dijous, 15 de novembre de 2007

Lleis de residus: ICV-EUiA anuncia més expropiacions i més impostos, però accepta la incineració.

Ahir varem començar a debatre al Ple del Parlament les lleis de residus que ens ha enviat el Govern de la Generalitat a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Al marge de modificar alguns aspectes derivats de les noves directives comunitàries, respecte els quals ja hem manifestat el nostre suport, el Departament ens proposa altres canvis una part dels quals no compartim.

Ens proposa crear un nou cànon a la valorització energètica dels residus municipals, altrament coneguda com incineració (canviant el nom de les coses, de vegades s’aconsegueix despistar algú). Des de CiU ens hi oposem per tres raons. Primer perquè estem en contra de la creació de nous impostos, en aquest o en qualsevol altra àmbit. Segon perquè tant la seva naturalesa com la seva oportunitat són qüestionables (ho diem nosaltres i ho diuen amb boca petita tant el Departament d’Economia i Finances, com el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat). I en tercer lloc perquè incinerar bé (és a dir, amb una tecnologia moderna i garantista pel medi) és car. Molt més car que anar a l’abocador, raó per la qual creiem que, en aquest cas, gravar equival a penalitzar.

ICV-EUiA ens proposa més expropiacions. El concret se’ns demana que beneïm la incorporació a la llei de Residus del següent article: 15.3. la declaració d’un sol com a contaminat porta implícita la declaració d’utilitat pública als efectes de l’expropiació forçosa dels terrenys. Certament, marca de la casa ecosocialista: varen començar per obrir la porta a l’expropiació dels pisos buits i ara la pretenen obrir als sols contaminats. Des de CiU ens hi oposem per moltes raons. Sobre tot perquè tenim models molt diferents de societat i criteris encara més diferents respecte el que ha de fer i el que no ha de fer una administració. Però ens hi oposem, també, perquè ens fa basarda imaginar què podria arribar a fer una Conselleria de Medi Ambient i Habitatge regentada pels ecosocialistes , per exemple, amb els sols contaminats per purins a dotzenes de comarques, o al port de Badalona, o al terme municipal de Flix, per citar alguns exemples.

Però no tot és negatiu. La contrapartida a tant despropòsit és l’acceptació de iure i de facto de la incineració com una tècnica vàlida per a tractar els residus municipals. Un canvi històric. Un gir copernicà. Vegi’n, si no, en quins termes es referia a la incineració de residus l’aleshores Diputat d’ICV Joan Boada el 4 de juny de 2003 des de la tribuna mateixa del nostre Parlament: cal descartar aquest sistema tan poc ecològic com és la incineració de residus (...) vostès saben el poc ecològic, el contaminant, l’altament contaminant que és la incineració de residus. (...) ja saben vostès que és conegut que Iniciativa per Catalunya Verds és contrària a la incineració.

Hem passat d’aquestes proclames a la redacció d’un nou article 6.e que diu que el Govern ha de promoure: a) la reducció de la producció de residus (...), b) la reutilització dels residus, c) la recollida selectiva dels residus, d) el reciclatge i altres formes de valorització material (...), e) la valorització energètica dels residus, la recuperació dels quals es realitzi amb un alt nivell d’eficiència energètica, d’acord amb les millors tècniques disponibles, f) la disposició del rebuig. El subscrivim.

Ens preguntem, però, què ha passat entre el juny de 2004 i avui que justifiqui un gir tan espectacular com aquest. Intueixo alguns elements de la resposta: fins ara, ICV-EUiA ha fet la part amable de la gestió dels residus, com per exemple clausurar l’abocador del Garraf. Una clausura que, per cert, ha estat possible gràcies a que l’anterior Govern de CiU –malgrat la deslleial oposició d’ICV-EUiA- va ampliar i va obrir nous abocadors. I ara resulta que, o bé trobem nous emplaçaments per a fer-ne de nous, ja que aquells es van omplint, o bé optem d’una vegada per totes er fer el mateix que fan amb una part dels seus residus les ciutats europees més avençades que és incinerar-los, tot aprofitar-ne l’energia (d’aquí l’expressió valorització energètica).

Sigui com sigui, donem una cordial benvinguda a ICV-EUiA a l’acceptació de la incineració de residus, a l’hora que els felicitem per l’abandó del dogmatisme que orientava intervencions com la suara referida.

