El passat 27 de desembre es varen complir 25 anys de la publicació d’Arrels cristianes de Catalunya, una de les cartes pastorals més emblemàtiques del nostre temps, per dir-ho en paraules de l’Arquebisbe Joan Pujol. La reflexió dels nostres bisbes sobre el fet nacional, així com sobre els reptes de la Catalunya d’ara fa vint-i-cinc anys des d’una perspectiva cristiana fou, sense cap mena de dubte, una valuosa aportació la vigència de la qual cal reivindicar avui dia.
Més enllà de la sempre oportuna relectura de la carta pastoral, us voldria recomanar la lectura del número 238 de “Qüestions de vida cristiana” dedicat a Arrels Cristianes de Catalunya en el que s’hi recullen textos de l’esmentat Arquebisbe Pujol, de l’Abat Soler o, entre d'altres, dels Doctors Joan Costa o Antoni M. Oriol Tataret, experts en DSE.
Si bé és cert que s’han alçat algunes veus sobre la discreció de tal aniversari, no ho és menys que la millor remembrança que podem fer d’Arrels cristianes és la seva relectura des dels ull de la Catalunya d’avui. Segur que són moltes i perfectament vàlides les pautes de la pastoral respecte el nostre fet nacional, així com sobre els reptes d’una Catalunya que, com la de l’estimat bisbe Carrera, ha continuat rebent allaus migratoris, per bé que aquests darrers de rel, cultura i religió ben diferent d’aquella immigració que ell va entendre i atendre.
Mireu si no és d’actualitat la reflexió sobre la immigració que ens fa Arrels Cristianes de Catalunya: La consciència catòlica ens apressa, amb vista al futur, (...) a acollir els qui han vingut a compartir la nostra vida des d’altres terres, bo i instant llur solidarització amb la nova comunitat. Tot un repte, encara més gran en temps de temptació electoral...
