit de represa d’un especial contingut, a cavall entre la justificació i la transcendència. Lamento comunicar que aquest no és el cas.

Des darrer article ençà ha plogut molt. Podria parlar de la galopant crisi econòmica, de les esfereïdores xifres ambientals que la UICN, reunida en Congrés a Barcelona, ha posat sobre la taula, o de l’evolució dels debats polítics tant al Parlament, com a les Corts Generals. Podria parlar del Congrés d’Unió que hem celebrat aquest cap de setmana, o podria parlar de l’èxit de la primer sortida per anar a buscar bolets amb en Miquel. Res de tot això. Ja ens vagarà. Avui m’agradaria parlar-vos d’una novel•la que ha escrit una persona que, tot i conèixer-la poc, em va cridar l’atenció des del primer dia que vaig parlar amb ella.

L’obra en qüestió duu per títol Heydrich i les agentss del saló Kitty, és de Miquel Esteve i l’ha publicada recentment Cossetània Editors. No us faré ni una crítica literària (pobre de mi....), ni tindré el mal gust de desvetllar-vos-en la trama. Només voldria apuntar-vos que es tracta de l’opera prima d’un home que, abans de publicar, dóna tota la impressió que ha llegit i que ha escrit. Que s’ha documentat bé. I, sobre tot, que ha reflexionat des de la postura (com va dir ell mateix el dia de la presentació pública del llibre a Barcelona) de qui volgudament ha optat per ser un bri d’herba al mig del blat. Una expressió que en Miquel ha encunyat per posar nom a la seva voluntària (i convençuda) vocació d’arrelar-se a la seva terra (la Ribera d’Ebre), enlloc de trasplantar-se a Barcelona.

No es tracta només –que també- d’una bona trama o d’un relat ben estructurat. Es tracta, sobre tot, d’una reflexió serena –des del camp de blat estant- sobre la condició humana. D’una reflexió que destil•la humanisme per entremig de tan inhumans personatges i de tan inhumanes tragèdies.

Res. Que us la recomano.

3 comentaris: