Saura, la llibertat, la seguretat (i la responsabilitat).

(article inèdit)


Encara no fa vuit dies vaig intervenir al Ple del Parlament per interpel•lar en nom de CiU el Conseller Saura sobre la utilitat –a parer nostre, irrellevant- de la polèmica mesura de prohibir circular a més de 80 Km/h a les carreteres i autopistes de l’entorn de Barcelona. Tinc al meu davant la transcripció literal del debat perquè no vull especular. El Conseller Saura va cloure la rèplica amb la següent afirmació: “Quan es prenen mesures de disminució de la velocitat fins que hi hagin llindars de contaminació acceptables per la Unió Europea, es perd llibertat a canvi de més salut, de més seguretat, de menys congestió”. Una afirmació certament contundent, precedida per una curiosa reflexió sobre el guany en seguretat i la pèrdua de llibertat que, a parer seu, suposen els semàfors: miri –ens deia el Conseller Saura- quan es posen semàfors es perd llibertat, una part de llibertat, perquè quan es posa vermell no pots passar. La cita és literal.

Curiosa reflexió, sobretot si tenim present que aquest no és precisament el criteri que ni ell ni ICV utilitzen, per exemple, a l’hora d’enfrontar-se al consum de determinades drogues, no ? Francament, em va sorprendre que Saura s’amagués darrera l’axioma de menys llibertat a canvi de més seguretat per defensar la polèmica mesura dels 80 Km/h. Però el més curiós de tot plegat és que aquell raonament que valia pel transit, no es va pas aplicar davant la maleïda ventada que tant i tant mal ens va fer el cap de setmana passat. En aquest cas, és evident que el Govern no va optar pel principi de reduir-nos la llibertat, prohibint les activitats a l’aire lliure, a fi d’ampliar-nos la seguretat. Perquè ?

De les darreres declaracions del Sr. Boada es desprèn que el Govern de la Generalitat ha optat per centrifugar responsabilitats cap al món local i per responsabilitzar del tema a un protocol obsolet (per cert, tan modificable com el Túnel de Bracons, el PHN o la Ciutat Judicial, entre moltes altres qüestions que bé ha pogut canviar el Govern Tripartit al llarg dels darrers cinc anys).

Temps hi haurà per poder-ho debatre serenament i constructiva al Parlament. Entre tant, uns i altres farem bé aportant rigor i llum a un debat que, més enllà d’escatir responsabilitats, haurà d’ajudar-nos a evitar que es repeteixin situacions com la viscuda el cap de setmana passat. Un debat en el qual la utopia del risc zero no hauria de ser ni un amagatall pel Govern, ni una exigència demagògica de l’oposició. Tant de bo uns i altres estiguem a l’alçada.