dimecres, 12 de setembre del 2007

Imaz: una paradoxa perversa.

(inèdit)

M’assabento per un teletip que Josu Jon Imaz acaba d’anunciar que abandona la política activa. Encara ahir vaig tenir l’ocasió de saludar-lo en el marc de l’ofrena al monument de Rafael de Casanova. Un cop més, vaig poder testimoniar-li el meu apreci personal i el meu profund respecte (i suport) per les tesis que honestament defensa al si del seu partit, el PNV.

Escric a cop calent per deixar constància d’una estranya sensació: és grat veure com a la política, per damunt del soroll ambiental, encara hi ha persones que defensen allò que creuen amb la coherència amb la que ho ha fet Imaz, alhora que entristeix veure com persones amb la seva talla moral i amb la seva senzillesa, han d’abandonar la política activa. Sens dubte una paradoxa perversa.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Demà és l'aniversari del Ramon!

Felicitem-lo tots!

Visca el Ramon, Visca CiU i Visca Catalunya!