dimecres, 24 de març de 2010

Vegueries, corrridas de toros i altres misèries...

(article inèdit)


Aquest matí he assistit a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, convocada mitja hora abans del Ple per decidir quines persones i institucions hauran de comparèixer en el procés d’elaboració de la llei de les Vegueries proposada pel Tripartit. Ha estat una experiència frustrant. Comptat i debatut, els representants d’ERC, del PSC i d’ICV han fet us de la seva majoria parlamentària per vetar qualsevol compareixença diferent de les proposades per ells. El Tripartit només ens deixarà escoltar en seu parlamentària aquelles institucions que ells volen escoltar i no permetrà que puguem sentir la veu d’aquells representants d’institucions públiques i privades que ells no volen sentir. Francament llastimós, més encara si es té en compte que ni tan sols s’han dignat a raonar aquesta postura.

Així les coses, resultarà que per fer una llei tan transcendent pel país com ho és la de la seva organització en Vegueries, el Parlament haurà escoltat a moltes menys persones i institucions que per decidir què hem de fer amb les corridas de toros. I a mi això no em sembla ni just, ni sensat, ni seriós. Gràcies a la intransigència del PSC, d’ERC i d’ICV, el Parlament farà novament el ridícul, amb una petita diferència: que el que es pretén decidir aquesta vegada no és què hem de fer amb els toros, sinó com organitzem territorialment el país. Francament, a mi em sembla que no són coses comparables, si de veritat ens creiem que això de l'organització territorial és una decisió històrica.

Però vist el panorama, el que em sembla que passarà a la història, serà l’autisme i les males formes del Tripartit a l’hora de legislar i, sobre tot, la descomunal hipocresia política d’un Govern (artefacte inestable en paraules d’Ernest Maragall), que per un costat manté una Conselleria anomenada de Participació i per l’altre la nega no ja als Grups Parlamentaris de la oposició, sinó al país mateix. Trist.