Sequera: l'aigua clara.

(publicat a El Periodico, 24 març 2008)


Per més que ho intenti complicar el conseller Nadal amb una retòrica més pròpia del seu homònim de Polònia que no pas d'un portaveu del Govern, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix transvasament com l'acció de fer passar aigua d'un riu a un altre. És evident, doncs, que el Govern de la Generalitat va mentir al Parlament quan va afirmar que no s'havia plantejat transvasar aigua del Segre cap al Llobregat. Va mentir el conseller Baltasar quan va dir que els transvasaments no formaven part de la política hidràulica del tripartit. I va mentir el conseller Llena quan va acusar CiU d'haver-ho somniat en plena campanya electoral.
Però, com bé diu la dita, abans s'atrapa un mentider que un coix i vet aquí que, un cop desemmascarat, el Govern ha hagut de canviar d'estratègia. De negar l'evidència, ha passat a reclamar responsabilitat a totes les parts. De manera que aquell Govern tan antitransvasista que porta l'aigua amb vaixells i tan transparent que planifica les obres hidràuliques d'amagat del Parlament i dels ajuntaments, ha acabat descobrint que, en matèria d'aigua, només hi ha una Catalunya i que, per variar, la culpa de tot és dels altres, és a dir de CiU.

AIXÍ LES COSES,ens preguntem com pensa el Govern aplegar partits polítics, usuaris i
territoris a l'entorn d'una política de l'aigua tan opaca com la que ha practicat fins ara. I ens preguntem per quina raó hauríem de fer-li ara costat en una política que, en lloc d'haver-nos estat plantejada, l'hem hagut d'anar descobrint, per sorpresa de tots, com les estaques de Prats i Sansor.

Pel que es veu, aquella nova cultura de l'aigua del tripartit va ser més útil per fer d'oposició que no pas per resoldre els problemes reals del país des de la Generalitat. Si exceptuem la promoció de l'estalvi d'aigua, que de fet és patrimoni de tots, la resta de mesures que ara ens proposa el Govern no semblen precisament extretes del manual d'ús de l'anomenada nova cultura de l'aigua (vaixells carregats d'aigua, transvasaments del Segre al Llobregat, del Ter a Barcelona o de l'Ebre al Camp de Tarragona, sobreexplotació dels aqüífers tarragonins o del Baix Llobregat, etc.).I tot plegat per no voler acceptar l'evidència que cada vegada plou menys i que cada dia som més i que, per tant, calen solucions estructurals, més que no pas mesures de curta volada que acaben essent cares i dolentes.

Des del nostre punt de vista cal utilitzar amb responsabilitat i sense dogmatismes tots els recursos i totes les eines que tenim a l'abast. Cal estalviar, cal reutilitzar i cal gestionar millor l'aigua que tenim. És per això que apostem per la connexió de les principals xarxes de proveïment d'aigua catalanes entre elles i amb el Roine. Deixar tota l'aportació d'aigua a la dessalació és un error tant pel seu cost econòmic, com pel seu impacte ambiental. Un error tan gran com el de pretendre transvasar els rius des de la capçalera, amb la consegüent laminació dels seus cabals ecològics.

Per tot plegat, essent conscients de la situació en què vivim, que els uns defineixen com a economia de guerra i els altres preferiríem resoldre amb el diàleg i la concertació, les eines pròpies de la cultura de la pau, hem fet algunes propostes al Parlament.

Proposem que el Govern posi totes les cartes sobre la taula. Que sigui transparent. Proposem que el Parlament sigui informat de qualsevol transvasament que es vulgui fer en territori català i que es pronunciï sobre aquesta qüestió. I proposem crear una comissió parlamentària de seguiment de la sequera. Ras i curt: reclamem transparència i oferim responsabilitat. Aquella responsabilitat que no vàrem trobar davant nostre quan, des del Govern, vàrem impulsar obres com la portada d'aigües de l'Ebre al Camp de Tarragona o la construcció del pantà de la Llosa del Cavall, que, per cert, ens ajuden a fer força més suportable l'actual sequera