dimecres, 28 de febrer de 2007

Drogues no, Conseller Saura.

(Publicat a El Punt)

La frivolitat amb la que el Conseller Saura ha plantejat la legalització de totes les drogues el fa indigne del càrrec institucional que ostenta. Amb aquesta proposta, el líder eco-socialista ha errat tant en la forma, com en el fons. En la forma, perquè un anunci d’aquestes característiques no es fa en un programa televisiu d’entreteniment, sinó al parlament o al si del Govern. I en el fons, perquè, com s’han afanyat a recordar-li distingits col•legues del seu mateix Govern, aquesta és una mesura insòlita i forassenyada tant al nostre entorn europeu, com a la resta del planeta.

Saura va comparèixer el 25 de gener davant la comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament per tal d’exposar les línies bàsiques d’actuació en relació a la política de seguretat del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Al llarg de la seva intervenció, la transcripció literal de la qual ocupa 21 folis, la paraula droga ni tan sols fou esmentada pel Conseller. Ni un sol mot sobre el drama humà i familiar de la droga, ni una sola paraula sobre la conveniència o no de la seva legalització. Per tant, una de dues: o el Conseller va amagar deliberadament el seu objectiu al Parlament, o bé el va improvisar irreflexivament en el context d’una entrevista televisiva. Tant se val, en un o altre cas, Saura s’ha equivocat. Com s’hauria equivocat, més encara, si la seva veritable intenció hagués estat la d’aportar la proposta a la campanya electoral d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Aleshores, la irresponsabilitat encara fora més greu.

Però si les formes són decebedores, el fons és inadmissible. Inadmissible perquè a aquestes alçades, està sobradament demostrat que la legalització de determinades drogues en el seu moment mal anomenades toves, ha fracassat allà on s’ha implementat. Un fracàs de tal intensitat, que els mateixos que un dia varen creure que la legalització podria solventar alguna cosa, avui, constatada la ineficàcia i les dramàtiques conseqüències de la mateixa, ja n’estan de tornada. Una tornada que, per cert, ha deixat milers i milers de persones i de famílies pel camí.

Les dades que sobre el consum de drogues a Catalunya ens lliura el mateix Govern al que pertany el fins avui Conseller Saura, són preocupants. A grans trets es poden resumir en dos inputs: el jovent accedeix a la droga cada cop a una edat més jove, alhora que baixa en picat la noció de risc per a la salut associada al consum de drogues. Dos aspectes que preocupen i ocupen (o almenys així ho voldríem creure) al Govern de la Generalitat, i sobre els quals la proposta de legalització del Conseller Saura hi incideix d’una manera directíssima. Amb proclames tant irresponsables i fetes des de tan alta instància governamental, ens preguntem de què serveix tota la tasca de prevenció que, suposem, orienta la política de Salut del mateix Govern al que pertany el Conseller Saura. Ens preguntem per quina raó un adolescent s’ha d’auto convèncer del risc del consum de drogues, si és el mateix Govern qui en proposa la legalització.

Certament, el drama de les drogues és de solució complexa i segur que requereix una coordinació de moltes instàncies. Segur que requereix complicitats entre famílies, escola i administracions. Però, per damunt de tot, ens exigeix a tots plegats, al Govern i a l’oposició, sentit comú, responsabilitat i demagògia zero. I, malauradament, cap d’aquestes actituds les hem sabut apreciar darrera la proposta del Conseller d’Interior. Ans contrari: la proposta del Conseller Saura, va en la direcció oposada de la feina del Departament de Salut, en tant que sembra el dubte al sí de la població més vulnerable i allunya gratuïtament qualsevol possibilitat de consens entre forces polítiques per fer front al drama humà, familiar i social de la drogoaddicció. Pitjor impossible, Sr. Conseller. El problema, però, és que aquesta vegada estem parlant de persones i de famílies.