dimarts, 22 de maig de 2007

Descaradament ecologistes: tele sí, aigua no.

(Inèdit)

El passat 15 de maig el Govern de la Generalitat va acordar assumir íntegrament el deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Una quantitat d’aquelles que provoquen vertigen (1.046’7 milions d’euros o, el que és el mateix, més de 173.000 milions de pessetes). Poca broma.

Segurament el primer que ens hem de demanar és com s’ha pogut arribar aquí. Segurament la funció de normalització lingüística exercida per TV3 ha estat i és encomiable (i possiblement insubstituïble). Segurament hi ha responsabilitats tant de CiU com del Tripartit i, segurament, conclouríem que un país sense estructura d’Estat com el nostre necessita una eina de la potència de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal de preservar i difondre la nostra llengua, així com crear i omplir un espai nacional de comunicació. Ara bé, assumir de cop aquest deute i anunciar a més l’aportació a les arques de l’esmentada Corporació altres 1.161 milions d’euros addicionals per als propers tres anys, em sembla, pel cap baix, fora de mida.

Em sembla fora de mida per les xifres de les que estem parlant, però sobre tot per comparació amb altres empreses públiques del Govern igualment endeutades.

Potser alguns de vostès recordaran que ara fa escassament tres anys, l’aleshores Conseller de Medi Ambient i Habitatge H. Sr. Salvador Milà va posar el crit a cel per l’endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua que aleshores ascendia a 980 milions d’euros. Val a dir que la resposta de CiU a aquelles acusacions fou una simple pregunta: quina de les més de 300 depuradores, quina de les dotzenes de xarxes d’abastament d’aigua potable o quina de les canalitzacions de barrancs i torrents realitzades per evitar inundacions s’haurien d’haver deixat de fer. Encara esperem resposta.

Ara, però, som nosaltres els qui preguntem. Li preguntem al Govern com és que fa només tres anys un deute de 980 m€ era signe de mala gestió i ara (contracte programa de l’Agència Catalana de l’Aigua en mà) apujar-lo fins als 1.500 M€ és positiu. Li preguntem com és que es pot eixugar el deute de la CCRTV, i no es pot eixugar ni una part del deute (lleugerament inferior) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Li preguntem què té de progressista apostar per la tele, enlloc de fer-ho per una administració hidràulica eficient. Li preguntem a quin dels dos eslògans eco-socialistes respon aquesta decisió, si a un Govern amb “ecologistes de debò” o bé a un Govern “descaradament ecologista”. Ves a saber.