(Article inèdit, a partir d'una rigorosa i sensata reflexió de l'amic Ivan)
La legislació de residus municipals de Catalunya estableix, des de fa uns quants anys, que els municipis tenen l’obligació de recollir selectivament els seus residus municipals, amb l’objecte de reduir al màxim la quantitat de brossa amb destí als abocadors. Per aconseguir aquest objectiu, la llei ha estat modificada dues vegades (l’any 2003 i l’any passat) primer per introduir (i més tard per ampliar) una taxa de 10€ per cada tona de brossa urbana que vagi a abocador. Aquesta taxa va a parar a un Fons governat per un òrgan participat per la Generalitat i els Ajuntaments, els quals s’encarreguen de retornar-lo als municipis en funció de l’esforç que hagin fet en el camí de la recollida selectiva. Per dir-ho de manera senzilla, qui més residus recupera (és a dir qui menys en porta a l’abocador), més diners se li retornen.
Res a dir fins aquí: es tracta d’un mecanisme senzill, la bondat del qual ningú discuteix, tal i com va quedar demostrat en el tràmit parlamentari. El problema que ara s’albira, però, no té tant a veure amb la lletra de la llei, com amb la lletra petita del que en podríem dir el reglament (Previsió de retorn del cànon per al 2009). Resulta que d’un any per l’altre, l’òrgan de govern del Cànon (diguem-ho tot, per acord de totes les parts) ha modificat els criteris (els coeficients) del repartiment de manera que, segurament de manera no conscient, s’acaba perjudicant notablement als municipis que han fet l’esforç d’implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica amb el sistema porta a porta. M’explico: la recollida porta a porta de la matèria orgànica és el sistema que permet recollir més percentatge de fracció orgànica, alhora que probablement sigui el sistema d’implementació més complex.
El canvi dels criteris representa, a efectes pràctics, una important minva dels ingressos que aquest municipi tenia del Fons per haver fet les coses bé. I això és greu per dues raons: perquè no es premia a qui més esforç ha fet, i perquè s’està dient als municipis que encara no han decidit el sistema, que no optin pel sistema porta a porta, ja que, des de la perspectiva de recuperació de costos, no els sortirà a compte. Alguna volta hi haurem de donar entre tots per fer justícia.
En la mateixa línia, sorprèn que, després d’anys i panys d’obligació per llei de recollir selectivament els residus, les sancions per als municipis que no ho fan en el cas de la fracció orgànica, no s’hagin concretat fins ara. Em pregunto si hi té alguna cosa a veure el fet que Barcelona –aquella ciutat que té tan significats verds al Govern- no s’ha decidit fins ara a iniciar la recollida selectiva de l’orgànica. Quina casualitat, no ?
4 comentaris:
Uf! quin tema! no és només la recollida selectiva dels residus orgànics; també hauríem d'esmentar la dels altres residus.
Soc tècnic de medi ambient i gestió de residus. Fa 10 anys que treballo en gestió de residus municipals, recollida selectiva, reciclatge de diferents tipus de residus, ... i la veritat, quan es planteja des de l'Ajuntament de BCN que es vol fer una inverssió mega-multi-milionaria en la recollida selectiva de la fracció orgànica a BCN, a mi se'm posen els pels de punta.
3 raons:
1. Cremarem combustibles fòssils per anar a recollir un residu que no contribueix al canvi climatic, ni tampoc és perillós. Molt bé, mes CO2 d'origen fossil no sigui que no hi hagi canvi climàtic.
2. La fració orgànica de BCN ha demostrat que, provi el que es provi, i faci el que es faci, és de molt baixa qualitat per fer compost. I el compost resultant moltes vegades no te sortida degut a la presència d'impropis. Quantes Tns de compost de fracció orgànica domèstica ha anat a parar a abocadors o altres gestions finalistes.
3. Amb una inversió d'aquest calibre es podrien realitzar accions medi ambientalment (o ecològicament, com es vulgui)molt mes responsables, profitoses i, com a mínim molt menys contaminants que el que es proposa.
En un altre punt d'aquest blog es parla que no ens facin conbregar amb rodes de molí. Doncs crec que en aquest cas la "iniciativa" és encara mes descabellada, no-sostenible i irresponsable.
Sis-plau senyors i senyores que estem en una crisi econòmica i planetaria, deixem de fer accions de cara a la "verda" galeria que a mes ens costen un ull de la cara!!
Hola Ramon,
Crec que sincerament els teus comentaris són més que certs, doncs la realitat ha estat que sobtadament els municipis que hem aconseguit reciclar per sobre del 75% a través del sistema de la recollida selectiva porta a porta han estat els més perjudicats per aquesta decisió de l'administració. Sense cap intenció de criticar cap actuació pública, ja que hi ha varis actors en l'òrgan que decideix això, vull constatar que el sistema de recollida porta a porta, que en alguns casos com el de la Mancomunitat La Plana ha servit per assolir resultats que a pocs llocs d'Europa s'assoleixen, a sortir molt malmès d'aquesta mesura. El problema és: a patir d'ara què? Hem de prendre decisions per reformar un sistema que deixarà de ser viable, i potser en sortiran perjudicats els resultats de la recollida selectiva i a la vegada els ciutadans que des de fa molts anys ho fan molt bé.
Ja veurem, per la meva part molta preocupació.
Jordi Baucells
Gerent de la Mancomunitat La Plana
Benvolgut Ramon,
A través del Blog de l'Ivan he vist el teu escrit, que també penjaré al meu blog.
Sóc companya de l'Ivan i he de dir-te que llegint els comentaris que han fet alguns dels teus lectors, hem preocupa molt la visió que manifesten, les persones més properes a l'àrea metropolitana i més concretament i directament la de la gent de Barcelona.
Sembla que tot són excuses i arguments per continuar fent les coses malament i no reciclar.
No cal fer inversions mega-multimilionàries per fer ben fet el reciclatge i no podem continuar contaminant i després invertint per arreglar el que hem destruit.
Som responsables dels nostres resídus i si ens podem pagar les vacances i un bon cotxe i anar a sopar al restaurant, també hem de fer front al cost que significa gestionar bé els nostres residus.
Cal que l'administració exigeixi a la ciutadania un grau superior de responsabilitat en aquest tema i que tots comencem a actuar sense excuses ni demagògies, tractant amb un major respecte el medi ambient.
Cordialment
Mercè Pla
Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans
Publica un comentari a l'entrada