Per la nostra part, ens comprometem a exercir responsablement la tasca d’oposició sense més límits dels que ens hem autoimposat en el nostra programa electoral. Precisament per això ens oposarem a la creació de cànons, ens oposarem a les expropiacions-exprés dels sols contaminats, però els donarem tot el nostre suport per incorporar la pràctica de la incineració de residus, encara que l’anomenin valorització energètica Benvinguts al sentit comú.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Se'n parla molt de la incineració de residus, però la meva pregunta és la següent: Amb la incineració de residus no es contamina més? perquè em podrien dir a on van parar els fums que es produeixen amb la incineració? potser es reutilizen? o tal vegada no són contaminants?

Anònim ha dit...

Missatge llegit. Joaquim E.

catalunya.ffw ha dit...

Ramon,

A l'Olla de Grills s'ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.

http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/

T'hi apuntes?

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Anònim ha dit...

Amb tot això del canvi climàtic, ens recorden sovint “el Protocol de Kyoto” –sobre el canvi climàtic-, en el qual els països industrialitzats es van comprometre l’any 1997 a reduir els gasos efecte hivernacle i que no va entrar en vigor fins el 2005, sembla que fins aleshores no s’hagués fet res per reduir la contaminació.
Amb tot això s’ha “inventat” el reciclatge, quan si fem memòria i no hem pas d’anar gaire lluny, a pagès sempre s’ha reciclat, en municipis petits hom s’esmerçava en què segons quines “deixalles”, els ossos per exemple, donar-los a algú conegut que tingués un gos. De tot això només cal parlar-ne amb els avis i veureu que el reciclatge ja estava inventat, d’una altra manera, però també es feia.
Això ve a tomb i també va lligat amb el tema que ara se’n parla tant, com si abans no haguessin existit o encara ara no existíssim: em refereixo al famós tema de rodalies; està molt bé parlar-ne, suposo que lo de la contaminació provocada pels cotxes ha quedat “aparcada”, però perquè no se’n parla dels trens regionals? de la infraestructura, del manteniment, de les estacions tancades, dels horaris que no són adients pels als usuaris? en definitiva del transport públic, no només en les grans ciutats, sinó en molts pobles que ens veiem afectats per això? I llavors llencen una campanya per utilitzar el transport públic, però com? Ara que després de lo que ha passat a la gran ciutat ho han deixat una mica de banda! Seria hora però que les persones que poden fer alguna cosa al respecte fessin sentir la veu d’aquells que sembla que només hi som o hi pensen en temps d’eleccions. I les properes són a la cantonada!
SI US HI FIXEU TOT VA LLIGAT! CONTAMINACIÓ, RESIDUS, TRANSPORT PÚBLIC, ETC.!

Anònim ha dit...

Ramon, tu coneixes molt bé el món municipal i per tant comprens que -tal vegada massa sovint- hi hagi un cert desencís; per això no m'estranya gens ni mica que s'hagin adreçat a tu perquè deuen saber que ets una persona que escolta a tothom.

奇堡比 ha dit...

台北徵信社
台北縣徵信社
台北市徵信社
新北市徵信社
桃園徵信社
桃園市徵信社
桃園縣徵信社
新竹徵信社
新竹市徵信社
新竹縣徵信社
基隆徵信社
基隆市徵信社
基隆縣徵信社
苗栗徵信社
苗栗市徵信社
苗栗縣徵信社
台中徵信社
台中市徵信社
台中縣徵信社
彰化徵信社
彰化市徵信社
彰化縣徵信社
南投徵信社
南投市徵信社
南投縣徵信社
雲林徵信社

奇堡比 ha dit...

新女性徵信
外遇調查站
鴻海徵信
亞洲徵信
非凡徵信社
鳳凰徵信社
中華新女性徵信社
全國新女性徵信社
全省女人徵信有限公司
私家偵探超優網
女人感情會館-婚姻感情挽回徵信
女子偵探徵信網
女子國際徵信
外遇抓姦偵探社
女子徵信社
女人國際徵信
女子徵信社
台中縣徵信商業同業公會
成功科技器材
女人國際徵信社
女人國際徵信
三立徵信社-外遇
女人國際徵信
女人國際徵信
大同女人徵信聯盟
晚晴徵信