Aigua: restriccions o eleccions ?

(Article inèdit)

La política de l’aigua del l’actual Govern català és la resultant del dogmatisme d’ICV, de les seves contradiccions i, sobre tot, d’una escandalosa manca de rigor en la gestió. No és d’estranyar, doncs, que gràcies a tanta incompetència, l’aigua (o, millor dit, la manca d’aigua) hagi esdevingut un nou coll d’ampolla pel nostre país.

Primer va ser el caos aeroportuari, després van venir les apagades elèctriques i el caos de rodalies de Renfe i ara, com per si no fos prou, l’aigua. Ara, després de quatre anys de perdre el temps, se’ns anuncien unes restriccions que no vindran abans de març. Unes restriccions que no tan sols són conseqüència de la sequera, sinó que sobre tot ho són d’una política hidràulica erràtica i ineficient.

Erràtica perquè ha trigat quatre anys –quatre- a decidir on situava dues de les tres dessaladores ja previstes en la primera versió del PHN (val a dir que l’altra es va ubicar, construir i posar en servei per part del darrer Govern de CiU en escassament dos anys).

I ineficient perquè el web del Departament d’Economia i Finances encara avui (4 de gener de 2008) demostra que el Departament de Medi Ambient i Habitatge tan sols ha executat la meitat del Programa del Cicle de l’Agua previst al Pressupost de 2007. En altres paraules: en un àmbit suposadament estratègic com el de l’aigua i en un any de sequera, el Govern no ha estat capaç d’invertir 1 de cada 2 € que el Parlament li ha posat a les mans. Això només té un nom: ineficàcia.

El resultat és evident: estem en un atzucac. Vista tanta incompetència del Govern, ja no valen les excuses de mal pagador. Ja no val anunciar que ara transvasarem l’aigua mitjançant vaixells. Això és un pegat (per cert molt car) que només resol situacions puntuals. Que només serveix per posposar les restriccions d’aigua més enllà del 9 de març. Si això és així, anem llestos...