I ara l’avortament...

(Article inèdit)


Llegeixo a La Vanguardia que el Govern de la Generalitat preveu atorgar el dret a decidir sobre l’avortament a les joves de 16 anys, de manera que no els calgui consultar als pares i que, en cas de discrepàncies, acabi decidint un jutge. Francament, em sembla una barbaritat tant pel fons de la qüestió, com per la forma.

Des del punt de vista del fons, sempre m’he decantat per la defensa del dret a la vida. Per aquesta raó crec que els governs i les administracions el que han de fer és una bona educació sexual als joves adolescents, així com garantir un suport efectiu, explícit i real a les mares.

Del punt de vista formal, em sembla inversemblant que una mesura com aquesta s’inclogui en una llei de protecció de la infància (!). Si tot plegat acaba cristal•litzant, em sembla que serem el primer país del món en el que els infants tindran el dret d’avortar, però no de néixer... Tot un despropòsit, tota una frivolitat.

Un cop més, ens trobem davant d’un estirabot del Tripartit, que segurament persegueix dividir el país entre els meus i els altres, entre els progres i els carques, entre els bons i els dolents, simplement per anar fent bullir l’olla i distreure l'atenció davant el crític panorama social i econòmic que patim. Es tracta, en definitiva, d’una d’aquelles mesures que vesteixen de progre per quatre xavos. El problema és que, quan parlem d’avortament, parlem, ni més ni menys, de la vida. Poca broma.