dimarts, 27 d’abril del 2010

De l’autoestima, l’Ètica i els xiclets.

(article inèdit)

Autoestima.

M’esgarrifa veure com el Govern tripartit es passa pel clatell la resolució unànime del Consell de Garanties Estatutàries respecte el Decret Llei que ha servit per imposar el Sr. Marin al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. M’esgarrifa, més si cal, perquè menystenir el Dictamen de l’esmentat Consell, equival a menystenir el nostre Estatut, justament en un moment en el que ens l’ataquen amb virulència inusitada.

Em costa entendre els recursos d’inconstitucionalitat del PP, del Defensor del Pueblo, del governs (per cert socialistes) de l’Aragó o de la Rioja, etc. respecte l’Estatut. Però encara em costa més entendre que la devaluació de l’Estatut vingui, precisament, de a mà del propi Govern de la Generalitat. Em pregunto com podrem demanar respecte per l’Estatut als de fora, si el mateix Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que el suporten són els primers de violentar-lo, tot passant-se pel forro les resolucions unànimes de l'estatutari Consell de Garanties Estatutàries.

Ètica
L’Honorable Conseller Saura es creu amb la superioritat moral suficient per imposar la seva ètica al Cos dels Mossos, a través d’un Codi ètic que aquests rebutgen per activa i per passiva. I això passa en el moment que el Consell de Garanties Estatutàries, per la unanimitat dels seus membres (poca broma...) ha declarat no-estatutària la fórmula que el Govern tripartit s’ha empescat per imposar el Sr. Marín al capdavant de la Corporació Catalana de Radio i televisió.

I xiclet.

Conclusió: això de l’ètica, a les mans del Tripartit, és com un xiclet que s’estira i s’arronsa. S’estira quan el Conseller Saura imposa per la cabota el seu Codi Ètic als Mossos, i s’arronsa quan l’exigència, va del Consell de Garanties Estatutàries cap al Govern i aquest, aferrat a la cadira, no mou fitxa.