Vegueries: ni ara, ni així.

(article publicat a El 9 Nou)


No soc gens partidari de fer ara el debat sobre la creació de les vegueries, per més estatutàries que siguin aquestes. En soc contrari tant per raons conjunturals, com per raons de fons. Clar i català: soc dels que pensen que aquest país no necessita més administració, sinó més aviat tot el contrari. I si en condicions normals crear més nivells d’administració em sembla un error, en moments de crisi com els que estem vivint, la cosa ja em sembla un autèntic despropòsit i una autèntica provocació. Ho puc dir més alt, però no més clar: a més administració, menys competitivitat i a menys competitivitat, més dificultats per sortir del forat de la crisi.

Entrar ara en un debat sobre el nombre, les capitalitats, els límits, o les competències de les Vegueries, és una mostra més de la insensibilitat del Govern. Ja sé que els nostres governants saben fer dues coses alhora, tal i com ens ha etzibat aquetes darreres hores el diputat Socialista Joan Ferran, en al•lusió a que el Govern s’ocupa simultàniament de la crisi i de l’organització territorial. Però crec que faria bé el nostre Govern d’orientar tota aquesta capacitat que diu que té cap a intentar resoldre les múltiples i variades causes, expressions i conseqüències de la crisi. I com que tinc el Govern per intel•ligent -per molt intel•ligent- arribo a la conclusió que ha obert el debat territorial precisament ara, per poder assolir l’objectiu només confessat a mitges de ressuscitar, més robust que mai, el Govern Metropolità, altrament dit Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estratègia està ben pensada: mentre mig país es perd amb pica baralles de campanars, límits i competències, l’altre mig (el dels cinc milions d’habitants, poca broma) aprofitarà l’avinentesa per a dotar-se d’un nou Govern Metropolità amb noves competències i amb capacitat més que sobrada de plantar cara a la mateixa Generalitat. La consagració màxima d’un país a dues velocitats. Aquest, i no cap altre, és el veritable propòsit de la part socialista del Govern. Aquest, i no cap altre, és el preu que sembla estar disposat a pagar la part republicana del Govern. I, mentre tant, els fumuts tots nosaltres.

L’ara no toca expressat aquesta mateixa setmana des de CiU en relació a la creació de les Vegueries té un component conjuntural que comparteixo (fa més d’un any ja ho vaig escriure en aquestes mateixes pàgines). Però, si se’m permet, gosaria fer encara un pas més, més enllà de les raons conjunturals prou vàlides per elles mateixes. A mi em sembla, que també hi ha raons de fons per qüestionar la reordenació territorial del país en Vegueries. Cada dia que passa, se’m fa més difícil pensar que el nostre petit país de 32.000 Km2 i 7’3 milions d’habitants té altres maneres d’apropar l’administració a la ciutadania, per exemple, amb l’ús intensiu de les noves tecnologies de la informació. Al capdevall, si del que es tracta és de fer una administració més propera, el que ens hauria de preocupar és, per exemple, dotar millor aquella administració que tots reconeixem com la més propera (els nostres Ajuntaments), i fer més permeable l’anomenada administració superior (Generalitat), facilitant-nos de veritat l’accés des de la xarxa, per exemple.