dilluns, 26 de maig de 2008

Si us plau, Conseller Baltasar, no us escolteu els vostres.

(article inèdit)


Demà hi ha la segona reunió de la Taula Nacional de la Sequera. Ja varem dir al sortir de la soporífera sessió de la primera reunió que hi havíem entrat escèptics i n’havíem sortit decebuts. Sincerament penso que aquesta deuria ser una sensació força generalitzada. En qualsevol cas, demà hi tornarem. Hi tornarem per respecte institucional (és un Conseller del Govern qui ens hi convoca); hi tornarem per respecte a la resta d’integrants (més enllà de les discrepàncies que segurament tenim amb alguns dels participants, tots ells ens mereixen molt respecte); i hi tornarem per plantejar noves qüestions al Govern.

En primer lloc, demanarem al Conseller Baltasar que no faci cas de les veus que li demanen que s’oblidi de la connexió de les xarxes d’abastament d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter Llobregat. Aquesta vegada ens veiem en l’obligació de demanar-li al Conseller Baltasar que sigui ferm. Que no faci cas del seu propi partit el qual per boca del Senador Guillot, del Delegat del Govern a l’Ebre o de les seves Joventuts d’ICV), han dit que ja no cal la connexió CAT-ATLL. Li demanarem que tampoc faci cas al seu assessor el Dr. Narcís Prats que afirma que al no haver-hi ja sequera, ja no té sentit la connexió. Li demanarem que no s’escolti els seus socis de Govern d’ERC els quals per boca del mateix Sr. Carod (entre molts d’altres) han manifestat la seva oposició a la ditxosa connexió. I li demanarem que tampoc s’escolti les velades amenaces del PSOE, el qual, per boca de la mateixa Ministra d’Agricultura i Medi Ambient, ha dubtat de la necessiat del CAT-ATLL, o del President de l’Aragó, que ja hi ha un contenciós en contra.
Som conscients que potser és molt demanar, però s’ha d’entendre que així ho fem. I al costat d’aquesta petició, li formularem tres preguntes sobre quatre qüestions esdevingudes aquesta darrera setmana. La primera: és cert o no que el CAT va intentar decantar voluntats d’Alcaldes prometent-los resoldre alguns informes urbanístics encalats a l’ACA, com ha afirmat l’Alcalde de Montblanc ? Segona: és cert que es va portar aigua de l’Ebre a Barcelona en vaixell abans que estigués legalment permès com han publicat diversos mitjans de comunicació ? I tercera: Si és cert el rumor que diu que l’aigua del Roine és tant contaminada: perquè ens la porten en vaixell a Barcelona ?

4 comentaris:

Miquel Esteve ha dit...

