Taula de la Sequera Nacional: entre Stalin i Marx.

(article inèdit)

El Conseller Baltasar ha convocat mig país a la Taula Nacional de la Sequera que tindrà lloc dilluns a les sis de la tarda al Palau de Pedralbes. Un marc solemne per una reunió de la que n’esperem ben poca cosa. De fet, per ser francs, hem de reconèixer que hi anirem per responsabilitat institucional i per complir la paraula donada en el tràmit parlamentari de creació de la Taula en qüestió (amb el nostre vot en contra).

Ho varem dir aleshores i ho reiterem ara: CiU hauria preferit una Taula Nacional de l’Aigua per parlar i contrastar propostes de futur, en lloc d’una Taula de la Sequera Nacional que arriba tard (ja fa més d’un any que el Govern va aprovar el Decret de Sequera), que no pot decidir res, i que el que opini no servirà ni per matisar allò que el Govern d’allà ha decidit imposar al Govern d’aquí.

A tot estirar, la Taula de la Sequera Nacional servirà perquè el Govern d’aquí ens faci saber les darreres qüestions que el Govern d’allà li ha imposat.

Malgrat tot, i com que som gent responsable i seriosa, hi anirem amb algunes preguntes que, vist el panorama, pensem que poden ser d’interès pel conjunt de l’opinió pública. Preguntarem al Govern com està el tema de la compra d’aigua als regants, sobre tot després de veure que tant aquests, com el mateix President Zapatero (per gaudi del nostre veí Marcelino Iglésias) li han dit que ni parlar-ne. Li preguntarem què hi ha del famós conveni entre l’Estat la Generalitat per a l’execució del transvasament de l’Ebre a Barcelona que no acaba de veure la llum pública. Preguntarem qui contractarà l’obra i a quines empreses. Preguntarem quin paper ha reservat el Govern central a la Generalitat de Catalunya, més enllà d’encarregar-li les expropiacions. Preguntarem si hi ha un calendari estimat per començar l’obra i si és veritat que aquesta es pot executar en només sis mesos, o bé si també això és una mentida. I potser preguntarem alguna coseta més.

Però, sobre tot, anirem a la Taula de la Sequera Nacional expectants respecte l’actitud dels Delegats del Govern a l’Ebre i a Lleida. Ja que una de dues: o bé callen i atorguen, o bé es refermen en la crítica que ells mateixos van fer al Govern -al que suposadament representen- per haver impulsat el transvasament de l’Ebre a Barcelona. Serà bo saber si finalment s’imposa l’estalinisme del pensament únic (denunciat per l'entorn dels Delegats del Govern d'ERC), o si, per contra, acaba triomfant el marxisme (naturalment de Groucho) d’un Govern que té tantes polítiques (i tants principis) com auditoris. S’accepten apostes...