dilluns, 2 d’abril de 2007

Cànon de l’aigua: el Síndic de Comptes i el Síndic de Greuges es contradiuen

(inèdit)

El cànon de l’aigua és un tema complex. Darrerament, tant el Síndic de Greuges, com el Síndic de Comptes s’hi han referit en llurs informes i compareixences parlamentàries. D’aquests pronunciaments, ens crida poderosament l’atenció que un Síndic i l’altre hagin arribat a conclusions diametralment oposades. El Síndic de Greuges, en la compareixença parlamentària del passat dilluns 25 de març, advertia al Govern que no era raonable incrementar el cànon de l’aigua fins apropar-nos un nivell de recaptació que tendís a finançar el cicle de l’aigua. Per la seva part, la Sindicatura de Comptes, afirma en el seu Informe 13/2006 (pg. 113) que caldrà un increment sostingut del cànon de l’aigua per sobre de la previsió considerada (3% anual acumulatiu, real), al marge de trobar noves fonts de finançament, si volem finançar el cicle de l’aigua. El conflicte està servit.

Ara, a l’espera de la llera petita del Projecte de Llei de Pressupostos per a 2007 lliurat divendres passat al Parlament, haurem d’estar atents al camí que esculli la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. El Conseller Baltasar tindrà el nostre suport si s’escolta els consells del Síndic de Greuges, i no estira el cànon de l’aigua per resoldre tots els mals financers de l’ACA. I tindrà tota la nostra oposició si, fent cas al Síndic de Comptes, apuja el cànon de manera sostinguda, acumulada i real per damunt de l’IPC.

Per tot plegat, reclamem al nostre Govern un major esforç de captació de fons per al manteniment i millora del cicle de l’aigua a Catalunya. Per una mala negociació de la Generalitat amb el Govern de l’Estat, Catalunya ha deixat de percebre 270 milions d’€ de Fons Europeus, així com més de 9 milions d’€ del Plan Nacional de Depuración de l’Estat, a més de no ha aconseguir cap nova aportació financera dels Pressupostos de l’Estat per a inversions hidràuliques. Seria políticament injust que tota aquesta ineficàcia de la Generalitat es volgués ara compensar amb un increment desmesurat del cànon de l’aigua. De la mateixa manera que seria moralment insostenible compensar tanta ineficàcia carregant-ho tot plegat sobre les espatlles de les famílies i de les empreses apujant desmesuradament el cànon de l’aigua que, per cert, a Catalunya es paga des del 1980, mentre que a la resta de l’Estat encara hi ha CCAA que no saben què és.