Barcelona, capital europea de l'avortament.

M’esborrona pensar que en una clínica de Barcelona s’han estat practicant avortaments de fetus de fins a set i més mesos, i em dol constatar que Barcelona ha esdevingut ciutat capital en aquesta matèria. No he amagat mai, i tampoc ho faré ara, que soc partidari de la vida. Per aquesta raó, haig de dir que em dol (per no dir que em repugna) tant la reacció del Col•legi de Metges de Barcelona, com la de la Conselleria de Salut del nostre Govern. Si bé és cert que la presumpció d’innocència ha de prevaldre també en aquest cas, no ho és menys que, en aquest cas, tant el Col•legi de Metges com la Generalitat, hi tenen algun tipus de responsabilitats (ni que sigui per omissió). Fer cas omís d’anteriors denúncies pel simple fet que venien d'on venien, és a dir de l’associació e-cristians (associació respecte la qual –dit sigui de passada- tinc algunes discrepàncies de fons) no és justificable des de cap punt de vista.

Que la Generalitat no fos capaç de trobar indicis de tanta misèria i que el Col•legi de Metges s’amagui ara darrera l’heterogeneïtat de la legislació europea al respecte, és quelcom més que amagar el cap sota l’ala. Si el jutge acaba demostrant que aquestes pràctiques han estat una realitat, tots plegats ens mereixem alguna cosa més que una simple explicació. Ens mereixem que, més enllà de demanar-nos perdó per tanta inutilitat governamental i per tant corporativisme col•legial malentès, algú assumeixi responsabilitats. Respecte els autors materials de tot plegat, em sembla que no és demanar massa si reclamem una aplicació rigorosa de la llei i, per damunt de tot, un esforç valent per eradicar aquestes pràctiques de casa nostra.