Benvolgut Ramon,

Sento haver de discrepar amb tu pel que fa a la interconnexió de xarxes de l’Ebre. Sento fer palesa la meva discrepància en el teu blog, perquè parteixo de la premissa de la teva honestedat i responsabilitat i també per la química que hem tingut en les contades ocasions en què hem coincidit. Però voldria, com a ebrenc, fer-te algunes reflexions que de ben segur podràs entendre, tant i més com a humanista cristià, avesat a la transcendentalitat de les coses i no al mer immanentisme. En primer lloc, el riu és per a les nostres terres, amb un tarannà propi dins el país – com d’altres zones que l’integren- un totem. Forma part de l’ethos ebrenc en el seu sentit més profund del terme. L’aigua que llisca cap al Delta ho fa amb la remor dels avantpassats que s’hi van deixar la pell en els vorals de les seves aigües llòbregues. Saps quantes vides, quantes famílies han viscut al destí atzarós del riu? Et convido a fer un cop d’ull a la història de la colonització del Delta i al fiançament amb llaguts soterrats amb pedra i dics per mantenir controlades les aigües que acaronen els nostres vorals... És tota una història de la nostra 'micro civilització ebrenca', com ho pot ser el Nil a Egipte o el Tigris i l’Eufrates a Mesopotamia. I els totems d’una cultura, sociològicament parlant, esdevenen un factor de cohesió i de identitat amb el que s’ha d’anar amb cura i respecte, sense caure en el parany de l'absolutisme. En segon lloc, no queda massa clar aquest concepte de ‘sobrant’ d’aigua. Conec gent – jo mateix- que ha hagut de fer-se un pou en la seva propietat quan te el riu a només deu quilòmetres. Alguns argumenten que és més eficient dur l’aigua a les indústries de la metròpolis, perquè s’origina més riquesa, més llocs de treball... Hi discrepo d’aquesta qüestió, amb tots els respectes, perquè què serà d’aquest país sense un sector primari eficient? Estaran disposats els consumidors a adquirir el preu que marcarà importar els productes d’aquest sector? Què ningú s’enganyi. L’IPC de la cistella bàsica pujarà. Les balances de pagaments es ressentiran. I això es pot veure a França, per exemple, en un supermercat, quan vas a adquirir cítrics u oli d’oliva verge i els has de pagar a preus inimaginables aquí. A més a més, els sous que s’originaran en aquestes indústries seran suficients per afrontar la pujada de preus? Amb la deslocalització que estem vivint, que pressiona sobre els salaris d’aquí, permetem que sigui un xic escèptic.
Els ebrencs no som insolidaris. No en conec cap – ho dic del cert- que deixaria morir assedegat a cap compatriota del país. Però maldem per la manca d’atenció que hem tingut històricament per part del govern del país i mirem amb certa recança que tal necessitat, ‘l’aigua de boca’, sigui el cas que ens ocupa. El que volem és que s’entengui i comprengui el que l’Ebre significa per nosaltres, que se’ns respecti i que es tracti amb honestedat i claredat el concepte de ‘manca d’aigua’, les seves utilitats. Ens molesta profundament que d’una significació cultural se’n faci una mercaderia, d’un totem –com abans et deia- una vàcua mercaderia. I també ens agradaria que la pretesa solidaritat fora recíproca, bidireccional. Les Terres de l’Ebre tenim unes immenses necessitats que a d’altres llocs ja fa temps que estan cobertes. Ho deia fa uns dies en el blog d’Ebrediputats de l’amic Sancho entre d’altres. Només cal agafar la carretera de Sant Carles al Poble Nou i fer cap a l'Encanyissada, per veure com aquella gent s’hi juga la vida a diari per anar a treballar.
Rep una cordial salutació,

Miquel Esteve

Anònim ha dit...

Hola Ramon,
Si degut a què ara plou es diu i/o decideix que no hi ha sequera, s’hauria de pensar en que estem a les portes de l’estiu i que els embassaments tampoc estan tant plens com perquè quan faci quatre dies de calor quedarem una altra vegada amb estat d’emergència hídrica. Fora assenyat plantejar i/o formalitzar un PLA DE LA SEQUERA O DE L’AIGUA perquè no haguem d’anar a corre-cuita.
Per altra banda, coincideixo amb el Sr. Miquel Esteve de què els ebrencs no són insolidaris, així com també amb d’altres punts que planteja, com per exemple “la falta d’atenció” però això es viu en d’altres punts del nostre país, arran de la crisi hídrica s’ha fet palesa una altra vegada el centralisme d’aquí.
Salutacions,

奇堡比 ha dit...

台北徵信社
台北縣徵信社
台北市徵信社
新北市徵信社
桃園徵信社
桃園市徵信社
桃園縣徵信社
新竹徵信社
新竹市徵信社
新竹縣徵信社
基隆徵信社
基隆市徵信社
基隆縣徵信社
苗栗徵信社
苗栗市徵信社
苗栗縣徵信社
台中徵信社
台中市徵信社
台中縣徵信社
彰化徵信社
彰化市徵信社
彰化縣徵信社
南投徵信社
南投市徵信社
南投縣徵信社
雲林徵信社

奇堡比 ha dit...

新女性徵信
外遇調查站
鴻海徵信
亞洲徵信
非凡徵信社
鳳凰徵信社
中華新女性徵信社
全國新女性徵信社
全省女人徵信有限公司
私家偵探超優網
女人感情會館-婚姻感情挽回徵信
女子偵探徵信網
女子國際徵信
外遇抓姦偵探社
女子徵信社
女人國際徵信
女子徵信社
台中縣徵信商業同業公會
成功科技器材
女人國際徵信社
女人國際徵信
三立徵信社-外遇
女人國際徵信
女人國際徵信
大同女人徵信聯盟
晚晴徵信