dimecres, 16 de gener de 2008

El Tripartit i el Dret a Decidir.

(article inèdit)

Encara no han passat ni dos mesos de la multitudinària manifestació pel Dret a Decidir que va tenir lloc a Barcelona el passat 1 de desembre. D’aleshores ençà, el nostre Govern ha fet un us ben curiós d’aquest dret, particularment en el terreny de les infraestructures. El traspàs fallit de Rodalies de Renfe, el penúltim capítol sobre la interconnexió elèctrica amb França (altrament coneguda com la MAT), i la imposició del túnel del TAV a tocar de la Sagrada Família, són tres àmbits transcendents en els que el nostre Govern ha emprat tres mecanismes diferents de decisió, cosa que ratlla l’exotisme.

En el cas de la connexió elèctrica amb França, atesa la impossibilitat d’arribar a una síntesi raonable entre fer-la (postura del PSC) i no fer-la (postura d’ERC i d’ICV), el mecanisme de decisió ha estat per elevació: que decideixi Europa. Un mecanisme que, per cert, es situa a les antípodes del principi de subsidiarietat que tant els plau de citar als integrants del nostre tripartit Govern.

En el cas del túnel del TAV per Barcelona, la cosa ha anat d’una altra manera: allò que el Partit Socialista no guanyaria per vots ni a l’Ajuntament de Barcelona, ni al Parlament de Catalunya ni al Congrés dels Diputats, ho decideix sense embuts des de Madrid. Tot un exemple de qualitat democràtica, no ?

I, en el cas del traspàs fallit de Rodalies de Renfe, encara trobem un tercer model o mecanisme de presa de decisió per part del Govern Montilla. Aquí, el Dret a Decidir del nostre Govern pel que es veu es situa en una forquilla que va entre res i un mal negoci. Aquest és el marge que els socialistes suposadament amics d’allà han deixat als socialistes suposadament independents d’aquí: el dret a decidir entre el res o la misèria.


Heus ací la diversitat de formes i mecanismes de decisió del nostre Govern: en el cas de la MAT decidir és sinònim d’escaquejar-se, mentre que en el cas del Túnel de l’AVE per la Sagrada Família decidir és més aviat sinònim d’imposar.

L’espectacle de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat sobre traspàs fallit de Rodalies de Renfe és tota una altra cosa. És, simplement, que quan hom només pot decidir entre el res o la misèria, per més que ens vulgui fer creure que es planta, el que denota és que no té ni dret ni capacitat de decidir. Com per continuar-nos creient allò de que quan manen els mateixos als diferents nivells de govern les relacions són millors i les coses són més fàcils. Com per creure’ns que si guanya Zapatero ...

7 comentaris:

Josep Subirachs i Pedret ha dit...

Molt bò, Ramon!
Has fet una magnífica radiografia de la complexitat de la que ens trobem envoltats i el que ens intenten fer creure.

Roger ha dit...

Sempre he comparat els tripartits amb els governs del President Pujol justament en aquest aspecte.

Amb encerts i errors, els governs de Convergència i Unió sempre van seguir una línia política clara, un full de ruta marcat per un projecte polític.

Però amb els tripartits, això de l'ordre i una sola línia política no queda gens clar. Es desdibuixa gràcies a la "pluralitat" d'aquests que ens manen.

Lamento que el meu país vagi a la deriva. I lamento que tres aprofitats gaudeixin d'aquesta situació.

miquel esteve ha dit...

Hola Ramon,

a tu que ets home que fa creible el llenguatge vull fer-te palès un desassossec: al diari Avui de diumenge 27 surt un article on Duran afirma que no pactarà (taxativament) amb el PP. On rau aquí l'equidistància? Els altres possibles socis ja han demostrat que no són de fiar. Seria barroer i indigne afirmar el contrari. I ja tenim aquella famosa i malaurada experiència notarial de campanyes passades...F. Marc Alvaro en una intervenció molt brillant a l'Escola d'Estiu va reivindicar un gran pacte nacionalista i va suggerir sublinalment un 'tancar portes' aquí a casa. Si us plau no abandeneu 'l'heurística de la por'. Els que som empresaris i, a més a més, humanistes sabem que les immediateses són futures runes en els esquitxalls de l'oblit. Perdrem el seny en els cal·ligrames de l'immanentisme vacu, nosaltres (Unió), una tradició centenària de credibilitat democràtica, republicana i compromesa amb el país?

Una abraçada.

Miquel Esteve

Anònim ha dit...

Hola Ramon,
A hores d’ara encara no entenc cóm tres partits tant diferents es poden posar d’acord per governar. Cadascú té les seves idees -ben legítimes, per cert-, però si ens fixem amb els programes respectius, hi ha coses que no "lliguen" i alhora són contradictòries.
Una cosa que s’escapa al meu enteniment, i m’agradaria que algú –si pot es clar- em donés una explicació perquè volem el traspàs de rodalies si no funcionen correctament ja que les infraestructures per millorar-les suposarien una gran despesa per la Generalitat, és a dir, per tots nosaltres; no ens podem seguir endeutant d’aquesta manera. Quin llegat deixarem als nostres fills?
La veritat sigui dita, ja ho deia una persona que entenia molt de política, "com més va menys coses entendràs".

Anònim ha dit...

Hola Ramon,
Quin debat ahir, no?
Slts,

奇堡比 ha dit...


監聽器材
離婚諮詢
監聽手機
財產調查
電話監聽
網路詐欺
女人偷腥
肉體外遇
商業調查
信用調查
婚姻諮商
婚姻問題
老婆外遇
外遇處理
筆跡鑑定
挽回婚姻
老公偷腥
男人外遇
丈夫外遇
婚姻諮詢
感情諮詢
挽回感情
老婆偷腥
工商徵信
商標侵權
市場調查

奇堡比 ha dit...

新女性徵信
外遇調查站
鴻海徵信
亞洲徵信
非凡徵信社
鳳凰徵信社
中華新女性徵信社
全國新女性徵信社
全省女人徵信有限公司
私家偵探超優網
女人感情會館-婚姻感情挽回徵信
女子偵探徵信網
女子國際徵信
外遇抓姦偵探社
女子徵信社
女人國際徵信
女子徵信社
台中縣徵信商業同業公會
成功科技器材
女人國際徵信社
女人國際徵信
三立徵信社-外遇
女人國際徵信
女人國際徵信
大同女人徵信聯盟
晚晴徵信