(inèdit)
És ben sabut que el Parlament de Catalunya va votar majoritàriament en contra del traçat del TGV pel carrer Mallorca, de manera molt semblant com uns mesos abans ho havia fet el Ple de l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de la Cambra catalana, varem votat a favor la revisió del traçat del tren pel Carrer Mallorca els diputats de CiU, els del PP, els d’ERC i els del Grup Mixt-Ciutadans. Els del PSC i els d’ICV ho varen fer en contra.
Al cap de pocs minuts de la votació, però, el Conseller Nadal va afirmar des del mateix Parlament que el Govern no pensava fer ni cas del mandat parlamentari i que no s’havia ni plantejat traslladar-lo al Govern central. Com era de preveure, l’ afirmació va generar tota mena de comentaris, bona part dels quals en la línia de menystenir el nostre Parlament, posant-ne en qüestió la seva seriositat i utilitat. Uns comentaris que no comparteixo per les raons que tot seguit intentaré explicar.
La tesi: “el Govern pot desobeir una votació parlamentària perquè no passa res, ergo el Parlament ha fet un paper d’estrassa” és falsa. Aquí qui ha fallat no és el Parlament, com tampoc en el seu dia va fallar l’Ajuntament de Barcelona. Aquí qui ha fallat és ERC. Siguem clars i diguem les coses pel seu nom: si el Conseller Nadal va poder sortir tan tranquil afirmant que el Govern es passaria el mandat parlamentari pel clatell, és perquè tenia l’absoluta certesa que ERC (present al Parlament i també al Govern), actuaria de manera diferent en un i altre lloc. Nadal sabia que per més escarafalls que fes l’Esquerra del Parlament, la del Govern romandria immòbil, dissimularia. Només així s’explica l’atreviment del Conseller Nadal. I és que la veritable coherència no consisteix en fer el mateix al Parlament que a l’Ajuntament, sinó que exigeix fer-ho també al Govern.
Que ningú es confongui: si el President Montilla ha pogut fer befa del Parlament a través dde les desafortunades declaracions del Conseller Nadal, és perquè els Consellers d'Esquerra han fet un exercici d'incoherència extrema. Que ara aparegui el President Benach reclament respecte pel Parlament al President Montilla, no resol res. A qui ha de demanar respecte pel Parlament és als Consellers d'ERC que en un costat voten una cosa i a l'altre deixen fer la contrària.
4 comentaris:
És que els polítics sou d'una altra pasta ...
I això també és culpa dels contrincants, que per cert també són de la mateixa pasta, amb algun condiment diferent, però amb ben poca diferència.
He caigut al teu bloc per casualitat, m'ha agradat llegir-te i m'hagués agradat molt més llegir com ho farem per continuar treballant per aconseguir el millor traçat possible del TGV i no una crítica, que potser dóna més vots, però que no aporta res al fons del problema que tenim davant.
Salut !
Hola Ramon,
Chapeau!
Però per altra banda seré una mica crítica: seria bo que els partits considerats "nacionalistes" o sia, d'aquí, es mirés de posar-se d'acord o aproximar posicions en temes tant cabdals com aquest, i naturalment d'altres que ens afecten considerablement.
Salutacions cordials,
Evident! Esquerra finsi tot en això és incoherent.
Són els piròmans bombers.
Em preocupa d'una manera especial que el Parlament sigui tan vulnerable a determinats partits polítics, i d'una manera molt especial a aquells que s'autoerigeixen com a independentistes.
La Catalunya real és la que és. I dins d'aquesta Catalunya real, cada força política es desenmascara demostrant el respecte (o no) a la cambra catalana.
És el nacionalisme català minoritari al Parlament? Són només 48 dels 135 escons?
Publica un comentari a l'entrada